Cita
“Representa la importància del sacrifici individual en moments crítics”
|
Narració
Alfonsina Biueno Vela
Em dic Alfonsina Bueno Vela, i vaig néixer a Moros, a Saragossa, el 26 de gener de 1915. El meu pare, Miguel Bueno, era un anarquista molt actiu de Berga. Aquí vaig entrar a treballar a una fàbrica de filats i vaig conèixer Josep Ester Borràs, anarcosindicalista destacat i fundador de les Joventuts Llibertàries de Berga, amb qui em vaig casar a principis de gener de 1932. Amb l’inici de la Guerra Civil, el Josep es va allistar com a voluntari a la columna Terra i Llibertat. Mai no m’hauria imaginat el camí que la vida em tenia reservat. Jo, com moltes altres dones, em vaig posar al servei de la causa, lluitant per la llibertat i els valors que creiem justos. Amb la derrota, el 1939, ens vam veure obligats a travessar la frontera cap a França, on el nostre combat va prendre una nova forma: la Resistència. La meva vida va canviar completament. L’any 1940, en plena ocupació nazi, vaig decidir que no podia restar impassible davant tanta barbàrie. Amb el meu marit ens vam unir a la Resistència francesa. Jo gestionava una casa segura a Banyuls de la Marenda, on acollíem membres dels maquis i ajudàvem pilots aliats a escapar de territori ocupat. A França, vaig treballar amb la xarxa d’evasió de Francisco Ponzán, ajudant persones perseguides a escapar del feixisme. Tot i els riscos, no podia restar al marge mentre el nazisme s’estenia com una ombra fosca sobre Europa. La Gestapo ens va atrapar el 1943. Em van detenir a Tolosa i, després d’un temps a la presó de Saint-Michel, em van deportar al camp de concentració de Ravensbrück. Allà vaig patir experiments mèdics que em van deixar el cos marcat per sempre. El març de 1945, ens van traslladar a Mauthausen. Va ser allà on vaig retrobar el Josep, després d’un any de separació. L’alliberament per part de la Creu Roja ens va portar a Suïssa i, finalment, de tornada a França. Les cicatrius físiques i emocionals de la guerra van ser profundes, però vaig continuar endavant. Les condecoracions de les autoritats britàniques, americanes i franceses van reconèixer la meva contribució a la Resistència, tot i que mai vaig rebre cap reconeixement al meu país natal. Els anys posteriors van ser durs, però el reconeixement per la meva tasca a la Resistència em va omplir d’orgull. La meva vida va estar marcada per la lluita, el sacrifici i la recerca constant de la llibertat. Espero que la meva història serveixi per recordar que, fins i tot en els moments més foscos, l’esperança i la resistència poden triomfar. *Aquesta narració està escrita en primera persona. Alfonsina Bona Vela va morir el 3 de gener de 1979 a 63 anys. |
Fitxa
Quina acció?
En esclatar la guerra, es va allistar com a voluntària a la columna Terra i Llibertat. I va participar en el front de Madrid i Aragó. En vida va ser condecorada per les autoritats britàniques, americanes i franceses per la seva participació en la Resistència.
On va passar?
Respecte a la Guerra Civil, va ser a Espanya, i quant a la Resistència, va succeir a França.
Qui la va protagonitzar?
Alfonsina Bueno Vela.
A qui va afectar?
El fet va afectar la seva família. Personalment, li va costar la vida del seu pare, i la seva salut mental es va veure perjudicada per les males condicions al camp de Ravensbrück.
Quan va passar? En quin context polític i social?
En el context de la II Guerra Mundial.
Per què?
Es va casar amb un anarcosindicalista que va ser destacat durant les lluites i insurreccions que la CNT va organitzar entre els obrers tèxtils durant la Segona República.
Què en penseu d’aquesta acció?
Alfonsina Bueno Vela és un exemple inspirador de coratge i compromís amb la llibertat i la justícia. Reflecteix una dedicació excepcional a la lluita contra el feixisme. Malgrat que les aportacions de moltes dones han estat sovint invisibilitzades, el reconeixement internacional que va rebre destaca el seu impacte en una lluita global.
