Joan Tarragó i Balcells (Institut Martí l’Humà)

“Llegir era conèixer un moment de llibertat enmig de l’infern”

Joan Tarragó i Balcells

Em dic Joan Tarragó i vaig néixer el 1914, al Vilosell, les Garrigues. Em vaig casar a Vilaverd, a la Conca de Barberà, amb la meva esposa, Rosa Esteve. No he portat una vida tranquil·la. A 10 anys vaig haver de treballar de botones en un hotel de Tarragona, on tota la família s’havia traslladat per culpa de la misèria del poble.

El 19 de juliol del 1936 em va canviar la vida. Jo era a Tarragona quan va tenir lloc el cop d’estat que donaria pas a la Guerra Civil espanyola. Aquell mateix any es va crear el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a partir de la fusió de quatre partits marxistes, del qual vaig ser membre. Com a membre de l’exèrcit republicà vaig participar en la batalla de Belchite.

Després de la retirada del 1939, l’Estat francès em va tancar al camp de Sètfonts. A l’inici de la Segona Guerra Mundial, em vaig allistar a l’exèrcit francès. Els nazis em van capturar a Épinal, un poblet de França. Van deportar-me al camp de concentració de Mauthausen el 23 de gener del 1941, amb el número d’ingrés 4355. 

Amb els companys comunistes, vam organitzar una xarxa de resistència dins del camp de concentració. Un home sol no podia fer res. Quan vaig treballar a la cuina de les SS, vaig robar menjar i medicines que els companys repartien en un esperit de solidaritat. Hi ha altres exemples d’accions de republicans espanyols. Tornant al que vaig poder fer, vaig fundar una biblioteca clandestina amagada al barracó 13. Amb els companys vam arribar a amagar fins a 200 llibres, una cosa de la qual estic molt orgullós, ja que llegir era conèixer un moment de llibertat enmig de l’infern. 

Després de l’alliberament del camp, el 5 de maig del 1945, vam anar a França, país d’acollida, ja que no podíem tornar a Espanya. L’agost del 1946, la meva dona va passar la frontera amb França de manera clandestina, la frontera estava tancada i, a partir d’aquella data, ja vam viure sempre junts exiliats a França i vam tenir dos fills, en Llibert i en Joan Ramon.

Com a reconeixement per haver sigut un exiliat republicà català que va sobreviure al nazisme, el 2019 es va batejar la biblioteca del Vilosell, el meu poble, amb el nom de La Clandestina. 

Vaig morir el 16 de juliol del 1979 a Briva.