L’escaleta és com l’índex de capítols d’un llibre: és la llista d’escenes que ens condueixen des de l’inici (plantejament) fins al final del relat (desenllaç), passant per tots els entrebancs (nus), explicacions, demostracions, exemples, metàfores…
L’escaleta és una tasca important a vegades menystinguda i és un bon pas previ abans de l’escriptura final del guió perquè ens ajuda a passar d’una unitat més petita i poc concreta com és la idea, a la concreció molt més llarga i definitiva del guió. Aquest pas intermedi ens ajuda a estructurar i a no deixar-nos res rellevant al guió.
Amb l’escaleta no n’hi ha prou per afrontar el rodatge amb garanties. Si agafem la càmera i comencem a gravar, al cap de poc, ens començarien a sorgir dubtes. Ens manquen detalls, concreció: què direm, què veurem. Això es resol amb un darrer pas: el guió.
El guió literari és l’escrit detallat on es concreten les accions i els diàlegs. Dit d’una altra manera, especificarem què veurem i què escoltarem.
El guió obert (reportatge), si el nostre vídeo conté entrevistes, no podrem tenir un guió definitiu amb tot el text de què es diu. En aquest cas el guió concretarà les preguntes i farem una previsió de les imatges que creiem que podrien acompanyar les paraules de la persona entrevistada.
El guió tècnic és l’evolució del guió literari amb algunes indicacions tècniques, com els tipus de pla que emprarem o indicacions de rètols i músiques.
