Cita
“Caiguts en aquesta lluita sense treva, el més bell monument: EL MÓN DE L’HOME LLIURE. Ens dirigim a tot el món per dir-li: Ajuda’ns en la nostra tasca. Visca la solidaritat internacional! Visca la llibertat!”Fragment del Jurament de Mauthausen, 16 de maig del 1945
|
Narració
Artur Piqué i Fargas (15 de setembre de 1900 – 8 de gener de 1942)Em dic Artur Piqué i Fargas, vaig néixer el 15 de setembre del 1900. Vaig viure al carrer Puigrefagut, a l’actual Pla de Balenyà. Durant uns anys em vaig dedicar a treballar com a blanquer de pells i vaig fer el servei militar amb la lleva del 1921. A finals del gener del 1939, juntament amb el meu germà Ramon, vaig ajudar el meu cunyat Luis a preparar un tren en direcció a França amb l’esperança de dur-hi tota la gent que volia marxar de la repressió feixista, tanta com fos possible. En Luis, en veure la desesperació general, sobretot a les cares de les dones amb criatures, es va decidir. Es va enfilar sobre un munt de caixes, va demanar calma i una mica de silenci a tothom i, cridant a cor què vols, els va explicar que, encara que ell no era maquinista de trens, sabia com fer-los funcionar, i que amb l’ajuda dels seus cunyats (un d’ells era jo) mirarien de portar-los el més a prop de la frontera. Els que eren de Vic coneixien aquell home de veure’l per l’estació; era en Luis, un ferroviari aragonès que feia temps que treballava al moll de descàrrega de mercaderies i que vivia al barri de l’estació amb la seva família. Quasi no el van deixar acabar, tothom havia començat a envair les vies i ja s’havien enfilat al tren. Crits, empentes, paquets per terra… Al cap d’una estona, molt llarga per als que ja eren dins dels vagons, en Luis va fer sonar el xiulet de la locomotora i la va posar en marxa ajudat per en Ramon i per un servidor, que érem cunyats. El tren va sortir de l’estació de Vic amb la recança i la por de possibles atacs aeris del bàndol feixista. Quan vam arribar a França, en Ramon, en Luis i jo mateix vam anar a parar a les platges d’Argelers, després a Cotlliure i des d’allà vam poder treballar com a camperols, fins a l’ocupació nazi, el 1940. El 26 d’abril del 1941 no em vaig poder escapar i vaig ser deportat. Em van tancar a l’Stalag o presó XI-A, a Altengrabow, a Alemanya. El 26 d’abril del 1941, vaig ser deportat junt amb d’altres companys al camp de Mauthausen, en territori austríac; allí vaig ser el número 3904. Més tard, el 20 d’octubre, em tornen a traslladar, aquest cop al camp de Gusen, i allà se m’assigna el número 13888. El 8 de gener del 1942 |
