Fonaments i tractament de les dades

Les dades es poden classificar principalment en dues tipologies:

• Quantitatives: De naturalesa numèrica, responen al “quants” o a la freqüència d’un fet.
• Qualitatives: Informació no numèrica centrada en qualitats i atributs que expliquen el “com” i el “per què”.

El procés d’aplegar i mesurar informació de variables específiques per respondre a preguntes i hipòtesis plantejades. Pot ser quantitativa (dades numèriques) o qualitativa (atributs). Els mètodes més habituals en aquest procés són:

• Enquestes i qüestionaris: recullen informació d’un grup de persones de manera estructurada. (poden recollir dades quantitatives o qualitatives).
• Entrevistes: obtenen informació detallada d’individus a través de converses. (qualitatives).
• Observacions: registren el comportament i els esdeveniments de forma directa. (qualitatives).
• Anàlisi de registres: examinen documents existents, bases de dades o arxius.  (poden recollir dades quantitatives o qualitatives).

El procés d’examinar, filtrar i transformar les dades amb l’objectiu de descobrir patrons, tendències i relacions i extreure’n conclusions. Dins l’anàlisi de dades, trobem diverses tipologies:

• Descriptiva: resumeix o descriu les dades per entendre què ha passat en un període determinat de temps. Per exemple, calcular la mitjana en les notes de matemàtiques en l’últim trimestre.
• Diagnòstica: se centra a entendre els motius d’un fet o resultat, és a dir, en el perquè? Per exemple, analitzar per què la mitjana de les notes de matemàtiques ha augmentat respecte al trimestre anterior.
• Predictiva: utilitza dades ja existents i/o patrons històrics per pronosticar el que podria passar en un futur. Per exemple, predir les notes de matemàtiques del pròxim trimestre.
• Prescriptiva: recomana certes accions tenint en compte les dades amb l’objectiu d’obtenir un resultat específic. Per exemple, recomanar un exercici concret per millorar les notes de matemàtiques.

Comunicació i visualització creativa

Per fer la informació més accessible i explicar una “història” amb dades, s’utilitzen representacions gràfiques segons l’objectiu:

• Gràfics de barres per a comparacions.

• Gràfics de línies per mostrar tendències temporals.

• Mapes coroplètics per identificar patrons geogràfics.

• Gràfics de sectors per analitzar parts d’un total.

• Gràfics de dispersió per entendre correlacions.

Per a narracions més profundes, es recomanen formats com:

Infografies (per sintetitzar temes complexos)

• Definir el missatge principal. Què volem que entenguin les persones que la veuen?
• Seleccionar les dades més rellevants. Escollir les dades i informació que ens són més útils per transmetre el missatge definit.
• Organitzar la informació visualment. Ordenar el contingut de manera lògica i coherent. Per exemple si es vol explicar un fet cronològic, començar per les dades més antigues.
• Triar colors i tipografies clares. És important evitar la saturació i buscar la llegibilitat i comprensió.

Presentacions (com a suport visual en explicacions orals)

• Planificar l’estructura – Abans de començar, organitzar la informació en blocs coherents com ara introducció, desenvolupament (dades i arguments) i conclusions.
• Diapositives clares i visuals – És recomanable escollir un sol missatge per diapositiva per així poder sintetitzar el text i escollir les imatges, gràfics, etc. adequats per reforçar el missatge principal.
• Utilitzar un fil narratiu – Cada diapositiva ha d’explicar una nova part de la història o fet. És important estructurar la informació tenint present aquesta narració per tal d’evitar repeticions.

Vídeos (per transmetre emocions i fomentar la creativitat).

• Definir la història. Quin és o quins són els missatges principals i a qui van dirigits?
• Escriure un breu guió. Organitzar la informació en seqüències o parts que permetin explicar la història de forma lògica.
• Gravar, crear o cercar els materials visuals. Elaborar o escollir imatges, vídeos i gràfics que ajudin a explicar les parts o seqüències definides prèviament.
• Editar el vídeo. Un cop escollits els materials, ordenar-los seguint el guió creat amb anterioritat. Acabada aquesta primera part, i si és necessari, afegir text, música i àudio per tal de transmetre de la millor manera possible els missatges establerts.

 Eines pel tractament i visualització de dades

Tipus	Eines	Característiques principals
Tractament de dades	Google Sheets*	Eines per introduir, ordenar i analitzar dades. Permeten fer càlculs, taules dinàmiques i gràfics bàsics.
Visualització de dades	Google Trends* Google My Maps* Datawrapper Flourish  Google Data GIF Maker* Tableau Instamaps* Looker Studio*	Plataformes en línia per visualitzar, crear gràfics i/o mapes interactius. Algunes tenen interfície o suport parcial en català i permeten exportar els resultats en formats d’imatge o web.
Infografies	Canva* Piktochart  Genially Visme Easel.ly	Interfícies intuïtives amb plantilles visuals i opcions per crear diversos tipus d’infografies. Permeten treballar en català i col·laborar en línia.
Presentacions	Google presentacions* Canva presentacions* Genially	Eines que possibiliten combinar text, imatges, vídeos i àudio. Fàcils de compartir i editar, si es vol, de manera col·lectiva.
Vídeos	Clipchamp Canva Vídeos* Kapwing CapCut Adobe Express	Permeten editar vídeos breus, ordenant els clips i afegint text, música i subtítols. Algunes ofereixen interfície i subtitulació automàtica en català.

Interpretació crítica i fonts fiables

És fonamental que l’alumnat entengui que cap dada és totalment neutra, ja que el seu significat depèn del context i de la finalitat amb què es presenta. En utilitzar dades secundàries (elaborades per tercers), cal validar la font qüestionant qui la publica, la metodologia utilitzada, l’actualitat de la informació i el format de representació.

Fonts verificades d’on extreure dades: instituts oficials d’estadística 

Portal	Nivell geogràfic principal	Tipus de dades
Idescat	Catalunya (comarques i municipis)	Demografia i societat, economia, educació, qualitat de vida, medi ambient, etc.
INE (Instituto Nacional de Estadística)	Estat espanyol (comunitats autònomes)	Demografia i societat, economia, mercat laboral, etc.
Eurostat	Unió Europea	Demografia i societat, economia, mercat laboral, tecnologia i ciència, equitat. Inclou un apartat específic amb dades sobre infància i joventut a la Unió Europea.
UNESCO UIS	Global	Estadístiques globals sobre educació, cultura, ciència, tecnologia i innovació, etc.

Activitats proposades per les persones que han desenvolupat els materials:

Nom de l’activitat	Objectiu
Simulació de l’impacte del soroll digital	Experimentar físicament la sobrecàrrega cognitiva i les distraccions.
Detectius digitals	Identificar senyals d’alerta davant l’enginyeria social o el phishing

Activitat 1: “Simulació de l’impacte del soroll digital”

L’objectiu d’aquesta activitat és fer comprendre a l’alumnat, a través d’una simulació analògica, com funciona el soroll digital i la sobreinformació, quins efectes té sobre l’atenció i com podem aplicar estratègies per gestionar-lo. Aquesta activitat reprodueix de manera física els mateixos fenòmens descrits en la literatura:

• Distractors que interrompen la concentració
• Soroll ambiental que afecta memòria i comprensió  
• Sobrecàrrega cognitiva davant múltiples estímuls

Material necessari:

• Targetes o post-its en tres colors 
• 3 sobres o caixes 
• Una lectura breu en paper (100–150 paraules) 
• Sonor ambiental suau (opcional): pot ser picar lleument la taula, fer sorollets amb paper, picar amb els peus.

Pas 1. Simulació del soroll digital 

Divideix l’aula en dos grups:

Grup A: “Receptors de soroll digital”

Els companys del grup B mentre l’alumnat del grup A intenta llegir el text van fent arribar diferents post-its aleatòriament a la taula on estan llegint, imitant l’arribada d’estímuls constants: 

• Verd: informació rellevant
• Vermell: distraccions (equivalent a notificacions)
• Groc: informació irrellevant o excessiva

Després d’un minut de lectura, els alumnes del grup A responen 4 preguntes de comprensió.

Pas 2. Es repeteix la dinàmica amb una altra lectura 

Ara es repeteix l’activitat de llegir una altra lectura però en condicions òptimes:

• Silenci absolut
• Sense post-its
• Sense interrupcions

Els alumnes tornen a respondre quatre preguntes de comprensió. El resultat esperat és que la comprensió és millor en la segona lectura, sense cap mena d’interrupció externa. 

Pas 3. Reflexió guiada 

El o la docent dinamitza el diàleg a partir de les següents preguntes:

• Heu sentit saturació o pressa per processar tot el que arribava?
• Què ha dificultat més la comprensió? El soroll? Les interrupcions?
• Quins paral·lelismes etiquetaríeu amb l’ús de tecnologia?
• Quan heu pogut estar més concentrats?
• Podem gestionar les distraccions del soroll digital?

A partir del diàleg s’elaboren conjuntament unes conclusions que ajudin a promoure estratègies davant del soroll digital per evitar l’afectació a la concentració i al propi procés d’aprenentatge a partir de les treballades en aquesta unitat temàtica.

Recursos

BBC. (s.d.) Online Safety: Health, wellbeing and lifestyle. https://www.bbc.co.uk/teach/topics/c8vv58jqnd9t

Common Sense Education. (n.d.). Digital citizenship. https://www.commonsense.org/education/digital-citizenship

Consell de l’Audiovisual de Catalunya. (n.d.). eduCAC: alfabetització mediàtica. https://www.educac.cat 

Activitat 2: Detectius digitals

Objectiu: Identificar senyals d’alerta davant riscos de ciberassetjament, enginyeria social o manipulació.

Procediment:

1. Es presenten 5 situacions reals (anònimes) de risc digital:
   • Missatge sospitós demanant dades
   • Comentari hostil repetit
   • Perfil fals
   • Sol·licitud d’informació sensible
   • Pressions per enviar imatges
     
2. En grups, els alumnes classifiquen cada situació en:
   • Assetjament
   • Enginyeria social
     Suplantació
   • Cap risc
     
3. Es debaten les estratègies adequades de resposta.
   

Resultat esperat:
Els alumnes aprenen a reconèixer patrons de risc i a aplicar estratègies de prevenció.

Els continguts d’aquesta pàgina han estat elaborats per diferents professionals de l’àmbit universitari especialitzats en alfabetització mediàtica i informacional. En aquesta pàgina podreu trobar els materials originals.

Materials

Les guies tècniques estan en procés d’elaboració, a mesura que estiguin disponibles les allotjarem en aquest espai.