SIEGFRIED MEIR
Em dic Siegfried Meir. Vivia a Frankfurt amb la meva família. Tots vam ser deportats al camp d’extermini d’ Auschwitz quan jo tenia 7 anys
Quan hi vam arribar, la meva mare em va amagar durant dos mesos, però va morir de tifus i em vaig haver de presentar al recompte
Em van dur al pavelló on el Dr. Mengele feia experiments perquè jo també estava malalt de tifus. M’hi van posar moltes injeccions, però no vaig morir. El meu pare sí: el van matar a puntades de peu. És el 1944. Estic sol. M’han traslladat a Mauthausen. Un comandant nazi m’ha dut a la barraca dels espanyols i m’ha confiat a un andalús que juga a futbol. Li he demanat que em porti amb ell. M’ha ensenyat algunes paraules en espanyol i m’ha dit que digui que sóc el seu fill.
SATURNINO NAVAZO
Sóc Saturnino Navazo. Jugava a futbol, al Betis, durant l’època de la República. Vaig fugir d’Espanya quan va acabar la Guerra Civil. A França em vaig enrolar a l’armada francesa per lluitar contra els nazis però em van detenir i vaig ser traslladat, juntament amb altres espanyols, al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria. Aquí, amb més companys, he organitzat partits de futbol perquè aquest infern que vivim no ens robi l’esperança. Hi he conegut un nen jueu. No té ningú. Ara que sembla que serem alliberats, li he dit que els digui que és fill meu. Potser així no ens separaran.
NARRADOR
Quan els americans van alliberar el camp, Navazo es va endur Siegfried a França, a Tolosa de Llenguadoc, i va fer-li de pare. Siegfried va aprendre l’ofici de sastre. Actualment resideix a Eivissa.
