Propietat intel·lectual i reutilització

La creació responsable inclou el reconeixement de la creativitat aliena i el compliment de la llei.

• Drets d’Autor: S’apliquen automàticament des del moment de la creació de qualsevol obra original (textos, imatges, vídeos).
• Llicències Obertes: L’ús de llicències com Creative Commons permet reutilitzar materials de manera legal, sempre que es respectin condicions com el reconeixement de l’autoria.
• Hàbits educatius: Cal fomentar l’hàbit de citar les fonts i distingir entre contingut original, protegit o amb permís de reutilització.

Protecció de dades i privacitat

L’educació mediàtica ha de conscienciar l’alumnat sobre el valor econòmic i social de les seves dades personals.

• Tipologia de dades: Cal distingir entre identificadors directes (nom), indirectes (ubicació) i dades inferides (gustos o perfil psicològic), que s’utilitzen per a la vigilància digital.
• Drets de l’usuari (RGPD): Tota persona té dret a conèixer l’ús de les seves dades, controlar què comparteix i exercir els drets d’accés, rectificació i supressió.
• Bombolles de filtre (Filter Bubbles): La personalització dels continguts mitjançant dades personals pot limitar l’exposició a perspectives diverses, tancant l’usuari en un entorn informatiu restringit.

Accés responsable a plataformes i aplicacions

L’accés a serveis digitals està condicionat per polítiques de privacitat i requisits d’edat que sovint generen una “asimetria informativa” entre les plataformes i els joves.

• Lectura crítica: És essencial fomentar la comprensió dels Termes de Servei (ToS) abans d’acceptar-los de forma automàtica.
• Gestió de permisos: L’alumnat ha de ser conscient dels riscos que implica donar accés a elements sensibles com la càmera, el micròfon o els contactes en els seus dispositius.

Aquest marc educatiu pretén que “ser” a les xarxes impliqui una gestió conscient de la imatge pròpia i una presa de decisions informada sobre la privacitat i la interacció social.

Activitats proposades per les persones que han desenvolupat els materials:

Nom de l’activitat	Objectiu
Simulació de l’impacte del soroll digital	Experimentar físicament la sobrecàrrega cognitiva i les distraccions.
Detectius digitals	Identificar senyals d’alerta davant l’enginyeria social o el phishing

Activitat 1: “Simulació de l’impacte del soroll digital”

L’objectiu d’aquesta activitat és fer comprendre a l’alumnat, a través d’una simulació analògica, com funciona el soroll digital i la sobreinformació, quins efectes té sobre l’atenció i com podem aplicar estratègies per gestionar-lo. Aquesta activitat reprodueix de manera física els mateixos fenòmens descrits en la literatura:

• Distractors que interrompen la concentració
• Soroll ambiental que afecta memòria i comprensió  
• Sobrecàrrega cognitiva davant múltiples estímuls

Material necessari:

• Targetes o post-its en tres colors 
• 3 sobres o caixes 
• Una lectura breu en paper (100–150 paraules) 
• Sonor ambiental suau (opcional): pot ser picar lleument la taula, fer sorollets amb paper, picar amb els peus.

Pas 1. Simulació del soroll digital 

Divideix l’aula en dos grups:

Grup A: “Receptors de soroll digital”

Els companys del grup B mentre l’alumnat del grup A intenta llegir el text van fent arribar diferents post-its aleatòriament a la taula on estan llegint, imitant l’arribada d’estímuls constants: 

• Verd: informació rellevant
• Vermell: distraccions (equivalent a notificacions)
• Groc: informació irrellevant o excessiva

Després d’un minut de lectura, els alumnes del grup A responen 4 preguntes de comprensió.

Pas 2. Es repeteix la dinàmica amb una altra lectura 

Ara es repeteix l’activitat de llegir una altra lectura però en condicions òptimes:

• Silenci absolut
• Sense post-its
• Sense interrupcions

Els alumnes tornen a respondre quatre preguntes de comprensió. El resultat esperat és que la comprensió és millor en la segona lectura, sense cap mena d’interrupció externa. 

Pas 3. Reflexió guiada 

El o la docent dinamitza el diàleg a partir de les següents preguntes:

• Heu sentit saturació o pressa per processar tot el que arribava?
• Què ha dificultat més la comprensió? El soroll? Les interrupcions?
• Quins paral·lelismes etiquetaríeu amb l’ús de tecnologia?
• Quan heu pogut estar més concentrats?
• Podem gestionar les distraccions del soroll digital?

A partir del diàleg s’elaboren conjuntament unes conclusions que ajudin a promoure estratègies davant del soroll digital per evitar l’afectació a la concentració i al propi procés d’aprenentatge a partir de les treballades en aquesta unitat temàtica.

Recursos

BBC. (s.d.) Online Safety: Health, wellbeing and lifestyle. https://www.bbc.co.uk/teach/topics/c8vv58jqnd9t

Common Sense Education. (n.d.). Digital citizenship. https://www.commonsense.org/education/digital-citizenship

Consell de l’Audiovisual de Catalunya. (n.d.). eduCAC: alfabetització mediàtica. https://www.educac.cat 

Activitat 2: Detectius digitals

Objectiu: Identificar senyals d’alerta davant riscos de ciberassetjament, enginyeria social o manipulació.

Procediment:

1. Es presenten 5 situacions reals (anònimes) de risc digital:
   • Missatge sospitós demanant dades
   • Comentari hostil repetit
   • Perfil fals
   • Sol·licitud d’informació sensible
   • Pressions per enviar imatges
     
2. En grups, els alumnes classifiquen cada situació en:
   • Assetjament
   • Enginyeria social
     Suplantació
   • Cap risc
     
3. Es debaten les estratègies adequades de resposta.
   

Resultat esperat:
Els alumnes aprenen a reconèixer patrons de risc i a aplicar estratègies de prevenció.

Els continguts d’aquesta pàgina han estat elaborats per diferents professionals de l’àmbit universitari especialitzats en alfabetització mediàtica i informacional. En aquesta pàgina podreu trobar els materials originals.

Materials

Les guies tècniques estan en procés d’elaboració, a mesura que estiguin disponibles les allotjarem en aquest espai.