| Cita
“El que em va salvar durant aquell temps, el que em va mantenir viu, va ser la idea que la humanitat pot sobreviure, que, després de tanta barbàrie, pot arribar a la pau.”
|
Narració
Zdeněk TaussigAvui, quan estàvem recollint cossos morts a dins del gueto, com sempre, per carregar-los als carros que els portaran als crematoris, només volia que fos de nit per poder fer el diari i documentar tot el que passa aquí. L’únic moment que em sento una mica com a casa és quan al vespre ens trobem amb els companys al barracó i escrivim tot el que veiem al gueto, com ens va animar a fer fa unes setmanes Valtr Eisinger. Hem fet una revista que es diu Vedem i la publiquem un cop a la setmana. Petr Ginz va trobar una màquina d’escriure, però fa uns dies que es va acabar la tinta i ara l’hem d’escriure a mà. Les coses aquí van cada vegada pitjor. S’estan enduent molta gent i no sabem on, ens diuen que a un lloc millor, però ja poca gent s’ho creu. Almenys espero que el nostre diari no es perdi mai.
Més informació sobre Vedem: http://www.vedem-terezin.cz/en/home_en.html
|
Fitxa
Quina acció?
Zdeněk (Sidney) Taussig, junt amb uns nois del gueto, van fer una revista anomenada Vedem, on parlaven del que passava a Terezín.
On va passar?
Terezín, un gueto jueu a 60 km de Praga.
Qui la va protagonitzar?
En Sidney i els seus amics.
A qui va afectar?
Tots nosaltres (nois i noies del futur), perquè així sabem què van passar aquells nens i nenes del gueto.
Quan va passar? En quin context polític-social?
Va passar el 1942, a la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van “empresonar” els jueus als guetos.
Per què?
Potser només volien distreure’s del que passava al camp, però potser volien deixar proves del que passava allà.
Què en penseu d’aquesta acció?
Jo trobo que en Sidney i els seus amics van fer una bona elecció, ja que gràcies a ells se saben moltes coses que els nazis amagaven. Si no s’hagués donat, no sabríem la majoria de coses que se saben actualment.
