Cita
“Res no és més indignificant que deixar-se governar sense oposar resistència. Alceu-vos, alemanys! Llibertat i honor!”— La Rosa Blanca “Qualsevol alemany honest s’avergonyeix del seu govern actual, totes les paraules que surten de la boca de Hitler són mentides. No ens aconseguiran fer callar; som la Rosa Blanca, la teva mala consciència, i no et deixarem en pau.”— La Rosa Blanca
|
Narració
La Rosa BlancaEm dic Sophie Scholl. Tinc 21 anys, i no havia sentit mai amb tanta pesantor el significat de la paraula responsabilitat. Vaig créixer creient en la llibertat, en la bondat de les persones i en la bellesa del món. Però aquesta guerra i el règim que l’ha engegat m’ho han anat arrabassant tot, des de la innocència fins a la fe en la humanitat. És per això que avui, el febrer del 1943, travesso les portes de la Universitat de Múnic amb el meu germà Hans. Al damunt hi porto una motxilla plena de pamflets, però també d’esperança, d’indignació i d’un fet inqüestionable: cal actuar. Els nostres pamflets són simples papers, però les paraules que hi hem escrit són poderoses. Acusen el règim nazi d’assassinar innocents, de reprimir la llibertat i d’enfonsar Alemanya en la misèria. Al mateix temps, animen els nostres compatriotes a resistir, a no tancar els ulls davant la violència. Els hem imprès nosaltres mateixos amb l’ajuda d’amics valents que comparteixen els nostres ideals. Sabem que, si ens descobreixen, la condemna serà dura. Però, com diu en Hans, “la llibertat no s’aconsegueix sense sacrificis”. Aquell matí és fred. L’edifici universitari és immens i silenciós. Ens movem amb cura, però amb decisió. Repartim els pamflets per les taules i els bancs. Quan estic a punt de recollir les meves pertinences, m’adono que em queden uns quants pamflets; decidida, pujo les escales principals i els deixo caure des de dalt. Veig com volen per l’aire i s’escampen per terra, com si fossin un crit de llibertat que ressonarà més enllà d’aquest lloc. Però llavors ens descobreixen. Jakob Schmid, l’encarregat de manteniment i un admirador del partit nazi, ens deté i avisa la Gestapo. Ens interroguen durant dies. Els agents intenten fer-nos confessar, buscar altres noms, desmuntar el nostre moviment. Però jo em mantinc ferma. Els dic que som pocs, però que representem una veritat que no es pot amagar. Els pamflets no són només paraules; són accions! Són totes aquelles veus que no es poden alçar i expressar el que pensen, per por del que els pugui passar. El 22 de febrer ens condemnen a la guillotina. Quan em porten cap al final, no tinc por. La meva única preocupació és si les nostres accions serviran d’alguna cosa. Però aleshores penso en les persones que han llegit els pamflets, en els seus cors, que, potser, s’han començat a despertar. La veritat sempre surt a llum, i confio que el nostre sacrifici serà la llavor d’un futur més just. Quan el full cau, sé que no és un final, sinó un principi. |
Fitxa
Quina acció?
La Rosa Blanca va ser un moviment de resistència no violent format per estudiants i professors de la Universitat de Múnic durant el règim nazi a Alemanya, entre el 1942 i el 1943. La seva acció principal va ser distribuir fullets clandestins que denunciaven les atrocitats del règim i motivaven la població a resistir pacíficament.
Aquests fullets feien una crida a la llibertat, la justícia i els valors humans, i intentaven despertar consciència en una societat sotmesa al totalitarisme. Aquest acte valent i ple de riscos tenia l’objectiu de sembrar les llavors d’un futur més lliure i just, davant del règim opressiu.
On va passar?
Aquest moviment va tenir lloc principalment a Alemanya, amb el centre d’activitat a la Universitat de Múnic. Els fullets es van distribuir també a altres ciutats, gràcies al suport d’una xarxa de contactes.
Qui la va protagonitzar?
➔ Sophie Scholl, una estudiant de Filosofia i Biologia, i una de les figures més conegudes del moviment. Va destacar pel seu coratge i les seves conviccions profundes.
➔ Hans Scholl, germà gran de Sophie i estudiant de Medicina. Va ser un dels fundadors i líders del grup.
➔ Alexander Schmorell, estudiant de Medicina i cofundador del moviment. Va tenir un paper crucial en la creació i la distribució de pamflets.
➔ Christoph Probst, estudiant de Medicina i amic íntim de Hans. Va participar en la redacció d’alguns pamflets.
➔ Willi Graf, estudiant de Medicina que es va unir al grup i va treballar per expandir la seva xarxa de suport.
➔ Kurt Huber, professor de Filosofia i Música a la Universitat de Múnic. Va influir en el pensament del grup i va escriure alguns dels pamflets.
A qui va afectar?
Va afectar sobretot el règim nazi, perquè la Rosa Blanca lluitava contra les seves idees i manera de governar. També va impactar en els estudiants, especialment els que creien en la llibertat i la justícia, animant-los o, de vegades, posant-los en risc. Finalment, va influir en la societat, ja que les seves accions volien fer pensar la gent i defensar els drets humans en un moment molt difícil.
Quan va passar? En quin context polític-social?
El moviment de la Rosa Blanca va ser vigent des del 1942, tres anys abans que acabés el conflicte bèl·lic iniciat l’any 1939, la Segona Guerra Mundial.
El país on es trobaven Sophie i Hans Scholl, Alemanya, es trobava governat per una dictadura encapçalada per Adolf Hitler, que era seguit pels nazis, un terme primer usat per anomenar els membres del seu partit polític, la NSDAP, i posteriorment fet servir per anomenar tot el que tingués relació amb la ideologia nazi. Alguns elements definidors d’aquesta ideologia són l’antiparlamentarisme; el nacionalisme ètnic; l’oposició al liberalisme social, polític i econòmic; l’anticomunisme; la ideologia de sang i sòl, o l’eugenèsia de “vida no mereixedora de vida” que va culminar en l’Holocaust.
Hi havia imposada una censura que impedia escriure en contra del règim que fomentava més enllà l’opressió.
Per què?
A causa de les atrocitats del nazisme, aquest grup d’estudiants defensaven la fi del règim liderat per Hitler amb resistència no violenta. Inspirats per les converses amb el bisbe de Münster (gran opositor del racisme) van començar a distribuir publicitat en contra del règim denunciant el que feien, sense incitar a la violència. Creien que qualsevol que no actués era còmplice dels crims i cridaven la població a una resistència passiva.
Què en penseu d’aquesta acció?
La importància de la Rosa Blanca està en la seva valentia moral i, al final, en la seva aposta per principis universals com la llibertat, la justícia i la humanitat, en un context clar de repressió absoluta. El fet d’enfrontar-se amb una dictadura nazi era una cosa molt perillosa, fins i tot suïcida. Aquesta acció ens ensenya que l’ètica i els ideals són més poderosos que la repressió absoluta, és a dir, qualsevol règim.
Si la Rosa Blanca no hagués actuat una gran veu hauria quedat silenciada. Al final és cert que les accions d’aquest grup no van aconseguir derrocar el règim nazi, però van demostrar que era possible oposar-se a Hitler, i el seu sacrifici continua sent un testimoni per a tothom. Sense ells, la història hauria perdut un exemple molt important de resistència pacífica i de valentia individual.
La Rosa Blanca és un exemple profund d’humanitat i valentia. La seva acció ens connecta amb la idea que qualsevol persona, independentment del moment on estigui, té la capacitat de marcar una diferència, tot i que sigui petita. També ens recorda la importància de mantenir-nos fidels als nostres valors davant de la injustícia, sense importar tot el que costi.
