Els mitjans de comunicació i el periodisme en la societat digital
Els mitjans de comunicació són una peça clau en les societats democràtiques, ja que permeten que la ciutadania estigui informada, entengui la realitat i formi una opinió crítica. Tanmateix, l’ecosistema informatiu actual és fràgil a causa de la desinformació i la manipulació, fet que fa imprescindible defensar un periodisme ètic i compromès amb la veritat.
Què defineix un periodista i com treballa?
Segons el codi deontològic (https://www.periodistes.cat/collegi/codi-deontologic) del periodisme català (2026), un periodista és algú amb formació acadèmica o experiència acreditada que assumeix un compromís ètic estricte. La seva feina no és només difondre dades, sinó analitzar-les i garantir-ne la veracitat; qualsevol pràctica que no sigui veraç no es considera periodisme.
El procés de treball segueix unes rutines periodístiques estructurades que inclouen:
Com treballen els periodistes. Passos i rutines. Font: Nereida Carrillo
L’ètica i la regulació de la professió
L’exercici del periodisme a Catalunya es regeix per un Codi Deontològic que inclou 12 criteris fonamentals, com informar amb precisió, citar les fonts, respectar la privacitat i salvaguardar la presumpció d’innocència. La Fundació Consell de la Informació de Catalunya (CIC) és l’entitat encarregada de vetllar per aquest compliment i respondre a les queixes de la ciutadania. El Col·legi de Periodistes de Catalunya actua com l’agrupació professional de referència, defensant la llibertat de premsa i impulsant l’educació mediàtica a les escoles.
Com funcionen els mitjans
Els mitjans de comunicació treballen per garantir el dret de la ciutadania a una informació veraç. Tant la premsa, com la ràdio, la televisió i els diaris digitals produeixen informació, entreteniment i altre tipus de contingut per tal de complir les seves funcions bàsiques: formar, informar i entretenir. Els mitjans de comunicació tenen una doble entitat, ja que són a la vegada un servei —el de la informació, l’entreteniment i els continguts— i un producte —un diari escrit, una web, una revista, etc. i també un mercat publicitari—. Aquesta doble naturalesa condiciona quins temes tracten —l’establiment de l’agenda— i altres aspectes del seu funcionament.
Classificació dels mitjans de comunicació. Font: Nereida Carrillo
Els mitjans de comunicació els podem classificar atenent a diversos criteris:
- La propietat. Poden ser mitjans públics o mitjans privats. A Catalunya, els mitjans públics s’agrupen en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals – 3Cat, que gestiona els canals de Televisió de Catalunya i el grup d’emissores de Catalunya Ràdio, com també els continguts digitals d’aquests mitjans. Com a mitjans privats, hi ha el grup Godó, que edita La Vanguardia, el Mundo Deportivo i que és responsable de les emissores de ràdio RAC 1 i RAC 105.
- La periodicitat. Els podem classificar en mitjans diaris i no diaris. Els mitjans no diaris poden ser setmanals, quinzenals, mensuals. Moltes revistes tenen aquesta periodicitat.
- L’especialització: atenint-nos a aquest criteri, trobem mitjans generalistes i especialitzats. Són mitjans especialitzats la premsa esportiva, una revista professional com la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya, entre d’altres.
- L’accés: podem diferenciar entre els mitjans gratuïts i de pagament.
- L’abast: ens trobem amb mitjans locals, comarcals, nacionals i internacionals. A Catalunya, cal destacar el paper de La Xarxa Audiovisual Local (XAL), una empresa pública de la Diputació de Barcelona que dona suport a l’audiovisual local català. A gener de 2026, hi havia 53 televisions i 151 ràdios adherides. (Mapa de l’audiovisual local – https://www.xal.cat/entitats/)
La publicitat en l’era digital
Actualment, la navegació per Internet es realitza en un entorn on gairebé tot conté publicitat. Tanmateix, han sorgit els anomenats continguts patrocinats o branded content: textos, vídeos o pòdcasts que, tot i tenir una aparença d’informació editorial, estan dissenyats per transmetre els valors d’una marca i connectar emocionalment amb l’audiència.
A diferència dels anuncis clàssics, aquests continguts busquen ser no intrusius, informant o entretenint el públic sense interrompre la seva experiència de lectura o escolta.
El creixement del contingut patrocinat respon a diversos factors clau en l’ecosistema mediàtic actual:
- Crisi del model tradicional: Les dificultats econòmiques de la premsa i la crisi de la publicitat convencional han obligat els editors a buscar noves fonts d’ingressos.
- Bloquejadors d’anuncis: L’ús d’eines per evitar la publicitat per part dels internautes ha impulsat les empreses a buscar mètodes més subtils per arribar al públic.
- Viabilitat econòmica: El 75% dels mitjans en línia ja comercialitzen aquest tipus de publicitat nativa, convertint-se en una font de finançament essencial en un context de precarietat laboral en el periodisme.
Ètica, transparència i educació crítica
Davant d’aquest escenari, és fonamental treballar la transparència per preservar la confiança dels lectors, tal com estableix el codi deontològic de la professió a Catalunya. El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) proposa recomanacions per evitar conflictes d’interessos:
- Identificació clara: No s’ha de “disfressar” mai la presència de publicitat; els mitjans han de fer evident quan un contingut està patrocinat.
- Independència de la redacció: Es recomana que un professional no treballi simultàniament en una redacció informativa i en la creació de publicitat comercial.
- Integritat editorial: La inversió publicitària d’una empresa no hauria d’influir mai en el tractament periodístic que aquesta rep en altres peces informatives del mitjà.
La diferència fonamental: No és periodisme
Malgrat que molts grups mediàtics tenen unitats especialitzades on periodistes elaboren aquests continguts amb tècniques narratives pròpies de la professió, les fonts recorden una distinció crítica: el contingut patrocinat no és periodisme.
- L’objectiu: Mentre que el periodisme té com a missió satisfer el dret públic a la informació amb independència, el branded content respon a interessos comercials.
- El risc de confusió: L’aparença professional i rigorosa d’aquests continguts sovint confon l’audiència, difuminant la frontera entre informació i publicitat i posant en risc la credibilitat dels mitjans.
L’alumnat s’enfronta a nous reptes comunicatius que cal analitzar a l’aula:
- Influencers: Construeixen la seva autoritat mitjançant la proximitat i l’emoció, però no tenen l’obligació de contrastar fonts ni segueixen codis deontològics. Poden ser agents de normalització lingüística (en el cas dels catalans), però també emissors de narratives ideològiques sense rigor periodístic.
- Intel·ligència artificial (IA): Eines com els algoritmes de selecció de continguts poden crear cambres d’eco. Tot i que la IA pot ajudar, pot contenir biaixos o inventar dades; per això, cal que la “intel·ligència humana” sempre revisi i validi els resultats.
- Pseudomitjans: Webs que copien l’estètica del periodisme professional, però que vulneren la deontologia, prioritzant el sensacionalisme i la polarització política.
Davant d’aquest panorama, és essencial que tant els mitjans com la ciutadania comparteixin la responsabilitat de garantir que la informació sigui una eina de coneixement i cohesió. Desenvolupar una mirada crítica i aprendre a identificar fonts fiables són competències clau per a la supervivència democràtica en l’era digital.
Activitats proposades per les persones que han desenvolupat els materials:
| Nom de l’activitat | Objectiu |
| L’ecosistema informatiu i comunicatiu | Analitzar la dieta informativa personal mitjançant un Canvas. |
| Mirada històrica al dret de la llibertat d’expressió | Recerca històrica sobre la conquesta d’aquest dret fonamental. |
| Quina és la classificació mundial de la Llibertat de Premsa? | Analitzar els indicadors de Reporters Sense Fronteres a escala global. |
| Debat | Guia per organitzar un debat formal sobre temes d’actualitat a l’aula. |
Activitat 1: L’ecosistema informatiu i comunicatiu com a entorn personal d’aprenentatge
Analitzeu el vostre ecosistema informatiu i comunicatiu: on i amb qui us informeu, com processeu aquesta informació, què feu amb ella.
Proposem utilitzar un senzill Canvas per identificar i analitzar críticament com incorporem informació, com conformem la nostra opinió i com la compartim amb els altres.
Comencem definint qui som i perquè o per quin motiu ens informem i ens comuniquem amb els altres.
A continuació, proposem 7 vectors d’anàlisi:
- Productes i serveis, Persones, institucions i Espais
- Per què / com els he triat
- Alternatives que hi havia
- Quin llenguatge s’utilitza, quin entorn social/cultural suposa
- Afavoreix el contrast, el debat
- Possibles biaixos
- Estratègies de correcció
Aquests set vectors s’han d’aplicar a tres estadis diferents del procés informatiu i comunicatiu:
- Fonts d’informació (entrades)
- Accions de processat, conformació d’opinió (transformació)
- Creació de contingut, productes (sortides)
Recursos enllaçats i útils per al professorat
Peña-López, I. (2017). “¿Con qué aprender en red? Estrategias y herramientas para la abertura y disrupción de las instituciones educativas”. A Gros Salvat, B. & Suárez-Guerrero, C. (Eds.), Pedagogía red. Una educación para tiempos de Internet, Capítulo 4, 77-104. Barcelona: Octaedro – ICE UAB
https://w.ictlogy.net/3242
Peña-López, I. (2013). “El PLE de investigación-docencia: el aprendizaje como enseñanza”. A Castañeda, L. & Adell, J. (Eds.), Entornos Personales de Aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red, Capítulo 6, 93-110. Alcoy: Marfil.
https://w.ictlogy.net/2326
Activitat 2: Mirada històrica al dret de la llibertat d’expressió
Per abordar aquests conceptes a l’aula, és útil combinar cerca, diàleg i creació, a continuació es proposen tres tipus d’activitats.
L’objectiu de l’activitat és comprendre que la llibertat d’expressió és un dret conquerit històricament, fruit de lluites col·lectives i individuals, i que moltes persones van defensar-lo activament -sovint assumint riscos personals- perquè avui pugui ser reconegut com un dret fonamental.
Pas 1. Introducció i contextualització
El/la docent inicia la sessió plantejant una pregunta oberta a l’alumnat: La llibertat d’expressió ha existit sempre? A partir d’aquesta pregunta, s’explica breument que es tracta d’un dret que no és natural ni automàtic, sinó el resultat d’un llarg procés històric marcat per censures, persecucions i conquestes socials. Aquesta introducció serveix per situar l’activitat dins d’una perspectiva històrica i de drets humans.
Pas 2. Organització del treball en grups
Es divideix el grup classe en quatre o cinc grups. Cada grup té l’encàrrec d’investigar un període històric o un conjunt de fites rellevants en l’evolució del dret a la llibertat d’expressió, des de l’edat mitjana fins a l’actualitat. El/la docent pot orientar els períodes o deixar que els grups els acordin, assegurant que el conjunt cobreixi una evolució cronològica coherent.
Pas 3. Recerca i selecció d’informació
Cada grup investiga quines han estat les contribucions clau, els textos fonamentals, els/les pensadors/e, les lleis o els esdeveniments històrics que han ajudat a construir el dret a la llibertat d’expressió en el període assignat. Es demana a l’alumnat que seleccioni les fites més rellevants i que expliqui breument per què són importants, posant èmfasi en les dificultats, la censura o els riscos que van afrontar les persones implicades.
Pas 4. Elaboració de la infografia
Amb la informació recollida, cada grup elabora una infografia que mostri de manera clara i visual l’evolució del dret a la llibertat d’expressió en el seu període. La infografia ha d’incloure una línia temporal, les fites seleccionades i una breu explicació del seu impacte. El/la docent pot orientar l’alumnat perquè prioritzi la claredat, la precisió i la relació entre els diferents moments històrics.
Pas 5. Presentació i diàleg col·lectiu
Un cop finalitzades les infografies, cada grup les presenta a la resta de la classe. Durant les presentacions, el docent promou el diàleg plantejant preguntes com: Quins elements es repeteixen al llarg de la història? En quins moments el dret retrocedeix? Aquest intercanvi permet construir una visió global i compartida del procés històric.
Pas 6. Reflexió final
L’activitat es tanca amb una reflexió col·lectiva sobre la importància de protegir la llibertat d’expressió en l’actualitat. Es convida l’alumnat a connectar el recorregut històric amb situacions contemporànies i a valorar aquest dret com un bé comú que cal defensar i exercir de manera responsable en una societat democràtica.
Activitat 3: Quina és la classificació mundial de la Llibertat de Premsa?
L’objectiu de l’activitat és conèixer i analitzar la situació de la llibertat de premsa a escala mundial, comprendre els factors que la condicionen, reflexionar sobre com aquests factors influeixen en la manera com la ciutadania s’informa i en la qualitat democràtica de les societats.
Pas 1. Introducció i contextualització
El/la docent introdueix l’objectiu de la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa és comparar el grau de llibertat de què gaudeixen els periodistes i els mitjans de comunicació en 180 països o territoris. La definició de llibertat de premsa utilitzada per Reporters Sense Fronteres (RSF) és: “La llibertat de premsa és la possibilitat efectiva perquè els periodistes, com a individus i com a col·lectiu, puguin seleccionar, produir i difondre informacions, en benefici de l’interès general, de manera independent de les interferències polítiques, econòmiques, legals i socials, i sense posar en perill la seva seguretat física i mental”.
Pas 2. Presentació de la classificació mundial
En gran grup, el docent mostra el mapa i la classificació global de la llibertat de premsa (a través del web de RSF). Es comenta breument com s’elabora l’índex, quants països analitza i quines diferències generals s’observen entre regions del món. També es destaquen alguns països que ocupen les primeres posicions i altres que es troben en les darreres, sense aprofundir encara en les causes.
Pas 3. Organització del treball en petits grups
A continuació, la classe es divideix en petits grups. A cada grup se li assigna un dels indicadors que utilitza RSF per elaborar la classificació: polític, econòmic, legal, sociocultural, seguretat o posició global. El docent explica breument què analitza cada indicador perquè l’alumnat tingui un punt de partida comú.
Pas 4. Anàlisi de l’indicador assignat
Cada grup analitza el seu indicador a partir de la informació disponible a la classificació de RSF i respon a preguntes guia com ara: què mesura exactament aquest indicador?, com pot limitar o afavorir la llibertat de premsa?, i quins exemples concrets es poden trobar en diferents països. Es demana que relacionin l’indicador amb la manera com la ciutadania accedeix a la informació i amb la qualitat del debat públic.
Pas 5. Preparació de la presentació
Els grups preparen una breu exposició per explicar a la resta de la classe què han descobert sobre el seu indicador. Han d’incloure exemples de països ben posicionats i mal posicionats, així com una reflexió sobre com aquest factor afecta directament la llibertat de premsa i el dret a la informació.
Pas 6. Posada en comú i debat
Cada grup presenta la seva anàlisi en gran grup. El docent promou el debat plantejant preguntes com: Com afecta aquest indicador la nostra manera d’estar informats? Quins riscos té una premsa no lliure per a la democràcia? Com es pot defensar la llibertat de premsa a nivell individual i col·lectiu? Aquest intercanvi permet entendre que la llibertat de premsa és un dret complex, condicionat per múltiples factors.
Pas 7. Reflexió final
L’activitat es tanca amb una reflexió col·lectiva sobre la importància de la llibertat de premsa com a pilar de les societats democràtiques. Es convida l’alumnat a connectar la classificació mundial amb la seva pròpia experiència com a consumidors d’informació i a valorar la necessitat de protegir i defensar aquest dret de manera activa i informada.
Activitat 4: Debat
Aquesta proposta ofereix una guia pas a pas perquè el professorat pugui organitzar un debat formal a l’aula inspirada en l’activitat de debat duta a terme dintre de la lliga de debat de la Xarxa Vives d’Universitats.
Pas 1. Elecció del tema i organització dels equips
El primer pas consisteix a escollir el tema del debat. Es recomana proposar dues opcions de debat relacionades amb qüestions d’actualitat, ètiques o socials (per exemple, l’ús de la intel·ligència artificial, xarxes socials i salut, etc). El professorat pot proposar diverses temàtiques, però s’aconsella que l’alumnat pugui decidir els dos temes finals que volen portar a debat.
Un cop escollit el tema, el grup classe es divideix en quatre equips grans, dos equips treballaran un tema i els altres dos el segon. Cada equip haurà de preparar arguments tant a favor com en contra de la qüestió plantejada, ja que la posició que defensaran finalment es decidirà per sorteig just abans de començar el debat. Aquesta estratègia fomenta la flexibilitat cognitiva i evita que l’alumnat es limiti a defensar només una posició, haver de treballar tant a favor com en contra ajuda a millorar la capacitat d’entesa i les diverses perspectives envers un mateix tema.
Per comprendre el tema, es pot partir d’una notícia publicada on es presenta el dilema a tractar, per exemple, la controvèrsia creada sobre Tilly Norwood, l’actriu creada amb intel·ligència artificial de si és ètic o no crear aquest tipus d’IA que pugui ser “contractada” per pel·lícules o altres obres audiovisuals (https://www.theguardian.com/film/2025/sep/30/tilly-norwood-ai-actor-hollywood)
Pas 2. Preparació prèvia del debat
La fase de preparació és fonamental per garantir un debat de qualitat. Cada equip ha d’elaborar un document escrit de dues pàgines:
una primera pàgina amb arguments a favor,
una segona pàgina amb arguments en contra.
Els arguments han d’estar fonamentats en dades i fonts fiables, com ara estudis científics, informes d’institucions, veus de la societat civil, reportatges periodístics rigorosos o estadístiques oficials. Aquest document s’ha de lliurar amb antelació (pot incloure annexos si cal ampliar informació). Aquest treball previ ajuda l’alumnat a preparar-se per a l’argumentació profunda i precisa en lloc d’una argumentació superficial.
Dins de cada equip, es designen entre dos i quatre oradors o oradores, que seran els encarregats de fer les intervencions orals. La resta de membres actuen com a equip de suport i recerca, facilitant dades, materials o exemples, i podran intervenir únicament en els torns d’interpel·lació.
Pas 3. Desenvolupament del debat a l’aula
El dia del debat, el professorat fa el sorteig per determinar quin equip defensarà la posició a favor i quin la posició en contra. Abans de començar, cada equip lliura una fitxa amb els noms dels participants i el rol assignat.
El debat segueix una estructura temporal clara, que garanteix l’equitat entre les parts:
- Exposició inicial a favor (4 minuts)
- Exposició inicial en contra (4 minuts)
- Torn de refutacions a favor (3 minuts)
- Torn de refutacions en contra (3 minuts)
- Segon torn de refutacions a favor (3 minuts)
- Segon torn de refutacions en contra (3 minuts)
- Conclusions en contra (4 minuts)
- Conclusions a favor (4 minuts)
Durant el debat, la comunicació entre els membres d’un mateix equip s’ha de fer mitjançant notes escrites, evitant interrupcions verbals. Es poden utilitzar materials de suport (diapositives, vídeos, documents), però aquests compten com a temps d’intervenció. No es permet l’ús de dispositius electrònics per comunicar-se amb persones externes.
Pas 4. Tancament i reflexió final
Un cop finalitzat el debat, és recomanable dedicar uns minuts a una reflexió col·lectiva. El professorat pot guiar una conversa sobre la qualitat dels arguments, l’ús del llenguatge, el respecte dels torns i la capacitat d’escolta. També es pot demanar a l’alumnat una autoavaluació o coavaluació, centrada no en “guanyar” el debat, sinó en el procés comunicatiu i l’aprenentatge adquirit.
Aquesta activitat permet treballar el debat no només com una tècnica oral, sinó com una pràctica democràtica, on l’alumnat aprèn a argumentar, discrepar i dialogar de manera informada i respectuosa.
Recursos
International Debate Education Association. (s. d.). IDEA – International Debate Education Association. https://idebate.net
Xarxa Vives d’Universitats. (s. d.). Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat. https://www.vives.org/programes/estudiants/lliga-debat-secundaria-batxillerat/
Els continguts d’aquesta pàgina han estat elaborats per diferents professionals de l’àmbit universitari especialitzats en alfabetització mediàtica i informacional. En aquesta pàgina podreu trobar els materials originals.
MaterialsElaborat per Mercè Guillén i Ismael Peña
Elaborat per Cristina Pulido
Elaborat per Cristina Pulido
Elaborat per Nereida Carrillo
Elaborat per Elvira Vilardell
Elaborat per Mercè Guillén
Les guies tècniques estan en procés d’elaboració, a mesura que estiguin disponibles les allotjarem en aquest espai.