Cita
“Jo no soc cap heroïna, només he fet el que havia de fer.”“Recuperar la memòria és recuperar la democràcia”.
|
Narració
Neus Català i Pallejà (1915-2019)
Soc Neus Català, vaig lluitar contra el nazisme i us explicaré la meva història. Vaig néixer el 6 d’octubre del 1915 als Guiamets, Catalunya. Des de jove, he intentat lluitar pels drets humans i la llibertat, i vaig formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. El 1939 vaig ajudar a travessar la frontera 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt, als quals cuidava. Més tard, a França, va començar la meva aventura, quan em vaig unir a la Resistència contra el nazisme, l’any 1943. En aquell moment, Europa estava amenaçada pel nazisme i el feixisme i es trobava immersa en la Segona Guerra Mundial. La població rebel era perseguida per la Gestapo, la policia secreta alemanya del moment. La meva feina es resumia a centralitzar la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació i allotjar refugiats polítics. Encara que tenia por, la lluita era el més important. Havia de córrer el risc, perquè la recompensa de la llibertat ho mereixia. Els problemes van començar l’any 1943, quan un apotecari, és a dir, un farmacèutic de l’època, em va enxampar i denunciar a les autoritats nazis. Per culpa d’això, el meu marit i jo vam ser torturats i reclosos a Llemotges. Més tard, el 1944, vaig ser deportada a Ravensbrück. Era un camp de concentració exclusiu per a dones situat prop de Fürstenberg, Alemanya, on vaig coincidir amb moltes dones catalanes. El terror cobria els meus dies. Pensava que era el final. Allà, vaig ser obligada a treballar en la indústria d’armament, i vaig formar part del “comando de les gandules”, un grup de dones que manipulàvem les bales perquè no servissin. Per sort, un any després, vaig ser alliberada. A França, vaig continuar amb la meva lluita contra el franquisme, militant entre els comunistes de Catalunya. La meva vida ha estat una lluita constant per la llibertat, i, tot i que ha sigut dura, ha valgut la pena. Neus Català va morir el 2019 al poble on va néixer.
|
Fitxa
Quina acció?
Es va implicar en les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, i més tard, a França, es va incorporar a la resistència contra el nazisme. A més, va travessar la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura, el 1939.
On va passar?
A França.
Qui la va protagonitzar?
Neus Català i Pallejà.
A qui va afectar?
El seu entorn, és a dir, la seva família i companys, que van patir les conseqüències de la seva situació.
Quan va passar? En quin context polític-social?
Es va incorporar a la resistència contra el nazisme l’any 1943, de la qual va formar part fins al 1944, quan va ser deportada a França. En aquell moment, Europa estava amenaçada pel nazisme i el feixisme i es trobava immersa en la Segona Guerra Mundial. La població rebel era perseguida per la Gestapo, la policia secreta alemanya del moment.
Per què?
Aquest acte va estar motivat pels seus principis socialistes i llibertaris.
Què en penseu d’aquesta acció?
Opinem que és una acció molt valenta i noble. La seva contribució a la lluita va ajudar a millorar la situació d’Europa, i això se li ha d’agrair. L’hem escollit perquè hi ha un mural seu al nostre poble, i volíem conèixer la seva història.
