Prevenció i gestió de la violència digital a les aules

L’assetjament a les xarxes socials no és un fenomen marginal, sinó una forma de violència estructural amplificada per la connectivitat permanent i la viralitat dels algoritmes. Entre un 16% i un 58% de dones i nenes arreu del món han experimentat violència digital, incloent-hi assetjament, intimidacions o doxing (UNRIC, 2024). Actualment, s’estima que un 15% dels adolescents són víctimes de ciberbullying, una xifra que ha crescut en els darrers anys i que afecta per igual nois i noies.

Tipologies de la violència digital

Per abordar el problema, cal identificar les diverses formes que adopta la violència en l’entorn digital:

• Ciberbullying: Insults, rumors i exclusió digital que es produeixen les 24 hores del dia, generant una gran indefensió en la víctima.
• Violència de gènere digital: Inclou la difusió d’imatges íntimes sense consentiment, el xantatge sexual (sextortion), l’assetjament sexualitzat i els deepfakes (imatges falses generades amb IA).
• Discurs d’odi: Contingut que incita a la discriminació per motius de gènere, origen o orientació sexual.
• Reputacional: Inclou la difamació, la manipulació de continguts visuals i la creació de perfils falsos per danyar la imatge d’una persona. L’ús de tecnologies d’intel·ligència artificial ha facilitat la creació de deepfakes creïbles, incrementant el risc de manipulació i xantatge.
• Violència coordinada o en massa: Les campanyes de trolling i els atacs orquestrats per xarxes de comptes falsos o automatitzats (bots) liderats per agressors/es.

La violència en l’entorn digital té conseqüències greus i multidimensionals. A nivell individual, s’associa a ansietat, depressió, trastorns del son i una disminució del rendiment acadèmic. A nivell social, fomenta la polarització i pot provocar que les veus més vulnerables es retirin dels espais públics digitals per por, empobrint la pluralitat democràtica.

Violència digital de gènere

La violència digital és una extensió de la violència contra les dones i les nenes existent fora de línia. Sovint, les agressions digitals conviuen amb les offline, i totes dues reforcen el control, la intimidació o el dany emocional de les víctimes. A continuació s’expliquen les principals formes de violència digital incloses. 

1. Creació, distribució o compartició de material íntim o sexual sense consentiment
2. Pornografia deepfake generada amb intel·ligència artificial
3. Accés no autoritzat, manipulació o distribució de dades personals (doxing)
4. Suplantació d’identitat o creació de perfils falsos
5. Actes que danyen la reputació o la credibilitat
6. Vigilància i monitoratge (p. ex., online stalking)
7. Assetjament en línia
8. Ciberbullying
9. Amenaces sexuals o físiques en línia
10. Assetjament i abús a partir d’avatars

Estratègies de prevenció: De l’espectador al defensor

La recerca científica indica que la clau de la prevenció no és només la intervenció individual, sinó la implicació de tota la comunitat educativa (enfocament whole-school).

• La figura de l'”upstander”: Cal transformar els testimonis passius (bystanders) en testimonis actius (upstanders) que donin suport a la víctima i rebutgin l’agressió.
• Model dialògic de convivència: La creació d’un clima escolar de tolerància zero col·lectiva envers la violència protegeix tant la víctima com qui intervé, ja que el grup legitima l’acció de denúncia. Un entorn on el grup no dona suport social a l’agressor fa que les conductes violentes disminueixin ràpidament.

Protocol d’acció davant un incident

Quan es detecta un contingut de ciberassetjament, s’ha de transmetre a l’alumnat un missatge clar:

• No amplificar: Evitar compartir o donar visibilitat a l’agressió.
• Guardar proves: Fer captures de pantalla o desar enllaços de manera segura per informar les autoritats o adults de confiança.
• Denunciar a la plataforma: Utilitzar les eines de report que ofereixen les xarxes socials.
• Donar suport a la víctima: Un missatge de suport pot trencar l’aïllament de qui pateix l’assetjament.
• Informar un adult: El centre educatiu ha de ser un espai segur on l’alumnat sàpiga que pot recórrer per activar els protocols de protecció.

Activitats proposades per les persones que han desenvolupat els materials:

Nom de l’activitat	Objectiu
Autocensura i discurs d’odi	Reflexionar sobre la por a la violència digital a partir de casos reals.
Com actuar davant del ciberassetjament?	Fomentar el rol de l’upstander i trencar el silenci davant l’assetjament.
El viatge d’una publicació	Dibuixar la traçabilitat d’un contingut per entendre’n la persistència.
Termòmetre emocional digital	Avaluar l’impacte emocional de les xarxes en el benestar personal.

Activitat 1: Autocensura i discurs d’odi

Aquesta activitat es basa en el diàleg a partir de dos casos inspirats en situacions reals d’autocensura amb l’objectiu de fomentar una reflexió crítica sobre què és l’autocensura, quines causes la provoquen -especialment en contextos digitals i socials- i com es pot transformar per protegir la llibertat d’expressió i la pluralitat de veus. El desenvolupament de l’activitat consisteix en la lectura dels dos casos per part de l’alumnat i, posteriorment, en l’obertura d’un espai de diàleg guiat on es reflexiona col·lectivament sobre les situacions plantejades, els sentiments que hi intervenen, les conseqüències individuals i socials del silenci i les possibles estratègies per generar entorns comunicatius més segurs, respectuosos i democràtics.

Cas d’autocensura per discurs d’odi a la xarxa

La Laia és una jove estudiant que participa activament a les xarxes socials i sovint comparteix opinions sobre igualtat de gènere i drets de les persones migrants. Després de publicar un fil criticant un discurs xenòfob molt difós, comença a rebre comentaris insultants, missatges amb amenaces velades i burles constants. Alguns usuaris comparteixen el seu perfil amb missatges despectius, fet que multiplica l’assetjament. Tot i que no ha infringit cap norma, la Laia observa que els seus comentaris són respostes amb odi, que els seus missatges reben cada cop menys suport visible i que denunciar els continguts no té una resposta clara per part de la plataforma. Davant aquesta situació, comença a esborrar publicacions, deixa de participar en debats públics i finalment opta per no expressar determinades opinions per evitar noves agressions digitals.

Aquest cas mostra com l’autocensura no és el resultat d’una llei ni d’una prohibició formal, sinó de la por a la violència digital, a l’exposició pública i a l’aïllament social. Quan una persona calla per protegir-se, no només es vulnera el seu dret a la llibertat d’expressió, sinó que també es redueix la pluralitat de veus a l’espai públic digital, empobrint el debat democràtic.

Cas d’autocensura per por a la reacció social

En Marc és un estudiant universitari que participa sovint en debats a xarxes socials sobre política i actualitat. En un context molt polaritzat, veu com companys seus que expressen opinions contràries al discurs majoritari del seu entorn són assenyalats públicament, etiquetats com a “ignorants” o “perillosos” i, en alguns casos, exposats amb captures de pantalla fora de context. Tot i no haver rebut insults directes, en Marc decideix no publicar certs punts de vista que considera raonables però impopulars. Abans d’escriure, es pregunta com serà interpretat el seu missatge, si serà atacat col·lectivament o si pot tenir conseqüències acadèmiques o socials. Progressivament, adapta el seu discurs, evita matisos i només comparteix opinions que sap que no generaran conflicte, o bé opta pel silenci.

Aquest cas mostra una forma d’autocensura preventiva, motivada no per l’odi explícit, sinó per la pressió del discurs dominant i la por a la desqualificació pública. Encara que no hi hagi amenaces directes, l’efecte és similar: determinades veus desapareixen del debat públic, fet que redueix la pluralitat d’idees i empobreix la deliberació democràtica.

Es pot dinamitzar el diàleg a partir de les següents preguntes:

• Qui limita la llibertat d’expressió en cada cas?
• Es tracta de censura directa o indirecta? Per què?
• Quina diferència hi ha entre l’assetjament explícit (cas Laia) i la pressió social (cas Marc)?
• Coneixes cas similars?
• Quins sentiments poden portar una persona a autocensurar-se?
• Quin dret humà es veu afectat en aquests casos?
• Què passa amb el debat democràtic quan algunes veus deixen de participar?
• Qui hi guanya i qui hi perd quan hi ha autocensura?
• Què poden fer les plataformes digitals per reduir aquestes situacions?
• Quin paper tenim com a usuaris i usuàries?
• Com es pot fomentar el desacord sense violència ni silenciament?
• Com seria un espai digital realment lliure i inclusiu?

Recursos

MediaSmarts. (s. f.). Online hate and free speech. https://mediasmarts.ca/digital-media-literacy/digital-issues/online-hate/online-hate-and-free-speech

Reporters Sense Fronteres. (s. f.). Clasificación Mundial de la Libertad de Prensa. https://rsf.org/es/clasificacion

UNESCO. (2023). Silenced voices: Why freedom of expression is receding worldwide. https://www.unesco.org/en/articles/silenced-voices-why-freedom-expression-receding-worldwide

UNESCO (2023). Addressing Hate Speech Through Education: a guide for policy makers. UNESCO.  https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000384872 

Activitat 2: “Com actuar davant del ciberassetjament?”

Pas 1. El o la docent introdueix al grup classe una situació inspirada en fets reals

La Martina va descobrir per una companya que existia un grup de WhatsApp de la classe on ella no hi era. Li van enviar captures: havien agafat una foto seva d’Instagram, l’havien modificat amb filtres exagerats i hi havien afegit comentaris humiliants. Alguns reien, altres enviaven emoticones, i ningú deia que allò no estava bé. L’endemà a classe va notar mirades i xiuxiueigs. No era una broma; la imatge continuava circulant i la violència digital s’estava perpetrant. Laura i Eric, però, van decidir no quedar-se callats. Van guardar les captures, i van escriure al grup que allò era humiliant i estaven fent ciberassetjament i es van sortir. Després van parlar amb la Martina, donant-li suport i li van proposar anar junts a la tutora. Aquell gest no va esborrar el que havia passat, però va trencar el silenci i Martina va sentir que no estava sola. Després del gest de Laura i Eric més persones es van sumar al suport, sense fer ni cas a un que els insultava pel seu recolzament a Martina.

Pas 2. S’estableix un diàleg en grups de quatre a partir d’aquesta situació

El grup cal que reflexioni entorn aquesta situació sobre com es pot aturar quan es donen situacions de ciberassetjament quan les persones que són testimoni prenen postura, adoptant rols d’upstander, donar suport a la víctima i buscar ajuda a persones adultes de confiança.

1. Per què el que li fan a la Martina no és una broma sinó ciberassetjament?
2. Què van fer bé la Laura i l’Eric com a upstanders?
3. Com van reaccionar els altres després del suport de Laura i Eric a Martina?
4. Què podem fer com a classe perquè ningú se senti sol/a davant una situació així?

Pas 3. Posar en comú

Es fa una posada en comú en gran grup on cada equip comparteix breument una de les reflexions treballades, evitant repetir idees i ampliant o matisant el que ja s’ha dit. El docent recull a la pissarra paraules clau com responsabilitat, silenci, suport o protecció, i obre un petit espai per contrastar perspectives, preguntant si algú ha canviat d’opinió o què els ha sorprès més. Finalment, conjuntament es construeix un compromís acordat completant la frase: “Davant una situació de ciberassetjament, com a classe ens comprometem a…”, reforçant la idea que actuar en grup i trencar el silenci és una forma real de protecció per a tothom.

Recursos 

Cada plataforma de xarxa social té la seva secció de polítiques de seguretat davant dels diferents tipus de violència digital, conèixer les seves polítiques ajuda a formar també com es pot denunciar, a continuació s’ofereix un quadre resum:

Taula de plataformes i enllaços directes a les seves polítiques de seguretat

Plataforma	Secció de Safety / Normes	Enllaç
Facebook	Stay Safety	https://www.facebook.com/help/122006714548814
Instagram	Instagram Safety Guide	https://about.instagram.com/safety
TikTok	Community Guidelines – Safety & Civility	https://www.tiktok.com/safety/es
YouTube	Community Guidelines	https://www.youtube.com/creators/safety/
Snapchat	Safety Center	https://values.snap.com/safety/safety-center
X (Twitter)	X Rules & Policies	https://help.x.com/en/safety-and-security
Reddit	Platform Safety	https://redditinc.com/news/keeping-our-platform-safe
Twitch	Safety Center	https://safety.twitch.tv/s/?language=en_US

Better Internet for Kids. (s.f.). Better Internet for Kids. https://better-internet-for-kids.europa.eu/en/ 

Cyberlite. (s.f.). Education resources. Cyberlite. https://www.cyberlite.org/education-resources 

Generalitat de Catalunya. (s.f.). Ciberassetjament. Departament d’Educació. https://educacio.gencat.cat/ca/arees-actuacio/families/benestar-digital/ciberassetjament/ 

UNICEF. (s.f.). Ciberacoso: qué es y cómo detenerlo. UNICEF. https://www.unicef.org/es/end-violence/ciberacoso-que-es-y-como-detenerlo 

Webwise. (s. f.). Teachers’ resources. https://www.webwise.ie/teachers-bk/resources/

Activitat 3: Què poden fer-me (el viatge d’una publicació)

Objectiu: Comprendre la persistència i traçabilitat del contingut digital.

Procediment:

1. Es mostra un exemple real de com un post (o mem) ha circulat de forma imprevista.
   
2. L’alumnat dibuixa un diagrama amb possibles “destinacions” d’una publicació:
   • Compartició
   • Captura de pantalla
   • Reedició
   • Missatge privat
   • Descontextualització
     
3. Es plantegen preguntes:
   • Qui ho podria veure?
   • Com podria reinterpretar-se?
   • Quines conseqüències podria tenir en el futur?
     

Resultat esperat:

L’alumnat comprèn que “esborrar” no sempre significa desaparició i que la visibilitat pot ser imprevisible.

Activitat 4: Com puc sentir-me (termòmetre emocional digital)

Objectiu: Reconèixer els efectes emocionals de l’ús de xarxes i fomentar la regulació.

Procediment:

1. El professorat proporciona una llista de situacions quotidianes:
   • No rebre “m’agrades” en una publicació
   • Rebre un comentari negatiu
   • Veure fotos de festa dels amics sense haver-hi estat
   • Passar massa estona fent scroll
   • Comparar-se amb influencers
     
2. L’alumnat indica com creu que faria sentir cada situació (d’1 a 5).
   
3. Es representen les respostes en un “termòmetre emocional”.
   
4. Debat sobre regulació emocional i estratègies de descans digital.
   

Resultat esperat:
Els joves desenvolupen consciència del seu estat emocional i reconeixen triggers digitals.

Recursos per a professorat

• Privacitat i protecció de dades

Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) – Canal Joven – Guies senzilles i vídeos per entendre el valor de les dades, permisos d’apps, riscos de sobreexposició i eines de denúncia. [https://www.aepd.es/es/areas/canal-joven]

European Data Protection Board – Recursos educatius – Material institucional europeu sobre privacitat, consentiment, empremta digital i menors en línia. [https://edpb.europa.eu]

Internet Segura for Kids (IS4K) – Privacitat – Guies pràctiques per configurar privacitat a xarxes socials i dispositius, especialment útils a l’aula. [https://www.is4k.es/privacidad]

• Reputació digital i empremta digital

EU Kids Online – Informes i guies – Investigació rigorosa sobre comportaments juvenils en entorns digitals, reputació i riscos associats. [https://www.lse.ac.uk/media-and-communications/research/eu-kids-online]

Common Sense Education – Digital Footprint & Identity – Materials pedagògics, vídeos i infografies sobre empremta digital i identitat mediada. [https://www.commonsense.org/education]

Consell d’Europa – Digital Citizenship Education: Reputació – Recursos per treballar identitat digital, respecte en línia i gestió reputacional. [https://www.coe.int/en/web/digital-citizenship-education]

• Ciberassetjament, enganys i riscos de seguretat

eSafety Commissioner (Austràlia) – Cyberbullying – Un dels portals més complets del món: guies, protocols d’actuació, exemples reals i recomanacions per a educadors. [https://www.esafety.gov.au/]

Internet Segura for Kids (IS4K) – Help Center – Manuals i protocols sobre ciberassetjament, grooming, phishing, enginyeria social i comportaments nocius. [https://www.is4k.es/ayuda]

StopBullying.gov (EUA) – Cyberbullying – Informació, estadístiques i materials de prevenció centrats en adolescents. [https://www.stopbullying.gov/cyberbullying]

• Benestar emocional i ús saludable de les xarxes

UNICEF – Digital Wellbeing & Child Online Safety – Recursos rigorosos sobre salut mental, ús responsable, desconnexió digital i suport emocional a menors. [https://www.unicef.org]

Child Mind Institute – Social Media & Mental Health – Guies per a professorat i famílies sobre ansietat, autoestima, comparacions socials i efectes emocionals de les xarxes. [https://childmind.org]

Organització Mundial de la Salut (OMS) – Salut mental i joventut – Informes globals que permeten contextualitzar els efectes del consum digital en el benestar psicològic. [https://www.who.int]

• Materials educatius directament aplicables a l’aula

UNESCO – Media and Information Literacy Curriculum – Unitats didàctiques completes sobre riscos digitals, privacitat i benestar emocional. [https://www.unesco.org/en/media-information-literacy]

Common Sense Education – Unitats sobre seguretat digital – Activitats i seqüències didàctiques per a l’ESO i Batxillerat. [https://www.commonsense.org/education/digital-citizenship]European Schoolnet – Better Internet for Kids – Materials pedagògics europeus sobre riscos digitals, privacitat i convivència a les xarxes. [https://www.betterinternetforkids.eu]

Els continguts d’aquesta pàgina han estat elaborats per diferents professionals de l’àmbit universitari especialitzats en alfabetització mediàtica i informacional. En aquesta pàgina podreu trobar els materials originals.

Materials

Les guies tècniques estan en procés d’elaboració, a mesura que estiguin disponibles les allotjarem en aquest espai.