| Cita
La Maurice Markheim, una jueva que l’Emilie va salvar, va relatar el següent: “Darrere de l’home, hi havia la dona. Ella va ser un ésser humà meravellós, que ens va salvar a tots.”
|
Narració
Emilie SchindlerMoltes vegades m’he preguntat per què ho vaig fer, perquè vaig decidir arriscar-me d’aquella manera sabent quines eren les conseqüències si ens descobrien, sabent que el risc era tan alt, sabent que podíem morir en l’intent per voler salvar aquelles persones que ni coneixíem. Al principi em pensava que era més fàcil fer com si res davant la situació i continuar amb la meva vida. Perquè jo tenia l’opció de fer-ho, és clar, soc alemanya i a mi no em perseguien. Però un dia vaig obrir els ulls davant la injustícia i vaig comprendre que era molt més difícil fer com si res i viure tota una vida amb la càrrega d’haver estat còmplice que no pas arriscar-me i ajudar els que ho necessitaven. No va ser fàcil, vam haver de fer xantatge als guàrdies de la SS per salvar els obrers i allistar empleats com a treballadors essencials per fabricar uniformes i municions per al Tercer Reich. Fins i tot vaig vendre les meves joies per comprar menjar, roba i medicines i així poder cuidar els obrers malalts en un sanatori clandestí, a la fàbrica, amb equip mèdic comprat al mercat negre. Tot això ho vaig aconseguir perquè cada dia, en veure els treballadors jueus a la fàbrica, em recordava a mi mateixa que eren persones com jo, éssers vius que reien i ploraven, que tenien el mateix dret a viure. Em vaig prometre a mi mateixa que no descansaria fins que fossin igual de lliures que jo.
|
Fitxa (petita investigació històrica)
Emilie Schindler va salvar la vida d’entre 1.200 i 1.700 jueus, durant el període de l’Holocaust, a la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quan el polític Hitler i els seus seguidors, els nazis, van prendre el poder d’Alemanya mitjançant la democràcia i van voler sotmetre tothom amb la seva política i la seva creença en una raça superior, la raça ària. L’acció de salvar els jueus la va dur a terme Emilie amb el seu marit Oskar Schindler, a la fàbrica d’esmalts que tenien a Cracòvia, Polònia.
Al principi, el matrimoni va donar suport al partit nazi i l’Oskar contractà alguns jueus com a mà d’obra barata per a la fàbrica. Però quan es van adonar de les injustícies i atrocitats que cometien els nazis, l’Emilie i ell van decidir actuar i van ajudar i protegir centenars de jueus.
En un inici, van salvar els obrers fent xantatge a guàrdies de la SS. Després, van llistar els seus empleats com a treballadors essencials per fabricar uniformes i municions per al Tercer Reich. Quan les condicions van empitjorar i van començar a quedar-se sense diners, l’Emilie es va vendre les joies amb la finalitat de comprar menjar, roba i medicines i va cuidar d’obrers malalts en un sanatori clandestí, a la fàbrica, amb equip mèdic comprat al mercat negre.
Poca gent sap l’important paper que tingué l’Emilie en la salvació dels jueus, perquè pràcticament tot el mèrit se l’emportà el seu espòs, l’Oskar. L’acció que va dur a terme és important perquè va aconseguir salvar la vida de moltes persones. A més, representa la figura d’una dona valenta i justa que arriscà la vida per salvar-ne d’altres i que després no va obtenir tot el reconeixement que mereixia, pel fet de ser una dona.
