Cita
“Sin la astuta actuación del almeriense —según corroboraron sus camaradas supervivientes, incluido el propio Boix— esas fotografías no hubieran dado la vuelta al mundo y todo el sufrimiento infinito de miles de presos habría quedado difuminado (…).”Escrit per: Manuel León, periodista de La Opinión de Almería, al seu article “Jacinto Cortés, el guardián de Mauthausen”
|
Narració
Jacint Cortés
Aquí, un altre dia gris al camp. Un altre dia de records, llunyans i càlids… Com em reconforta pensar en el mar i en les tardes d’estiu del meu poble! Qui pogués ser a Pechina gaudint dels amics i de la família! Mare… on deus ser? Però quan el fred em toca els ossos, torno aquí, a Mauthausen, un lloc on ens obliguen a treballar dia i nit, poca gent sap el que passa a l’interior d’un camp de concentració! Quines barbaritats que es produeixen! Sort d’en Boix, que, d’amagat, va fent les seves fotografies. Vull tapar-me els ulls, però no puc fer-ho amb l’ànima. Tinc la sort que els meus companys i jo som considerats presos de confiança. Això vol dir que podem sortir d’aquest infern; sota vigilància, és clar. Deixem els murs, però anem a treballar (a llocs diferents, la major part de les vegades, a la pedrera). Estem explotats, però almenys podem respirar fora de les parets opressores, un miratge de llibertat. Però no tot és foscor, vull pensar. L’Anna Pointner i les seves filles ens ofereixen la seva ajuda cada vegada que passem prop de casa seva, ens donen el que poden, un somriure, un plat de menjar… L’Anna ens veu com el que som: joves, adolescents que s’han trobat enmig d’una guerra sense raó, innocents que no entenen el món que els ha tocat viure. He sentit que els aliats potser arriben aviat, ens alliberaran. Però ens preocupa que es perdin els negatius del Francesc. Pensaré com, però crec que la senyora Pointner ens podrà ajudar: el que hem viscut a Mauthausen no es pot oblidar, si no ensenyem les fotografies al món, la barbàrie desapareixerà. Aquesta massacre no es pot tornar a repetir! Haurem de pensar alguna cosa… Jacint Cortés, encarregat de portar el menjar als presos que treballaven a la pedrera, va anar amagant els negatius que li donava Francesc Boix en un forat. En saber que amb l’arribada dels aliats aquell material podria perillar, va envalentir-se i va entregar aquell paquet a la senyora Pointner. Ella el va amagar fins que els espanyols el van recuperar. Aquests negatius van ser una prova imprescindible per poder jutjar els comandants nazis al judici de Nuremberg, l’any 1946. Sense valents/es no hi ha història!
|
Fitxa
Pechina (Almeria) 30-01-1923, Perpinyà (França) 22-09-2003
Quina acció?
Va amagar, juntament amb els seus companys del Kommando Poschacher, els negatius de les fotografies que va fer en Francesc Boix del camp de concentració de Mauthausen. El que van fer va ser molt més que salvar unes fotografies; la seva acció va permetre preservar i protegir la veritat aportant proves fidedignes als judicis de Nuremberg.
On va passar?
Camp de concentració de Mauthausen (Àustria).
Qui la va protagonitzar?
Francesc Boix, Jacint Cortés i el Kommando Poschacher.
A qui va afectar?
Per l’abast i la importància de la seva acció, va afectar tota la humanitat.
Quan va passar? En quin context polític-social?
Entre el 24 d’agost de 1940 (data d’entrada a Mauthausen) i l’11 d’octubre de 1944 (segons consta al Banc de la Memòria Democràtica).
Per què?
Per deixar constància del tracte que rebien els presos als camps de concentració nazis i denunciar-lo. Per no permetre l’oblit, per no repetir la història.
Què en penseu d’aquesta acció?
L’acció d’en Jacint Cortés i dels seus companys va representar ser un acte de valentia i compromís cap a la societat (present i futura); protegir els negatius com a patrimoni històric va contribuir a desvelar els horrors comesos pels nazis, a descobrir l’Holocaust, a posar nom i cara als botxins i perpetradors d’aquella barbàrie.
La seva acció es mostra com a testimoni de la resistència grupal i de la responsabilitat individual; també, en la lluita contra la injustícia i el compromís amb la veritat.
