Cita
“Nosaltres no podíem sortir del laboratori. Ens tapaven les finestres amb una cortina negra i miràvem per una escletxa amb molt de compte, perquè teníem prohibit de mirar res”Antonio García Alonso. Del llibre de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis (pàgina 307).
|
Narració
Antonio García AlonsoEl meu nom és Antonio García Alonso, i vaig ser deportat al camp de Mauthausen durant la Segona Guerra Mundial. Quan tan sols tenia 25 anys, jo treballava com a fotògraf en una ciutat per on passa el riu Ebre: Tortosa. Vaig lluitar pel bàndol republicà a la Guerra Civil i, quan Catalunya va caure a mans franquistes, em vaig exiliar a França, on em van internar al camp de Barcarès. Posteriorment, vaig enrolar-me a la 32a Companyia de Treballadors Estrangers; em van enviar a Suippes i després a la Línia Maginot; em van empresonar al Frontstalag de Baccarat i després a l’Stalag XVII-A de Kaisersteinbruch. Finalment, l’any 1941 vaig ingressar a Mauthausen. Aquell lloc era un infern on la mort de les persones era constant, però, tot i les pèssimes condicions, vaig trobar la manera de resistir. El meu objectiu no era només sobreviure; el meu objectiu era que no quedessin amagades per sempre totes aquelles vivències que ens havien fet passar. En aquest camp, vaig tenir la sort que estaven fent proves a presoners que fossin fotògrafs perquè treballessin al laboratori, i vaig aconseguir feina. Allí, la meva tasca era revelar, imprimir i classificar les fotografies que es feien de les accions que es duien a terme al camp. Vaig treballar al laboratori fotogràfic del camp, i aquesta feina, que al principi semblava només un càstig més, es va convertir en una oportunitat per documentar els horrors que estaven passant cada dia. Juntament amb el meu company Francesc Boix i altres presoners que treballaven en el servei d’identificació del camp, vam arriscar la vida per amagar fotografies que mostraven execucions i moments de la vida diària al camp. Aquestes proves es van poder salvar gràcies, també, a la col·laboració d’una dona del poble de Mauthausen, Anna Poitner, que va amagar les fotografies fins que l’exèrcit aliat va arribar. Quan ens van alliberar, aquelles imatges van demostrar tot el que havíem viscut. Saber que es van utilitzar als judicis de Nuremberg per condemnar els responsables em va suposar una gran satisfacció. Sentia que el meu esforç havia valgut la pena, que la memòria de les víctimes no quedaria en l’oblit i que tothom podria saber la veritat de primera mà: les històries que explicaven els presoners alliberats del camp tindrien un aval davant la comunitat internacional. Mirant enrere, el que vaig aprendre és que, tot i que no podem canviar el que ja ha passat, sempre podem fer alguna cosa perquè la gent no ho oblidi. No es tracta només de la història, sinó de recordar les persones que ho van patir. Potser és una manera insignificant de mantenir viva la seva memòria, però, per a mi, valia la pena. |
Fitxa
Quina acció?
Va guardar fotografies que evidenciaven el que passava al camp de concentració i tot el que els feien passar als presoners. L’Antonio, amb l’ajuda de Francesc Boix i altres companys, va aconseguir fer còpies de moltes fotografies que es feien de les instal·lacions del camp i dels presoners. Després del seu alliberament, aquestes imatges, van ser presentades com a prova en el procés de Nuremberg (un judici que va tenir lloc a Nuremberg per part d’un tribunal militar internacional, contra 24 membres nazis i 8 organitzadors, que els van acusar de crims de guerra).
On va passar?
Al camp de concentració de Mauthausen, prop de les localitats de Mauthausen i Gusen, a l’Alta Àustria.
Qui la va protagonitzar?
Antonio García Alonso. Va néixer el 19 de maig de 1913 a Tortosa, i va morir el 10 de juliol de 2000 a París. El 1941 va entrar al camp, on se li va assignar el número 4665. Va ser un presoner dels camps de concentració nazis, per estar en contra de les idees feixistes. Era fill d’Antonio García Fumadó i de Rosa Alonso Pascual. De jove es va establir com a fotògraf al carrer de la Rosa de Tortosa. Després de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a França, va passar per diversos camps francesos i s’enrola a les Companyies de Treballadors Estrangers. Va ser capturat per l’exèrcit alemany, a França, l’abril de 1941 i deportat al camp de concentració de Mauthausen, on treballava en el servei fotogràfic i d’identificació.
A qui va afectar?
Va afectar els captius, als quals les fotografies avalaven les seves històries. També, els que van col·laborar en aquest acte de preservar fotografies i clixés, que van contribuir a fer justícia. Va afectar, a més, els nazis que van ser declarats culpables d’haver participat en aquell infern. I les famílies i coneguts dels presoners que van ser assassinats, forçats i maltractats, que van poder conèixer les vivències i patiments dels seus familiars. Així doncs, es podria dir que va afectar la humanitat en general.
Quan va passar? En quin context polític i social?
Va passar a la primera meitat del segle xx, durant la Segona Guerra Mundial, concretament entre els anys 1941 i 1945, el temps en què Antonio García Alonso fou presoner a Mauthausen.
Per què?
Volia demostrar tot el que havia passat al camp de Mauthausen perquè, sense proves, si ho explicaven, no els creurien. Per això, en comptes de llençar les fotos fallides, les va anar guardant.
Què en penseu d’aquesta acció?
Em sembla que va ser una acció molt perillosa, arriscada i en la qual es jugaven la vida, ell i els que el van ajudar. Per fer una cosa així s’ha de tenir molta valentia, coratge, valor i paciència. Si no s’haguessin tingut aquestes fotografies, no s’haurien demostrat els crims dels nazis als camps
