Què és el fact-checking?

La verificació d’informació o fact-checking és una tasca periodística fonamental que ha evolucionat fins a convertir-se en un moviment global a principis del segle XXI. Es defineix com una activitat que aplica tècniques del periodisme de dades per desemmascarar errors, mentides, falta de rigor o inexactituds en continguts ja publicats o difosos.

Mentre que el periodisme tradicional aplica la verificació com una rutina interna abans de publicar, les organitzacions modernes de fact-checking treballen sovint a posteriori, contrastant tant els discursos dels polítics professionals com els continguts virals que circulen per les xarxes socials.

Guia pràctica de verificació (fact-checking)

La verificació és un procés sistemàtic que es pot ensenyar a l’aula mitjançant aquests passos:

• Separar fets d’opinions: Identificar exactament quina afirmació es vol comprovar.
• Rastrejar la font original: Localitzar qui és l’autor i en quin context es va publicar el missatge, evitant fragments descontextualitzats.
• Contrastar amb evidències: Consultar dades oficials, fonts científiques o periodistes de referència.
• Cerca inversa d’imatges: Utilitzar eines digitals per comprovar l’autenticitat de fotos o vídeos.
• Conclusió argumentada: Determinar si la informació és certa o falsa basant-se en evidències transparents i no en opinions personals.

Metodologia i transparència

Els verificadors segueixen el rastre de la desinformació emesa per diversos actors, incloent-hi governs, partits polítics, empreses i influencers. La seva tasca es caracteritza per:

• Diversitat de canals: Difonen els seus desmentiments a través de webs, canals de Telegram i WhatsApp, infografies i vídeos en xarxes socials com TikTok o Instagram.
• Participació ciutadana: Qualsevol persona pot demanar a aquestes organitzacions que investiguin un contingut, vídeo o fotografia que consideri sospitós.
• Rigor i ètica: Per garantir la seva credibilitat (“qui verifica els verificadors”), les organitzacions adherides a xarxes internacionals com la IFCN o la EFCSN han de complir codis ètics estrictes. Això inclou ser transparent amb els seus ingressos, treballar de manera apartidista i plural, i explicar obertament la seva metodologia de treball.

Recursos i plataformes de referència

L’International Fact-Checking Network (IFCN) és la xarxa internacional referent de verificadors al món. No es tracta simplement d’ensenyar l’alumnat a “detectar desinformació”, sinó d’introduir-los en un procés metòdic basat en la imparcialitat, la transparència de fonts, la transparència en el finançament i organització, l’explicitació de la metodologia i la responsabilitat davant l’error. A l’aula, això es pot traduir en activitats on l’alumnat hagi de justificar per què selecciona una afirmació, citar i enllaçar les fonts originals, explicar els passos seguits per contrastar la informació i revisar críticament possibles biaixos propis o de les fonts consultades. Incorporar també la pràctica de corregir públicament errors ajuda a construir una cultura d’aprenentatge basada en l’ètica i la rendició de comptes. 

Els criteris que cal complir per estar reconegut a l’International Fact-Checking Network (IFCN) són:

Compromís amb la imparcialitat i l’equitat: Les organitzacions han de verificar afirmacions sense afavorir cap partit, ideologia o actor polític.

• Selecció d’afirmacions amb criteris coherents.
• Aplicació uniforme de la metodologia.
• Conclusions basades en evidència.

Transparència de les fonts: Cal citar clarament les fonts utilitzades perquè el públic pugui comprovar-les.

• Enllaçar documents originals sempre que sigui possible.
• Identificar les fonts consultades.
• Explicar quan una font no pot ser revelada i per què.

Transparència de la metodologia: Les organitzacions han d’explicar com treballen.

• Com seleccionen les afirmacions a verificar.
• Quin procés segueixen per contrastar dades.
• Com determinen les qualificacions (fals, enganyós, etc.).

Transparència en el finançament i l’organització: Han de fer pública informació sobre:

• Fonts de finançament.
• Estructura de propietat.
• Possibles conflictes d’interès.
• Equip i governança.

Política oberta i honesta de correcció: Han de disposar d’un mecanisme clar per corregir errors.

• Correccions visibles i públiques.
• Explicació del canvi realitzat.
• Procediment perquè el públic pugui informar d’errors.

Exemples de plataformes de verificació en l’àmbit internacional:

Nom	País	URL	Descripció
PolitiFact	Estats Units	https://www.politifact.com	Pionera en verificació política; sistema propi de qualificació (Truth-O-Meter); gran impacte mediàtic.
Full Fact	Regne Unit	https://fullfact.org	Combina verificació humana i tecnologia; fort compromís amb educació mediàtica i incidència política.
AFP Fact Check	França (abast global)	https://factcheck.afp.com	Xarxa global multilingüe; alta capacitat de verificació internacional; suport d’agència de notícies.
Chequeado	Argentina	https://chequeado.com	Referent a Llatinoamèrica; fort treball amb dades públiques i programes educatius.
Africa Check	Sud-àfrica (regional africà)	https://africacheck.org	Pionera al continent africà; treball multilingüe i contextualitzat.
ColombiaCheck	Colòmbia	https://colombiacheck.com	Especialització en verificació política i electoral; impacte en contextos de desinformació política.
Dpa Deutsche Presse-Agentur GmbH	Alemanya	https://www.dpa-factchecking.com	Servei de verificació de l’agència alemanya; alt nivell de credibilitat institucional.

Plataformes de verificació d’àmbit català i espanyol dintre de l’IFCN. Cada any hi ha comprovació de si es continua complint els criteris, per tant, cal anar actualitzant llista, i es pot comprovar els que estan verificats i els que estan en procés de renovació.

Nom	URL	Decripció
Verificat	https://www.verificat.cat	Plataforma de verificació de dades i a la lluita contra la desinformació. Formació en alfabetització mediàtica adreçada a diferents públics.
EFE Verifica	https://www.efe.com/efe/verifica	Servei de verificació impulsat per l’agència de notícies EFE.
Newtral	https://www.newtral.es	Combina fact-checking amb periodisme de dades i producció audiovisual; alta visibilitat en debats públics.
Maldita	https://maldita.es	Plataforma de verificació de desinformació política i científica; promou educació mediàtica i compta amb una comunitat participativa.
Infoveritas	https://info-veritas.com/	Plataforma de verificació de notícies que treballa principalment en la detecció de desinformació d’actualitat.

L’ecosistema de verificació a Catalunya i Espanya

El moviment ha crescut significativament arran de l’auge de les xarxes socials i de crisis globals com la pandèmia de la Covid-19.

• A Catalunya: Destaquen l’entitat Verificat (nascuda el 2019) i la recent creació de 3CatInfo Verifica el maig de 2025, un equip transversal de la corporació pública dedicat exclusivament a aquesta tasca.
• A l’Estat espanyol: Les plataformes pioneres són Newtral i Maldita, seguides d’altres serveis com EFE Verifica o VerificaRTVE. Moltes d’aquestes iniciatives col·laboren en hubs internacionals com Iberifier, el centre de la Comissió Europea per a la desinformació a Espanya i Portugal.

Recursos educatius i materials didàctics

• EduCAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya): activitats i guies per treballar notícies falses i pensament crític a l’aula. [EduCAC – recursos – https://www.educac.cat/]
• Junior Report – El fake de la setmana: proposta setmanal de notícies falses per treballar amb estudiants. [Verificat & Junior Report – https://www.verificat.cat/el-fake-de-la-setmana-la-proposta-de-junior-report-i-verificat-per-treballar-la-desinformacio/]
• Desfake.cat: plataforma amb recursos i tallers de verificació d’informació per a docents i alumnat. [Desfake – https://desfake.cat/fem-de-fact-checkers/]

Indicacions per avaluar la fiabilitat de les fonts

Davant l’allau de missatges immediats i sense filtres, és necessari que els joves sàpiguen contextualitzar i contrastar el que reben. Els criteris bàsics de fiabilitat inclouen:

• Autoritat: Qui publica la informació? Cal prioritzar fonts expertes i transparents.
• Exactitud: Comprovar la presència de dades, proves i referències, així com l’absència d’errors ortogràfics o exageracions.
• Objectivitat: Analitzar si el to és neutre o si el contingut mostra una perspectiva parcial i esbiaixada.
• Actualitat: Verificar la data de publicació per evitar compartir notícies antigues com si fossin recents.
• Propòsit: Preguntar-se si l’objectiu és informar, entretenir, vendre o manipular emocions.

Reptes i amenaces actuals

Tot i la seva importància per a la democràcia, el sector s’enfronta a dificultats notables:

• Finançament: El tall de fons per part de grans tecnològiques (com el cas de Meta) posa les organitzacions en una situació econòmica difícil.
• Seguretat dels professionals: Els verificadors sovint pateixen ciberassetjament i atacs personals per part d’aquells que busquen desinformar.
• Visibilitat: Un dels reptes principals és fer que la seva activitat sigui més coneguda, protegida i diversificada per arribar a nous públics.

Integrar el coneixement d’aquestes plataformes a l’aula permet a l’alumnat aprendre a discernir entre fets i desinformació, fomentant un ús de la tecnologia més segur, conscient i responsable.

Activitats proposades per les persones que han desenvolupat els materials:

Nom de l’activitat	Objectiu
Taller de detecció de notícies falses	Aplicar les 5 W per distingir fets d’opinions en notícies reals i inventades.
Identificar diferents perspectives d’un mateix fet	Detectar el framing (marcs narratius) comparant tres mitjans diferents.
Titulars sota la lupa	Analitzar el sensacionalisme i reescriure titulars de forma responsable.
Identificar qui parla? Amb quina autoritat?	Avaluar la fiabilitat de les fonts segons el context i les evidències.
Llegir la ciència amb criteri	Distingir dades, evidències i interpretacions en textos científics.
Detectem el Desordre Informatiu	Classificar casos com a informació errònia, desinformació o malinformació.
Aprendre a verificar	Simular un procés professional de verificació seguint els principis de la IFCN.

Activitat 1: Taller de detecció de notícies falses

• Objectiu: Aprendre a distingir fets i opinions i reconèixer fonts fiables.
• Dinàmica:
  1. Presentar diferents notícies (algunes reals i d’altres inventades).
  2. En grup, aplicar les 5 W per analitzar-les.
  3. Debat col·lectiu sobre els criteris de fiabilitat.

Activitat 2: Identificar diferents perspectives d’un mateix fet

L’objectiu de l’activitat és aprendre que un mateix fet pot ser explicat amb marcs (framing) diferents i detectar els biaixos aplicats.  L’objectivitat és possible si s’inclou l’argumentació dels fets, dades i en el cas que correspongui les evidències científiques.  Cal seleccionar un fet publicat en format de notícia i escollir tres mitjans diferents que presentin el mateix fet amb perspectives diferents. 

Pas 1. Presentació del fet 

El docent explica el “fet” en una frase objectiva (sense adjectius).

Ex.: “L’Ajuntament aprova una nova norma sobre patinets elèctrics.”

Pas 2. Lectura comparada 

Reparteix 3 textos curts (A, B, C). Demana lectura silenciosa i subratllat de:

Paraules emprades, dades i fonts citades.

Pas 3. Anàlisi en grup 

Graella per omplir per cada una de les notícies:

• Titular: és objectiu o valoratiu?
• Llenguatge: quins adjectius condicionen?
• Fonts: qui parla? (institució, veïns, experts, “fonts properes”…)
• Omissions: què falta? (dades, context, contra argument)
• Marc: quin relat domina? (seguretat, llibertat, economia, joventut, conflicte)

Pas 5. Exemple de diferències de marc, a tall d’exemple:

A: “Norma per millorar la seguretat viària”

B: “Nova restricció que limita la mobilitat juvenil”

C: “Polèmica per les multes als patinets”

Pas 6. Posada en comú

• Diàleg: S’inicia preguntant “què canvia” entre versions?
• Pregunta clau: “Quina versió m’ha semblat més ‘acurada’? Per què?” (aquí apareix en el biaix).
• Producció: reescriure la notícia objectivament (5 min)
• Cada grup redacta la notícia amb la proposta de titular objectiu + 2 frases que incloguin dues fonts com a mínim.
• Presentació final: es posa en comú les notícies actualitzades i es compara amb les anteriors.

Activitat 3: Titulars sota la lupa

L’objectiu de l’activitat és analitzar el llenguatge mediàtic i comprendre el paper dels titulars com a elements clau en la construcció de significat, tot desenvolupant la capacitat de detectar generalitzacions, omissions i llenguatge sensacionalista, i de reformular titulars de manera precisa, contextualitzada i responsable.

Pas 1. Introducció i contextualització

El docent inicia la sessió explicant que el titular és sovint el primer —i a vegades l’únic— contacte amb una notícia, i que pot condicionar fortament la interpretació del fet abans de llegir-ne el contingut. Es planteja a l’alumnat la pregunta: Podem entendre un fet només a partir del titular? També s’introdueix la idea que alguns titulars prioritzen l’impacte emocional o l’audiència per sobre de la precisió informativa. 

Pas 2. Anàlisi comparada de titulars

L’alumnat treballa en parelles o petits grups amb diversos titulars sobre un mateix fet d’actualitat. Es recomana incloure, com a mínim, un titular sensacionalista o generalitzador i un altre de caràcter informatiu i precís. Cada grup ha d’analitzar com canvia la percepció del fet segons el llenguatge utilitzat, identificant elements com generalitzacions, omissions d’informació rellevant, ús d’adjectius valoratius, marcs emocionals i presència o absència de fonts.

Pas 3. Identificació de l’impacte comunicatiu

Un cop analitzats els titulars, els grups reflexionen sobre quin missatge transmet cadascun i quina imatge del fet construeix. El docent pot guiar aquesta reflexió amb preguntes com: Què ens fa pensar aquest titular? Quina informació ens falta? Quines emocions activa? Aquest pas permet visualitzar com petites decisions lingüístiques poden tenir un gran impacte en la comprensió dels esdeveniments i en la formació d’opinions.

Pas 4. Reescriptura cap a la precisió

A continuació, cada grup ha de reescriure el titular més problemàtic transformant-lo en un titular precís, contextualitzat i responsable. Per fer-ho, cal delimitar clarament el subjecte de l’acció i eliminar expressions vagues, exagerades o ambigües. 

Pas 5. Posada en comú i debat

Finalment, les diferents propostes de titulars es comparteixen a l’aula. Es comparen les versions originals amb les reformulades i es debat quina formulació contribueix millor a una opinió informada i a un debat públic de qualitat. L’activitat es tanca destacant que la precisió comunicativa en els titulars no és només una qüestió estilística, sinó una responsabilitat social i democràtica.

Recursos

Consell de l’Audiovisual de Catalunya. (s. d.). Informació: Material EduCAC.

UNESCO. (2021). Module 2: Understanding Information and Technology. Media and information literacy curriculum for teachers. UNESCO.
https://www.unesco.org/mil4teachers/en/curriculum?hub=750

Activitat 4: Identificar qui parla? Amb quina autoritat? 

L’objectiu d’aquesta activitat és ajudar l’alumnat a comprendre que l’autoritat de les fonts informatives no és fixa ni absoluta, depèn del propòsit amb què s’utilitza la informació, del tipus d’evidències que s’hi aporten i del camp de coneixement des del qual es produeix. D’acord amb el marc de l’Association of College and Research Libraries (ACRL), aquesta comprensió permet a l’alumnat desenvolupar una mirada crítica sobre les fonts, valorar-ne la rellevància en funció de les evidències que s’aporten al context i evitar una acceptació acrítica de l’autoritat, afavorint així un consum informatiu més reflexiu i responsable.

Pas 1. Selecció del tema i contextualització

El docent selecciona un tema d’actualitat rellevant i socialment significatiu, com ara el canvi climàtic, l’ús del mòbil o la intel·ligència artificial, entre d’altres. Abans de començar el treball, es contextualitza breument el tema a l’aula i es planteja a l’alumnat la pregunta inicial: Quin tipus d’evidències aporten les diferents fonts d’informació? Tenen la mateixa autoritat? De què depèn?

Pas 2. Presentació i lectura de fonts diverses

El/la docent proporciona quatre fonts diferents sobre el mateix tema:

• una notícia d’un mitjà generalista
• un article científic
• un fragment d’un informe institucional
• un testimoni d’una persona o article d’opinió

L’alumnat llegeix les fonts amb atenció, prenent consciència de les diferències de llenguatge, format, finalitat i tipus d’evidència utilitzada en cadascuna.

Pas 3. Desenvolupament. Anàlisi comparada i debat

Organitzats en petits grups, l’alumnat analitza cada font responent de manera raonada a preguntes clau: 

• qui parla i des de quina posició, 
• quines evidències aporta (dades, evidències científiques, millores,  estudis, experiència personal, opinions, etc.) 

Un cop completada l’anàlisi, es realitza una posada en comú guiada pel docent, que orienta el debat amb preguntes com: Per a què serveix cadascuna d’aquestes fonts? Què aporta cada tipus de coneixement a la comprensió del tema? Aquest debat permet entendre el coneixement.

Pas 4. Producte final

L’alumnat elabora una taula comparativa de les fonts analitzades i una breu reflexió escrita individual en què explica què ha après sobre l’autoritat de les fonts i com aquesta depèn del context i del tipus d’evidència utilitzada. Aquesta reflexió permet consolidar l’aprenentatge i transferir-lo a situacions reals de consum informatiu.

Activitat 5: Dades, evidències i interpretacions: llegir la ciència amb criteri

L’objectiu de l’activitat és desenvolupar l’alfabetització científica de l’alumnat ajudant-lo a comprendre com es construeix el coneixement científic, a distingir entre dades, interpretacions i opinions, i a valorar el paper de l’evidència, el consens científic i la incertesa en la comunicació de la ciència, tot fomentant una actitud crítica i reflexiva davant de la informació científica present als mitjans.

Pas 1. Introducció i contextualització del coneixement científic
El/la docent inicia la sessió plantejant la idea que la ciència forma part del debat públic quotidià i que sovint apareix als mitjans en forma de titulars, percentatges o afirmacions. Es formula a l’alumnat la pregunta: Quan llegim una notícia científica, sabem distingir què és una dada, què és una interpretació i què és una opinió? Es recorda que el coneixement científic es construeix a partir de l’evidència científica, però també és provisional i revisable.

Pas 2. Lectura d’un text amb contingut científic

L’alumnat llegeix un article científic, depenent de l’edat es pot utilitzar aquest recurs  Frontiers for Young Minds,  per escollir l’article.  Frontiers for Young Minds és una revista científica digital d’accés obert destinada a infants i joves (aprox. 8–15 anys) que publica articles de recerca adaptats a un llenguatge clar i comprensible, escrits per científics i revisats per a joves editors amb l’acompanyament d’un mentor científic. El projecte té com a objectiu apropar la ciència real a l’alumnat, fomentar l’alfabetització científica, el pensament crític i la comprensió de com es construeix el coneixement científic, tot promovent la curiositat, el diàleg i la participació activa en la cultura científica. El/la docent demana una lectura atenta, posant èmfasi no només en què s’afirma, sinó en com s’argumenta.

Pas 3. Identificació de dades, evidències i interpretacions

En petits grups, l’alumnat analitza el text diferenciant tres nivells: quines dades o resultats s’hi presenten, quines interpretacions es fan a partir d’aquestes dades i quines afirmacions responen a opinions, hipòtesis o valoracions. El docent pot guiar l’activitat amb preguntes com: D’on surten les dades? S’expliquen els mètodes? Hi ha marges d’incertesa o limitacions? Quines interpretacions de les dades hi ha? S’aporten evidències de com contribueix a la millora de la vida de les persones?

Pas 4. Reflexió sobre limitacions i impacte social

A continuació, els grups reflexionen sobre si el text presenta el coneixement científic com un resultat tancat o com un procés en construcció. Es debat si es menciona el consens científic, si es presenten resultats aïllats com a veritats absolutes o si s’expliciten limitacions. A més, es reflexiona si s’aporta evidències d’impacte social o no. Aquest pas permet treballar si el coneixement científic aporta ajuda a avançar indicant cap a on cal continuar investigant, i si aporta millores o no amb les evidències compartides.

Pas 5. Posada en comú i connexió amb el debat públic

Les conclusions es comparteixen amb el conjunt de la classe. El docent guia un debat sobre com la manera de comunicar la ciència pot influir en l’opinió pública i en la presa de decisions socials. L’activitat es tanca destacant que l’alfabetització científica és clau per participar de manera informada en debats democràtics relacionats en qualsevol àmbit que afecti tant individualment com al conjunt de la societat.

Recursos

Association of College and Research Libraries. (s. d.). Information literacy lesson plan template. ACRL Framework Sandbox. https://sandbox.acrl.org/library-collection/information-literacy-lesson-plan-template

Comunidades de Aprendizaje. (s. d.). Tertulias literarias dialógicas. https://comunidadesdeaprendizaje.net/actuaciones-de-exito/tertulias-literarias-dialogicas/

Frontiers for Young Minds. (s. d.). Frontiers for young minds. https://kids.frontiersin.org

OER Commons. (s. d.). Evaluating information sources using the 5 W’s. https://oercommons.org/authoring/19364-evaluating-information-sources-using-the-5-ws/view

UNESCO. (s. d.). Module 3: Research, information cycle, digital information processing, intellectual property. https://www.unesco.org/mil4teachers/en/module3

Activitat 6: “Detectem el Desordre Informatiu”

L’activitat té com a objectiu ajudar l’alumnat a identificar i analitzar les tres dimensions del desordre informatiu (agent, missatge, intèrpret), tal com defineix el marc Information Disorder (Wardle & Derakhshan, 2017). Aquesta activitat parteix del model que distingeix entre informació errònia, desinformació i mal-informació  i l’anàlisi d’agents, missatges i intèrprets.

Pas 1. Introducció breu dels conceptes

El docent explica, amb exemples senzills, les tres formes de desordre informatiu segons Wardle & Derakhshan (2017):

• Informació errònia (Misinformation): error compartit sense mala intenció.
• Desinformació (Disinformation): contingut fals creat per enganyar.
• Mal-informació (Malinformation): informació real usada per causar dany.

També recorda les tres dimensions: agent–missatge–intèrpret.

Pas 2. Anàlisi guiada d’un cas real 

El docent reparteix a diferents grups (de tres o quatre alumnes) diferents exemples de contingut problemàtic (notícia sospitosa, tuit manipulat, titular sensacionalista, imatge treta de context, video deepfake…). Els exemples a treballar a classe es recomana que sigui un cas verificat per organismes com EUvsDisinfo o altres plataformes de verificació disponibles.

En petits grups, l’alumnat respon en una graella:

• Qui pot ser l’agent?
  Persona? Bot? Grup organitzat? Plataforma? 
• Quin és el missatge?
  Què diu? Com està presentat? Quines emocions vol activar?
• Qui és l’intèrpret?
  A qui va dirigit? Per què aquest públic podria creure-ho?
• Quin impacte té?

Si les persones comparteixen aquest missatge quin impacte pot tenir a la societat?

Classificació del tipus de desinformació

En grup, decideixen si el cas analitzat és: a) Informació errònia b) Desinformació o c) Mal-informació. I han de justificar-ho segons la definició de cadascuna.

Pas 3. Posada en comú i debat 

Cada grup comparteix:

• la seva classificació,
• què els ha fet dubtar,
• quina emoció activa el missatge (por, indignació, sorpresa, etc.).
• quin impacte té

Per finalitzar el docent estableix un diàleg conjunt per dinamitzar les conclusions finals de l’activitat.

Recursos

EUvsDisinfo. (n.d.). EUvsDisinfo: Detectar, analizar y concienciar con respecto a la desinformación. https://euvsdisinfo.eu/es/ 

European Commission: Directorate-General for Education, Youth, Sport and Culture, Ethical guidelines on the use of artificial intelligence (AI) and data in teaching and learning for educators, Publications Office of the European Union, 2022, https://data.europa.eu/doi/10.2766/153756

Learn to Check. (n.d.). Recursos. https://learntocheck.org/ca/recursos/ 

MediaSmarts. (s. d.). Teacher resources. https://mediasmarts.ca/teacher-resources

://www.educac.cat 

Activitat 7: “Aprendre a verificar” 

L’objectiu d’aquesta activitat és formar en el procés de verificació que porta a terme organitzacions professionals que formen part de la xarxa internacional de Fact-Checking (IFCN) de Poynter fomentant l’estructuració del raonament i la metodologia de contrast. 

Pas 1. Introducció

El o la docent introdueix a l’alumnat que és la xarxa internacional IFCN i els cinc principis del codi de funcionament que cal acomplir per ser reconeguts com verificadors/es d’aquesta xarxa.

Les organitzacions de verificació han de garantir: 

a) Un compromís ferm amb la imparcialitat i l’equitat, aplicant criteris coherents a l’hora de seleccionar les afirmacions a verificar, utilitzant sempre la mateixa metodologia i basant totes les conclusions en evidències contrastables. 

b) Transparència de les fonts, citant-les de manera clara, enllaçant els documents originals sempre que sigui possible i explicant els casos en què una font no es pot revelar i els motius. 

c) Transparència metodològica, explicant com es trien les afirmacions a analitzar, quin procediment se segueix per verificar dades i com es decideixen les qualificacions finals (com ara “fals”, “enganyós” o “imprecís”). Paral·lelament, cal una 

d) Transparència total en el finançament i l’organització, fent públiques les fonts de finançament, l’estructura de propietat, els possibles conflictes d’interès i la composició de l’equip i dels òrgans de governança.

e) Una política oberta i rigorosa de correccions, amb mecanismes clars perquè el públic pugui reportar errors, i amb correccions visibles, públiques i degudament explicades per mantenir la confiança i la integritat del procés de verificació.

Pas 2. Assignació de rols

El o la docent explica a l’alumnat que s’agruparan en grups de quatre persones i es distribuiran els rols que es donen en un equip de verificació

Investigador/a de fonts: cerca l’origen de la informació i localitza fonts oficials o fiables.

Analista d’imatge o vídeo: revisa possibles manipulacions visuals, cerca inversa i coherència visual.

Contextualitzador/a: comprova dates, llocs, actors implicats i coherència cronològica.

Redactor/a final: sintetitza les troballes i redacta com es classifica amb la justificació argumentada i transparent per a que es pugui comprovar.

Pas 3. Presentació d’un cas real per a verificar

El o la docent presenta el cas real a l’alumnat per tal d’aprendre a realitzar la verificació. Es recomana utilitzar qualsevol exemple adient que es pot trobar com exemples de plataformes de verificació anomenades en aquesta unitat.  En l’apartat de recursos també es disposa d’eines per verificar a compartir amb l’alumnat.

Dels casos reals trobats en alguna de les plataformes es poden escollir:

• Un vídeo viral
• Un mem
• Una dada sorprenent
• Un gràfic aparentment oficial
• Una declaració política

Els alumnes han de verificar-lo seguint passos:

1: Identificar l’afirmació (claim)

Determinar què afirma exactament el contingut. Quina és la declaració verificable?

2: Seguir el rastre de la font

Localitzar l’origen del contingut. Qui ho publica? És una font primària o secundària?

3: Verificar dades amb fonts fiables

Contrastar la informació amb organismes oficials, institucions, estudis o mitjans reconeguts.

4: Analitzar elements visuals

Revisar si les imatges o vídeos corresponen realment al fet descrit. Fer cerca inversa si cal.

5: Formular un veredicte justificat

El grup ha d’escollir una categoria i argumentar-la:

“Cert” / “Fals” / “Enganyós” / “Sense proves suficients”.

Pas 4. Presentació pública 

Cada grup presenta la seva verificació justificant:

• Com ho han investigat
• Quines fonts han consultat
• Quines eines han fet servir
• Quin criteri han utilitzat per arribar a la conclusió

Pas 5. Debat final

Per tal de guiar la reflexió final, el o la docent pot compartir les següents preguntes:

• Quins passos han estat més útils?
• En què hem dubtat més?
• Quines eines us heu adonat que no coneixíeu?
• Com podríem aplicar aquesta metodologia fora de classe?

Aquesta activitat permet a l’alumnat a aprendre com és el procés de verificació, comprendre la importància de la metodologia i practicar la transparència argumentativa. Convertir-se en “verificadors” per un dia ajuda a interioritzar que la informació no s’ha de consumir passivament, sinó analitzar-se amb rigor, prudència i criteri.

Recursos

A continuació s’ofereixen algunes de les eines més utilitzades per dur a terme un procés de verificació

Nom	URL	Descripció breu i per a què serveix
Google Fact Check Explorer	https://toolbox.google.com/factcheck/explorer	Permet introduir una afirmació, frase o enllaç per comprovar si ja ha estat verificada per una organització reconeguda. Agrupa verificacions de tot el món. Útil per detectar verificacions prèvies, rastrejar afirmacions repetides i identificar fonts fiables.
Wayback Machine (Internet Archive)	https://web.archive.org	Arxiva versions antigues de pàgines web. Útil per recuperar continguts eliminats, comparar edicions i detectar manipulacions posteriors.
Google Images – Reverse Search	https://images.google.com	Cerca inversa d’imatges per trobar coincidències i usos previs. Útil per identificar l’origen real d’una imatge o detectar usos fora de context.
Yandex Reverse Image Search	https://yandex.com/images	Motor de cerca inversa molt utilitzat en OSINT. Útil per rastrejar versions alternatives o coincidències visuals difícils de trobar en altres cercadors.
TinEye	https://tineye.com	Eina específica de cerca inversa d’imatges que mostra cronologia d’aparicions. Útil per detectar manipulacions i primeres publicacions.
InVID / WeVerify	https://weverify.eu/verification-plugin/	Extensió per analitzar vídeos, extreure fotogrames i fer cerques inverses. Útil per detectar vídeos manipulats, descontextualitzats o geogràficament falsificats.
Google Fact Check Markup Tool	https://search.google.com/test/rich-results	Permet etiquetar contingut verificat amb dades estructurades perquè Google el reconegui com a fact-check. Útil per augmentar la visibilitat de verificacions oficials.
Whois Lookup (ICANN Lookup)	https://lookup.icann.org	Consulta informació de registre d’un domini (propietari, dates, estat). Útil per verificar autoria i credibilitat d’una web.
DNS Checker	https://dnschecker.org	Permet comprovar propagació i informació DNS d’un domini. Útil per analitzar infraestructura digital i possibles anomalies.
Google Maps / Street View	https://maps.google.com	Servei de mapes i vista a peu de carrer. Útil per verificar ubicacions, façanes, paisatges i coherència geogràfica d’imatges o vídeos.
SunCalc	https://suncalc.org	Eina per calcular la posició del sol segons data i lloc. Útil per verificar l’hora aproximada d’una imatge segons ombres i llum solar.

I com a recursos educatius;

Nom	URL	Descripció breu i per a què serveix
Common Sense Education	https://www.commonsense.org/education	Currículum de ciutadania digital amb unitats sobre verificació, biaixos cognitius, algoritmes i bombolles informatives.
EUvsDisinfo	https://euvsdisinfo.eu	Base de dades amb exemples reals de desinformació analitzats amb context, motivacions i explicacions. Molt útil per treballar casos pràctics a classe.
EduCAC	https://www.educac.cat	Portal educatiu de la CCMA amb activitats, vídeos i seqüències didàctiques per desenvolupar pensament crític i analitzar missatges mediàtics.
MediaWise	https://www.poynter.org/mediawise/	Programa educatiu del Poynter Institute amb vídeos, tutorials i activitats de fact-checking adaptades a adolescents.
UNESCO – Media and Information Literacy (MIL)	https://www.unesco.org/en/media-information-literacy	Marc teòric i recursos globals sobre alfabetització mediàtica i informacional. Ofereix manuals, currículums i orientacions per a docents.
Verificat	https://www.verificat.cat	Organització catalana de verificació amb recursos educatius, fitxes didàctiques i activitats interactives per analitzar informació falsa i descontextualitzada.

Els continguts d’aquesta pàgina han estat elaborats per diferents professionals de l’àmbit universitari especialitzats en alfabetització mediàtica i informacional. En aquesta pàgina podreu trobar els materials originals.

Materials

Les guies tècniques estan en procés d’elaboració, a mesura que estiguin disponibles les allotjarem en aquest espai.