Les imatges estereoscòpiques s’obtenen a partir de dues fotografies diferents d’un objecte o escenari, preses des de punts molt propers entre si. Per simular el comportament de la visió humana, s’escull una distància entre els 2 punts on es fa la foto entre 5 i 8 centímetres (la distància que hi ha entre els ulls d’una persona).
- Amb fotos de perfil RGB i filtres de color, filtrant les components verda i blava en una foto i filtrant la component vermella de l’altra.
- Eliminant la polarització vertical en un foto i la polarització horitzontal de l’altra.
D’aquesta forma, mirant la imatge fusionada de les dues fotos mitjançant unes ulleres anaglífiques amb vidres especials (diferents en l’ull esquerre i l’ull dret) es pot observar una imatge 3D amb un cert efecte de profunditat.
 Les dues fotografies originals |
 L’anaglif fet amb les dues fotografies |
Ulleres anaglífiques
Composició estereoscòpica amb perspectiva cilíndrica a partir de fotografies fetes des de la Mars Exploration Rover Spirit de la NASA
En aquesta pràctica et proposem obtenir una imatge anaglífica a partir de dues fotografies fetes amb un telèfon mòbil i construir unes ulleres anaglífiques per a visualitzar-la. Només caldrà seguir aquestes aquestes instruccions.
Necessitareu:
- La plantilla per a la montura de les ulleres
- Acetat o paper de cel·lofana vermell i cyan
- Cartolina
- Tisores
- Cinta adhesiva
- Un telèfon mòbil o càmera fotogràfica
- Ulleres anaglífiques:
Captura d’imatges
Cal realitzar dues imatges amb la mateixa càmera i el mateix zoom a tot color i sense aplicar filtres a cap imatge.
Antigament es capturaven amb filtres davant l’objectiu perquè era el mètode analògic del segle passat. (projecció amb dos projectors filtrats).
En l’actualitat la transformació als colors adequats és 100% digital i ja la fa l’eina que trobareu en la pestanya Aplicació: la funció combina() agafa el canal R de la foto esquerra i els canals G+B de la dreta (o aplica les matrius de Dubois) píxel a píxel. Els filtres òptics només van a les ulleres de qui mira el resultat.
Pel que fa a la posició de la càmera, aquí tens un diagrama en vista zenital:
Punts crítics del procediment a tenir en compte:
Translació pura, sense rotació: Fes la primera foto, desplaça la càmera lateralment mantenint-la apuntant en la mateixa direcció (eixos paral·lels), i fes la segona. L’instint de girar la càmera per “centrar” el subjecte a la segona foto (toe-in) introdueix distorsió trapezoïdal i paral·laxi vertical, que és el que fa mal de cap. Si el subjecte queda una mica descentrat, no passa res: es corregeix amb el slider horitzontal de l’eina.
La base depèn de la distància. Els 6-7 cm (la separació dels ulls) són per a subjectes a 1,5-3 m. La regla D/30 escala: per a un paisatge amb primer pla a 15 m, separa les fotos ~50 cm i l’efecte serà molt més dramàtic (hiperestèreo, l’escena sembla una maqueta). Per a macro d’un objecte a 30 cm, només 1 cm de base.
Mateixa alçada i exposició. Qualsevol desnivell vertical entre les dues preses és paral·laxi vertical que l’ull no pot fusionar — per això l’eina té el slider Y de correcció. I si el mòbil canvia l’exposició entre foto i foto, bloqueja-la (AE/AF lock) perquè les dues vistes tinguin la mateixa lluminositat.
Aplicacions
Seleccioneu una imatge i els filtres de color per poder visualitzar la imatge en 3D
