La cerca bibliogràfica és essencial en qualsevol investigació, ja que proporciona una visió general del coneixement existent sobre un tema, que permet identificar estudis rellevants per respondre la pregunta de recerca. Aquest tipus de cerca es realitza habitualment a través de bases de dades acadèmiques com Dialnet, RACO o ERIC, i la seva funció principal és identificar estudis rellevants que responguin a la pregunta de recerca. Posteriorment, però, cal sistematitzar i seleccionar la informació segons criteris rigorosos.
Tipus de cerca bibliogràfica
Hi ha diversos tipus de cerca bibliogràfica, cadascuna amb característiques específiques:
Per seleccionar quin tipus de cerca bibliogràfica cal fer, s’ha de considerar la profunditat i l’abast de la recerca, el temps disponible i la necessitat de rigor en l’anàlisi. La revisió crítica i la narrativa són òptimes per obtenir una visió general de manera ràpida, i la revisió sistemàtica i la metaanàlisi ofereixen resultats més detallats i fiables.
Un cop identificades les fonts rellevants, és essencial realitzar un buidatge i lectura crítica dels articles. Aquest procés consisteix a extreure les dades clau d’un estudi (objectiu, metodologia, resultats, conclusions i limitacions) i analitzar-ne la rellevància per al context. La lectura crítica permet detectar possibles biaixos i valorar la transferibilitat dels resultats.
Per facilitar aquest procés, es recomana utilitzar una plantilla de buidatge que inclogui aspectes com la pregunta de recerca, els participants, els mètodes emprats i les conclusions principals. Així, es podrà seleccionar la informació més rellevant i evitar adoptar estratègies basades en evidències poc fiables o poc adaptables a la realitat.
Finalment, l’anàlisi d’aquestes fonts ha de tenir en compte factors contextuals, com el nivell educatiu, els recursos disponibles i les característiques dels estudiants.
4 Elements clau de la cerca bibliogràfica
Per tal de preparar la teva cerca bibliogràfica, hauràs de tenir clar el teu objectiu, les paraules clau, les bases de dades i repositoris on buscaràs i els criteris d’inclusió o exclusió
- Objectiu: Definir clarament l’objectiu de la cerca bibliogràfica, que ha d’estar relacionat amb el tema del projecte o de la recerca que volen dur a terme.
- Paraules clau: Seleccionar paraules clau o descriptors rellevants al tema. Recorda considerar sinònims i termes alternatius. Pensa en Concepte, Població i Context.
- Bases de dades i repositoris: Identifica quines fonts has fet servir.
- Criteris d’inclusió i exclusió: Esmenta els criteris d’inclusió i exclusió que has fet servir per a delimitar els teus resultats. Utilitza els filtres avançats en les bases de dades (per any, tipus d’estudi, etc.). T’aconsello prioritzar estudis publicats en els darrers 5 anys, si és possible.
Segurament trobaràs un volum d’articles i fonts massa gran per poder ser efectiu, amb la qual cosa cal que seleccionis els que et siguin més útils seguint els criteris que despleguem a continuació.
- Rellevància: Els articles han de ser rellevants per a la pregunta de recerca o el tema seleccionat.
- Reporta el volum de resultats: Identifica quants articles o altres evidències has trobat que segueixen els descriptors i criteris d’exclusió i inclusió demanats.
- Selecció de fonts: Ara tria 10 articles màxims. Inclou, si és possible, tant articles teòrics com empírics, i de diferents fonts per tenir una visió àmplia. Recorda que cadascú té un nivell de qualitat de l’evidència diferent.
Codificar la informació que has trobat, et serà molt útil per poder extreure els conceptes, metodologies o tècniques utilitzades que et poden ser inspiradors o útils per la teva recerca o disseny d’un projecte de millora educativa.
- Analitza la informació trobada: Utilitza una taula bàsica per identificar els elements clau de cada article. Pots fer servir eines de citació automàtica per assegurar que les referències estiguin ben formades (com Mendeley o Zotero).
Fes una breu reflexió sobre com els articles seleccionats poden influir en el desenvolupament de la teva proposta de millora. En aquest sentit és molt útil escriure de forma narrativa les principals troballes de la literatura analitzada, quins debats o qüestions de fons plantegen, amb quines metodologies i tècniques s’han proximitat als seus subjectes d’estudi i quins aprenentatges n’extreus per a dissenyar una millora educativa o una recerca-acció en el teu àmbit o especialitat educativa.