Cita
“Sense elles moltes de les accions d’envergadura no s’haurien pogut dur a terme”(Joan Escuer, sobre el paper de les dones a la Resistència) “La força d’una dona és el motor de qualsevol revolució que busqui justícia.”
|
Narració
Constanza Martínez Prieto
Vaig néixer el 1917 a Madrid, i des de jove em vaig comprometre amb la causa republicana. La Guerra Civil espanyola va ser una experiència brutal, i quan les tropes franquistes van guanyar, vaig haver de fugir a França amb molts altres companys. Allà, vaig entrar en contacte amb la Resistència francesa, on vaig començar a treballar com a enllaç. La meva tasca era molt arriscada: havia de transportar missatges i informació entre els diversos grups que lluitaven contra l’ocupació nazi. Sovint havíem de ser molt discrets, i evitar els controls alemanys i els col·laboradors francesos. Recordo una vegada singularment perillosa quan vaig haver de travessar un bosc a prop de Tolosa per entregar uns documents secrets. Sabíem que ens vigilaven de prop, i cada pas que feia era una lluita contra la por. Però el 1942 em van capturar. Va ser un cop dur, ens havien seguit les passes durant setmanes. Després d’interrogar-me, em van deportar al camp de concentració de Ravensbrück. Allà, la supervivència era l’única prioritat. Cada dia era una lluita per poder menjar, per no ser castigada, per sobreviure. Fins i tot vaig acabar en una fàbrica de producció d’armament a Leipzig, fent treballs forçats per a la maquinària nazi. El treball era dur i inhumà, però em vaig mantenir ferma, convençuda que un dia aquest malson acabaria. Amb l’alliberament, vaig tornar a França, però la meva lluita no s’havia acabat. Encara que la Segona Guerra Mundial havia arribat a la fi, el franquisme continuava oprimint el meu país. Aleshores vaig decidir continuar amb la Resistència participant en activitats clandestines tant a França com a Espanya, per mantenir viva la flama de la llibertat. El sacrifici de tantes companyes i companys mai serà oblidat. Avui, la meva història és la d’una de tantes dones que van lluitar per la justícia i la llibertat, amb l’esperança que les futures generacions puguin viure en un món millor. |
Fitxa
Quina acció?
La Constanza va col·laborar amb la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial, i va destacar com a enllaç en tasques de sabotatge, transport d’informació i suport logístic. També va sobreviure als camps de concentració nazis i posteriorment es va dedicar a difondre la memòria històrica de les víctimes i lluitar contra el règim franquista.
On va passar?
Va passar a Espanya, França i Alemanya.
Qui la va protagonitzar?
Constanza Martínez Prieto i altres membres de la Resistència, incloent-hi el seu marit, Joan Escuer, i companyes deportades, com Mercedes Núñez Targa.
A qui va afectar?
Va afectar principalment les víctimes del nazisme i el franquisme, però també va beneficiar les generacions futures, a qui van transmetre els valors de la resistència i la memòria històrica.
Quan va passar? En quin context polític i social?
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i el període posterior d’oposició al règim franquista; contextos marcats per la lluita contra el feixisme, l’exili republicà i la repressió.
Per què?
Perquè la seva motivació va ser la defensa dels ideals republicans, antifeixistes i de llibertat, així com la voluntat de resistir l’opressió i denunciar les atrocitats dels règims feixistes.
Què en penseu d’aquesta acció?
L’acció de la Constanza és d’una importància capital, perquè simbolitzava el valor i el sacrifici de moltes persones en la lluita per la llibertat. Sense aquestes resistències, l’avanç contra el feixisme hauria estat molt més difícil i la memòria històrica seria menys visible.
