Què és el pensament computacional?
Recursos
Formació
El pensament computacional és un estil de pensament orientat a la resolució de problemes de manera sistemàtica i eficient, dividint-los en parts més petites, i finalment, trobant solucions. Així és, també, com funcionen els ordinadors, fent diferents passos abans d’arribar a una solució final que es pugui aplicar a un problema en concret i a altres problemes complexos similars.
El matemàtic Seymour Papert, conegut per la seva co-invenció del llenguatge de programació Logo, va ser pioner a establir les bases del pensament computacional durant els anys 80. Papert va explorar com la programació i la tecnologia poden ser utilitzades com a eines per construir coneixement, una idea que va revolucionar l’aprenentatge i va obrir el camí per a la integració de la informàtica en l’educació.
No obstant això, la definició més reconeguda del pensament computacional va ser formulada per Jeannette Wing el 2006 en el seu article titulat Computational Thinking. Wing, una destacada informàtica teòrica i enginyera del MIT, va definir el pensament computacional com:
“el procés de pensar involucrat en la formulació de problemes i les seves solucions, de manera que les solucions es representin en una forma que puguin ser efectivament realitzades per un agent d’informació”.
A partir de l’article i el treball Computational Thinking, que Wing va publicar, també, l’any 2006, es poden destacar les idees següents:
- El pensament computacional complementa i combina l’enginyeria amb el pensament matemàtic i científic per a la resolució de problemes concrets.
- Les habilitats pròpies del pensament computacional són útils per a la comprensió de qualsevol àrea o realitat del nostre voltant.
- En el pensament computacional es fomenta la imaginació i la creativitat per sobre d’habilitats memorístiques o mecàniques.
Una de les característiques clau del pensament computacional és que les solucions obtingudes poden ser codificades de manera senzilla i implementades en dispositius electrònics com ordinadors, tauletes o mòbils. Tot i que el pensament computacional no busca necessàriament resoldre problemes mitjançant la programació, sí que proporciona una metodologia que facilita la comunicació amb els ordinadors per a la resolució de problemes.
El pensament computacional prepara els alumnes per afrontar desafiaments en diverses disciplines i en situacions de la vida real, dotant-los de les eines necessàries per a ser ciutadans actius i competents en un món cada cop més digitalitzat.
El pensament computacional es basa en un conjunt d’estratègies que permeten abordar i resoldre problemes de manera estructurada, eficient i creativa. Aquestes tècniques no es conceben com passos rígids a seguir sempre en el mateix ordre, sinó com eines mentals flexibles que s’activen segons el tipus de repte o situació que es plantegi.
Tot i que sovint s’associen a contextos tecnològics i de programació, les tècniques del pensament computacional són igualment aplicables en la vida quotidiana, en l’àmbit artístic, científic, educatiu i en molts altres escenaris. Aquestes estratègies ajuden a entendre millor els problemes, simplificar-los i trobar-hi solucions efectives.
DESCOMPOSICIÓ DEL PROBLEMA
Hi ha moltes activitats que requereixen la descomposició per resoldre-les, ja que la majoria de tasques són complexes i no es resolen de cop, sinó que és molt útil fer una descomposició en tasques més senzilles.
Exemple
A educació infantil els alumnes poden descriure la rutina que segueixen quan arriben a l’escola o poden descriure els passos que fan per guardar les peces d’un joc.
Aprendre receptes senzilles o planificar una història.
RECONEIXEMENT DE PATRONS
Cercar similituds i tendències en els problemes o situacions que es volen solucionar i, identificar i reconèixer patrons. Aquesta tècnica ajuda a estructurar i classificar la informació i a fer prediccions a partir dels models.
Exemple
Recopilar informació sobre éssers vius i éssers inerts, per representar-la en un esquema gràfic i veure patrons. Observar la classificació dels organismes biològics, analitzar la informació i cercar patrons.
ABSTRACCIÓ
Reducció de la complexitat d’un problema identificant i separant els elements essencials dels detalls irrellevants, per tal de crear una representació simplificada que permeti analitzar i resoldre el problema de manera més efectiva.
Exemple
Extreure la informació rellevant per representar una taula informativa i un diagrama o maqueta sobre el sistema solar. Com es pot veure a la imatge, de la primera taula informativa se n’ha extret la informació que s’ha cregut rellevant sobre els planetes del sistema solar, tal com: el diàmetre del planeta, la distància del planeta des de la terra i la durada del dia al planeta prenent com a referència el sistema horari de la terra.
ORGANITZACIÓ I TRACTAMENT DE DADES
Aquest procés implica la detecció, anàlisi, organització de les dades del problema i el possible tractament posterior per afavorir-ne la resolució.
Exemple
Els alumnes responen una enquesta sobre què han esmorzat i organitzen les dades en una taula. Després les analitzen mitjançant gràfics per reflexionar sobre els hàbits alimentaris saludables.
DISSENY ALGORÍTMIC
Consisteix a automatitzar les solucions mitjançant l’ús d’algoritmes, és a dir, les instruccions pas a pas per a la resolució del problema, o la codificació.
Exemple
Crear instruccions per completar una tasca escrivint-les o a partir d’un diagrama. Per exemple, com veure el contingut de la pàgina web del nostre centre educatiu. Dissenyar un algoritme per ordenar una sèrie de números del més petit al més gran.
Orientacions sobre la introducció del pensament computacional en els centres educatius
Document publicat pel Departament d’educació i formació professional amb orientacions per introduir el pensament computacional en els centres educatius. Recull la definició, aplicació, integració curricular i estratègies metodològiques i proporciona recursos, marcs normatius i exemples pràctics per al seu desplegament a l’aula.
💡 El pensament computacional és una manera de resoldre problemes aplicable a qualsevol àmbit, no només al tecnològic.
🧠 Ajuda a desenvolupar habilitats com el pensament crític, la creativitat, la lògica i l’autonomia.
🚀 Permet a l’alumnat passar de ser usuari passiu a creador de tecnologia.
🔌 Es pot treballar amb o sense ordinadors: robòtica, programació per blocs o activitats desendollades.
📚 Forma part del currículum oficial i es pot aplicar de manera transversal a diverses matèries.