Cita
“Sabem que ningú ens pot salvar. Però podem salvar la veritat, i la veritat pot salvar al món.”
|
Narració
Emanuel RingelblumEm vaig ajustar el jersei de llana. Vaig mirar al voltant per assegurar-me que ningú em seguia. El gueto de Varsòvia estava com sempre, vigilat pels nazis. Sabia que cada pas que feia podia ser l’últim, però aquella nit no podia aturar-me. La meva missió era massa important per poder dubtar. Sota el braç hi duia un paquet, ben embolicat, ple de documents. Eren el testimoni de la realitat del gueto, les vivències dels seus veïns, les atrocitats que els nazis infligien diàriament. La humanitat no es podia permetre que la veritat quedés enterrada en l’oblit. El futur de la memòria depenia d’aquells arxius. Abans de sortir, havia revisat moltes vegades aquests papers. Els testimonis escrits amb detall pels habitants del gueto. Però aquella nit, s’hi va afegir un element inesperat: una jove desconeguda es va acostar enmig de les ombres. —Senyor Ringelblum! —em va dir amb els ulls plens de por—. He de parlar amb vostè. És molt urgent! Li vaig fer un gest amb el cap per indicar-li que parlés. —Hi ha algú dins del grup Oneg Shabbat que està col·laborant amb els nazis —em va explicar—. I té la intenció de delatar els punts on es guarden els arxius. Em vaig quedar en silenci, pensatiu. —Cal actuar ràpidament! —vaig dir amb molta decisió mirant la jove als ulls—. No se qui és aquest traïdor, però ens hem de preparar! Sense perdre temps, vaig tornar enrere, on havia deixat una part dels arxius. No podia ni confiar en els amics més pròxims! Només podia fer una cosa: continuar amagant, trobar un lloc encara més secret. Quan el vaig trobar, vaig mirar al meu voltant per assegurar-me que estava sol i vaig col·locar les caixes amb cura. De fet, ho feia cada setmana, però aquest cop tenia una sensació més gran de temor. El temps s’esgotava. Abans de marxar vaig escriure en un paper: “Això és per a la història, que s’obri i es llegeixi quan el món estigui en condicions d’acceptar la veritat”. Amb passos ràpids, m’he amagat entre les ombres del gueto. Ara el futur de la memòria està una mica més segur, però el camí encara és incert. |
Fitxa
Quina acció?
Va arxivar informes sobre tot el que passava al gueto de Varsòvia. Junt amb altres científics, historiadors i escriptors, formava part d’una organització que es donava el nom d’Oneg Shabbat.
On va passar?
Varsòvia (capital de Polònia).
Qui la va protagonitzar?
Emanuel Ringelblum i la resta d’Oneg Shabbat.
A qui va afectar?
Això va ajudar els jueus a aconseguir justícia perquè se sabés què havia passat durant l’Holocaust.
Quan va passar? En quin context polític i social?
Va passar durant la Segona Guerra Mundial a la Polònia nazi conquistada per Hitler. El protagonista era jueu, i va haver de viure al gueto de Varsòvia. Ell sabia que era important arxivar tot el que passava al gueto perquè no s’oblidés, i ho va aconseguir.
Per què?
Ell sabia que el que estava passant als jueus era una cosa sense precedents i tenia clar que es necessitarien proves per demostrar-ho.
Què en penseu d’aquesta acció?
Jo crec que és molt important arxivar les coses, no només per demostrar el que va passar, sinó també perquè la gent del futur no ho oblidi. També crec que gràcies a això es va facilitar molt més el procés de judicialització contra els nazis.
