2.5. Litoral del Maresme

Pràctica

El Maresme
La comarca del Maresme, al Nord de la ciutat de Barcelona, té una extensió de 398 km2 (Idescat 2015). Ubicada a l’oest del Mar Mediterrani, és una comarca totalment abocada al mar, ja que té una llargària d’uns 50 km i una amplada que oscil·la entre els 5 i els 15 km. És una comarca molt poblada i es poden veure molt clarament dues parts, la serralada muntanyenca a la vessant oriental i l’estrata plana que s’estén davant la mar.

Com és el litoral del Maresme?
Gràcies a la fotografia aèria podem veure la costa catalana tal com és avui. L’eina interactiva L’ull del temps. Catalunya abans i ara de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ens permet observar amb detall com és el litoral actual i com era el mateix territori l’any 1945 o l’any 1956.

L’eina es basa en els vols fotogramètrics que va realitzar la Força Aèria dels Estats Units d’Amèrica els anys 1945 i 1956, cedides pel Ministeri de Defensa, mentre que la cartografia actual és un producte de L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
Permet superposar fotografies dels anys 1945 i 1956 amb les actuals per comparar l’evolució del paisatge a Catalunya. Ara, l’ICGC ha complementat el servei amb fotografies històriques i demanen als ciutadans que ajudin a situar-les i a afegir-hi informació.

La urbanització de la costa i els usos del sòl
La urbanització en grans àrees costaneres de tot el món ha estat una de les tendències més accelerades durant la segona meitat del segle XX i la primera dècada del XXI, sent un dels principals motors de canvi ambiental. Al litoral del Maresme es pot seguir aquesta evolució i plantejar-se els canvis que origina.
La comarca ha estat durant els segles XIX i XX un important centre industrial però històricament també ha destacat l’agricultura en les seves vessants viticultora i floricultora. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. Però els darrers decennis ha esdevingut una comarca eminentment turística, especialment a l’Alt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme.

Infraestructures i erosió
La primera activitat humana que va modificar substancialment la geomorfologia costanera va ser la transformació dels aiguamolls i zones dunars associades a rius i rieres per a les activitats agrícoles o per raons sanitàries. La història més recent de les platges del Maresme està marcada per la construcció de la primera línia fèrria de l’Estat espanyol: Barcelona-Mataró l’any 1948 i fins a Tordera l’any 1859. Aquesta línia es va construir en bona part a sobre de la platja existent en aquell moment. A continuació, la
construcció dels ports Arenys de Mar (1907), Premià de Mar (1971), El Balis (1972), El Masnou (1972), Mataró (1989) amb les seves successives ampliacions i la construcció de desenes d’espigons al llarg de la costa. Finalment, el desenvolupament turístic i urbanístic de la regió a partir dels anys seixanta va tenir entre d’altres conseqüències l’ocupació de tota la franja costanera, l’explotació d’àrids de les lleres dels rius o la canalització de rius i rieres.

(Guillen, J. i alt. Les platges del Maresme revisitades, L’Atzavara, 23, p. 17)

El canvi climàtic
L’evolució del clima en les darreres dècades ha estat molt accelerada si hom ho compara amb les reconstruccions climàtiques del darrer mil·lenni. L’escalfament global del planeta és un fet evident. La temperatura és la variable climàtica que ens anuncia més clarament un canvi climàtic com a conseqüència de les activitats humanes. Altres variables com la insolació o la nuvolositat també semblen estar indirectament relacionades amb les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la contaminació atmosfèrica en general. Així doncs, l’estudi de la temperatura i la precipitació es converteix en un indicador clau del clima i la seva evolució.
La condició geogràfica del litoral, el model d’organització territorial i, en particular, el model turístic són els factors que poden determinar el major o menor grau d’impacte del canvi climàtic. A Catalunya, la vulnerabilitat natural del litoral al canvi climàtic s’accentua pequè pràcticament el 70% de la població viu a menys de 20 km de la línia de costa i que normalment s’incrementa a l’estiu com a conseqüència de l’activitat turística. La comarca del Maresme s’emmarca totalment en aquest context, i podrà veure’s afectada pel canvi climàtic tant per l’alteració que les condicions atmosfèriques com l’augment del nivell del mar, o l’increment dels temporals marítims i altres episodis extrems.

PROPOSTA D’AULA
– Es tracta de fer un informe actualitzat de l’estat de la costa del Maresme per poder fer propostes d’actuacions concretes als organismes públics (Consell Comarcal si es fa a a nivell general de la comarca o a l’Ajuntament si es fa informe localitzat)
– Es divideix la classe en tres grups que treballen cada apartat: – Urbanització i usos del sòl; – Infraestructura i eerosió; – Canvi climàtic
– Es fa una presentació de cada informe.
– El grup classe treu conclusions i proposa pla de futur