Fases de l’estratègia de cerca

Per formular una pregunta de recerca clara i efectiva, cal concretar bé els conceptes clau i definir una estratègia de cerca eficient. Això permet accedir a informació rellevant, evitant tant la manca de resultats (silenci documental) com l’excés d’informació irrellevant (soroll documental).

Un primer pas essencial és identificar les paraules clau que defineixen la pregunta de recerca. Per assegurar que aquests termes són adequats, es poden consultar fonts de referència com enciclopèdies, diccionaris especialitzats, tesaurus (com els d’ERIC o la UNESCO) o bases de dades terminològiques com Termcat. També és útil observar les paraules clau emprades en articles i publicacions similars.

Per millorar l’estratègia de cerca, es recomana:

• Utilitzar termes significatius i centrals per a la investigació.
• Cercar sinònims i termes relacionats.
• Evitar elements gramaticals innecessaris (articles, preposicions, etc.).
• Incorporar equivalències en altres llengües, especialment en anglès.

A més, cal delimitar la recerca en aspectes com l’àmbit geogràfic, el període temporal o la població d’estudi. Això assegura que la pregunta sigui prou concreta i investigable. Un exemple seria transformar la pregunta general “Com influeixen les tecnologies digitals en l’aprenentatge?” en una més específica com “Com ha evolucionat l’ús de les tecnologies digitals en l’educació secundària els darrers 5 anys?” i definir paraules clau com tecnologies digitals, ensenyament, resultats acadèmics i educació secundària.

Un bon ús d’aquestes tècniques permet afinar la cerca i garantir que la informació obtinguda sigui rigorosa i útil per a la recerca educativa.

Per optimitzar la cerca d’informació en bases de dades i cercadors acadèmics, cal estructurar els termes clau utilitzant estratègies específiques. Una eina fonamental són els operadors booleans:

• AND: restringeix la cerca a documents que incloguin tots els termes especificats (exemple: tecnologies digitals AND matemàtiques AND primària).
• OR: amplia la cerca incloent sinònims o termes relacionats (exemple: tecnologies digitals OR TIC OR eines digitals).
• NOT: exclou termes no desitjats (exemple: educació AND primària NOT secundària).

També es poden utilitzar operadors de proximitat:

• NEAR: troba termes que apareixen a poca distància l’un de l’altre (exemple: competència NEAR/5 digital).
• WITH: assegura que els termes apareguin junts en seccions específiques (exemple: inclusió WITH educativa).

Altres tècniques per refinar la cerca inclouen:

• Truncaments i comodins (exemple: educ per recuperar educació, educar, educatiu, etc.*).
• Cerca per frase exacta mitjançant cometes dobles (exemple: “estratègies d’ensenyament actiu”).
• Ús d’idiomes rellevants, especialment l’anglès, per accedir a més literatura científica.
• Consulta de guies de bases de dades, ja que cada plataforma té particularitats en l’ús d’operadors i símbols especials.
• Ús de la cerca avançada, que permet filtrar per títol, autor, període de publicació, etc.
• Exploració de llenguatges controlats com tesaurus i encapçalaments de matèries (exemple: el tesaurus d’ERIC).
• Proves de cerques d’aproximació, començant amb termes generals i afinant progressivament els criteris.

Si segueixes aquests passos, obtindràs una cerca més precisa i eficient que et facilitarà l’accés a informació rellevant, i evitaràs tant la manca de resultats com l’excés d’informació irrellevant. Existeixen algunes eines digitals, com la web https://www.connectedpapers.com/ que fa una xarxa visual d’articles, de manera que trobant un article del teu interès, en trobaràs tots els que hi estan  relacionats.  

La qualitat de la informació depèn de la font utilitzada. Les principals fonts per a docents investigadors es divideixen en:

• Fonts primàries: Proporcionen informació original i de primera mà, com llibres, articles acadèmics, revistes científiques, tesis, informes de recerca i enciclopèdies.
• Fonts secundàries: No aporten coneixement nou, però faciliten l’accés a les primàries, com catàlegs bibliogràfics, bases de dades i portals temàtics.
• Fonts generals: Cercadors acadèmics com Google Acadèmic ajuden en una primera exploració, però requereixen criteri crític.

Tipus de recursos:

En aquesta infografia, trobaràs els diferents catàlegs, bases de dades, repositoris i altres recursos on buscar la informació necessària per tal d’orientar la teva recerca. 

1. Catàlegs de biblioteques:
   • CCUC (universitats catalanes)
   • REBIUN (biblioteques universitàries espanyoles)
   • BibCercador UAB
   • BEG (Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya)
   • Biblioteca del Departament d’Educació i Formació Professional
2. Bases de dades científiques:
   • Generals: Web of Science, Scopus, JSTOR, DOAJ, InDICEs-CSIC
   • Especialitzades en educació: ERIC, Teacher Reference Centre
   • Producció científica en espanyol i català: Dialnet, RACO, RECERCAT
3. Repositoris i altres recursos:
   • Tesis doctorals: TDX, DART-Europe
   • Iberoamèrica: REDIB, REDALYC
   • Repositori del Departament d’Educació i Formació Professional
   • Recursos educatius oberts (REO): Materials didàctics en accés obert
4. Literatura grisa: Informes i estudis difosos fora dels circuits acadèmics tradicionals, com per exemple: 

• Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (Generalitat de Catalunya). A més de les seves publicacions periòdiques (Quaderns d’Avaluació i Tast de dades) també generen alguns informes ad hoc.
• “Què funciona en educació?”, col·lecció publicada per la Fundació Jaume Bofill i Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques). Accessible des del web de les dues institucions.
• Fundació Jaume Bofill. Sota la categoria Publicacions i “Informes breus” s’hi apleguen documents de diversos tipus, entre ells, diverses recerques.
• Fundación Sociedad y Educación. Cal destacar especialment les seves Monografías sobre educación.
• OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Les seves publicacions són accessibles a través del portal ODCE iLibrary. Es poden cercar els llibres, informes, estadístiques, etc. que produeix i publica la institució, filtrades per país, llengua i any. Així, des d’aquest web també es pot accedir als resultats de PISA (Programme for International Student Assessment) o TALIS (Teaching and Learning International Survey).
• Eurydice. Es tracta d’una xarxa europea dels països que participen en el programa Erasmus+. Eurydice publica descripcions de com funcionen els sistemes educatius i estudis comparatius.

Finalment, existeix un últim tipus de recurs que val la pena conèixer: els repositoris d’evidència sobre l’efectivitat de les intervencions educatives. Són recursos en línia que difonen resultats d’avaluacions de programes, estratègies docents i polítiques educatives. Destaquen dos repositoris principals:

• What Works Clearinghouse (EUA): Ofereix informes i guies basats en revisions sistemàtiques de recerca educativa. Permet cercar evidències per àrees com lectoescriptura, matemàtiques, ciències o comportament, i filtrar-les segons les característiques de l’alumnat i l’etapa educativa (0-3 anys, primària, secundària i postobligatòria). És una eina intuïtiva que facilita l’accés a intervencions avaluades.
  
• Education Endowment Foundation (Regne Unit): Publica guies de pràctica sobre temes com l’ús de tecnologies digitals, l’aprenentatge socioemocional i la metacognició, així com estratègies per millorar els aprenentatges en ciències, matemàtiques i lectoescriptura. Ofereix el Teaching and Learning Toolkit, una eina interactiva disponible en català i castellà a través del web d’EduCaixa, per consultar evidències de diferents estratègies d’intervenció.
  

Aquests recursos són útils per informar les decisions pedagògiques amb evidències sòlides i actualitzades.

Altres repositoris internacionals

Els webs de What Works Clearinghouse i d’Education Endowment Foundation són, probablement, els més complets i els que tenen una millor usabilitat. Així i tot, us presentem un llistat que inclou altres pàgines web on es recullen informes d’avaluació d’intervencions educatives o de revisions sistemàtiques d’aquestes.

• Best Evidence Encyclopedia (US). Center for Data-Driven Reform in Education, Johns Hopkins University, Estats Units
• Best Evidence Encyclopedia (UK). Institute for Effective Education, University of York, Regne Unit. Aquesta institució va publicar, durant uns anys, Better: Evidence-Based Education, una revista destinada al professorat en què es resumien les evidències científiques sobre algunes temàtiques (personalització de l’aprenentatge, gestió d’aula, implicació de les famílies, avaluació per a l’aprenentatge…). Els articles estan tots penjats en aquest web.
• Evidence 4 Impact. Institute for Effective Education, University of York, Regne Unit.
• Impact Evaluations in Education. Banc Mundial.

SkillsBank (en castellà). Banco Interamericano de Desarrollo (BID).

Després de definir l’estratègia de cerca, cal analitzar críticament els resultats per valorar-ne la rellevància i l’adequació a la pregunta de recerca. És important preguntar-se si els documents són útils, suficients i si la cerca ha estat exhaustiva.

Gestió del volum de resultats:

• Massa resultats: Refina la cerca afegint conceptes clau amb AND, eliminant truncaments innecessaris, usant descriptors controlats i restringint la cerca a camps específics.
• Pocs resultats: Amplia la cerca afegint sinònims amb OR, usant truncaments, eliminant termes menys rellevants i ampliant la cerca a més camps.

Selecció i avaluació de la informació:
Un cop trobats resultats pertinents, cal analitzar la qualitat acadèmica de les fonts. El test IDEARE pot ajudar a valorar la intenció, destinatari, evidència, actualitat, rellevància i experiència dels autors.

Eines i estratègies per millorar la cerca:
Es recomana utilitzar guies d’avaluació de la informació, eines de cerca avançada i suport bibliotecari. També es poden configurar alertes per rebre actualitzacions sobre noves publicacions.

Finalment, la consulta de literatura científica és essencial no només per a la recerca, sinó també per reflexionar críticament sobre els reptes educatius i millorar la pràctica docent.