Cita
“La supervivència és una forma de resistència. No només per estar viu, sinó per recordar, per mantenir viva la memòria de les víctimes del que va passar.”
|
Narració
Helga WeissováDes que estic aquí tancada a Terezín estic molt trista. Només em sento una mica millor els dies que aconsegueixo una mica de paper i puc treure les ceres que vaig portar de casa meva, a Praga, abans que ens tanquessin en aquest lloc tan horrible. Només en aquests moments, el meu cap vola cap al passat o cap a un futur millor. Però just avui he acabat l’última cera, he fet el meu últim dibuix, una papallona de color groc, que amb el seu vol pot sortir del gueto quan vulgui. No com jo, que ara no ho podré fer ni amb la imaginació! He provat de pintar amb sorra, però cau cada vegada que vull amagar el dibuix, i no m’agrada tant com poder pintar amb colors! He preguntat al meu pare si em pot aconseguir uns colors, però m’ha contestat que ara és molt difícil negociar amb ningú, però que li sembla que a la garita dels nazis hi ha un armariet on guarden material d’oficina i que potser hi podria haver colors. Així doncs, he decidit intentar obrir aquell armariet. Si m’enxampen n’hauré d’acatar les conseqüències, que segur que són terribles. He esperat al canvi de guàrdia, he entrat a la garita i he obert l’armariet amb un tros del filferro que envolta el nostre gueto. Les mans em suaven i tenia molta por, sentia els nazis per fora de la garita, en qualsevol moment podien entrar i enxampar-me. Però en pocs segons he pogut obrir l’armariet i allà, entre sobres i plomes i tinta, hi havia un petit estoig amb set colors. Els he agafat corrents i he sortit. Estic tan contenta dels meus colors que de seguida he fet un dibuix ben bonic que he fet arribar al barracó del meu pare, per posar una mica de color en aquest lloc tan trist. Poc després, quan he tornat al meu barracó, m’han retornat el dibuix que havia fet al meu pare amb una frase d’ell escrita: “Dibuixa tot el que vegis”. Des d’aquell dia, vaig començar a dibuixar, perquè dibuixar ja no era una manera de sentir-me millor, sinó que dibuixar es va transformar en un acte de resistència. |
Fitxa
Quina acció?
Els seus dibuixos i escrits es van convertir en un testimoni poderós de l’experiència dels nens durant l’Holocaust.
On va passar?
Va dibuixar i escriure principalment al camp de Terezín.
Qui la va protagonitzar?
Ella, Helga Weissová.
A qui va afectar?
Ens afecta a tots, perquè, gràcies als seus dibuixos i al seu diari, hem pogut saber l’experiència dels nens durant l’Holocaust.
Quan va passar? En quin context polític-social?
Helga Weissová va ser deportada al camp de Terezín el 1941 durant l’Holocaust, un període de persecució sistemàtica dels jueus pel règim nazi. El de Terezín va ser un camp de concentració on es van reunir molts jueus abans de ser enviats a camps de la mort.
Per què?
Helga Weissová dibuixava com una manera de documentar la seva experiència durant l’Holocaust i per expressar les seves emocions en un moment tan complicat. L’art li donava refugi i era una manera de mantenir amb vida l’esperança enmig de tot el que estava succeint.
Què en penseu d’aquesta acció?
En la meva opinió, crec que una petita acció com va ser aquesta ha pogut arribar a canviar la història. Si no s’hagués donat, potser mai hauríem arribat a saber on, com i què feien els nens i nenes durant l’Holocaust.
