Marina Vega de la Iglesia (Institut de Tremp)

Cita

No és justa la impunitat, no és just l’oblit i mirar cap a una altra banda

 

És una imatge de Marina Vega als 17 anys, quan va començar a col·laborar amb la xarxa de la Resistència francesa. La gavardina ens sembla un element simbòlic del personatge, que uneix l’elegància i la dignitat i la naturalesa clandestina de la seva tasca.

 

 

 

 

 

 

 

 Narració

Marina Vega de la Iglesia

El tren arriba d’aquí a 15 minuts. A l’estació, m’esperen en silenci, mirant tothom qui s’atansa, carregats d’un pes que no es veu, però que hi és. Han hagut de deixar enrere la seva llar, la seva història, i fins i tot una part d’ells mateixos per buscar un lloc al món on no siguin perseguits. Però no puc implicar-m’hi gaire. Com menys sàpiga, millor per a tots. Quan el tren arriba, ens enfilem a la part de primera classe. Els seients són còmodes i espero que el nostre viatge passi desapercebut. D’Hendaia a Madrid, en aquesta part del tren, les preguntes són menys freqüents, però no puc deixar de pensar en el risc. Al fons de la meva jaqueta, la pastilla de cianur. Sempre la duc amb mi, recordant el preu que pot tenir aquesta lluita. Quan els meus dits la toquen per casualitat, es barregen la por i la determinació. Em recorda que soc una peça petita d’un engranatge més gran, una baula més en la cadena de l’alliberament i disposada a tot per lluitar contra el feixisme.

El trajecte avança i no puc evitar pensar en el que significa aquesta vida. Reservar sempre habitacions als pisos baixos per tenir una sortida ràpida si he d’escapar, no asseure’m mai d’esquena a la porta, saber sempre on són els interruptors de llum per si cal apagar-los de cop, o portar aquesta petita pastilla que pesa més del que sembla. A vegades penso que tot va començar de forma senzilla, portant paquets. Ara és molt més.

Com més ens apropem a Madrid, més sento el perill. Tot i que porto molts viatges fets, cadascun d’ells és com fer-lo per primer cop. Ens poden parar en qualsevol moment i demanar explicacions. Per això viatgem amb documentació falsa: ells són sordmuts, i jo, la seva intèrpret. És un paper senzill, però infal·lible, sempre que mantinguem el silenci. Ni una paraula. Aquest silenci és pesat, solitari, però també em calma els nervis i m’ajuda a no transmetre’ls por.

Aquest món que he vist és cruel, fet de covardia i oblits, i jo sempre he fet tot el que he pogut per millorar-lo. Massa vegades les persones miren cap a una altra banda, per por o indiferència. Però jo no soc aquí per això. No soc aquí per callar ni per quedar-me quieta. No vaig néixer per al “no fer res”. Aquesta missió em recorda que cada acció compta, i de moment, a mi em toca un altre camí, el de passar desapercebuda, fora del mapa, per continuar amb la lluita i acabar amb el feixisme.

Quan arribem a Madrid, el seu viatge no haurà acabat. Encara els quedarà un llarg camí abans de trobar seguretat. No sé quan ni cap on podran embarcar-se, però espero que puguin conservar la vida i l’esperança en un futur millor.

Fitxa

Quina acció?

Marina Vega de la Iglesia va ser una agent espia de la Resistència francesa que, entre el 1942 i el 1944, va ajudar a passar jueus i altres perseguits per la frontera francoespanyola. La seva feina va consistir a guiar les persones a través de rutes segures als Pirineus, per protegir-les de les patrulles alemanyes i dels col·laboradors locals, amb l’objectiu final de garantir la seva supervivència.

On va passar?

Els esdeveniments van tenir lloc a la regió dels Pirineus, en passos fronterers que connectaven França amb Espanya. Aquestes rutes es van utilitzar com a vies de fugida clandestina, passant per pobles i paisatges remots que evitaven els punts de control nazis.

Qui la va protagonitzar?

La protagonista principal d’aquesta acció va ser Marina Vega de la Iglesia, membre activa de la Resistència Francesa. Va actuar conjuntament amb altres col·laboradors de les xarxes clandestines, molts d’ells locals que coneixien bé els camins de muntanya. La seva tasca implicava un risc constant, ja que qualsevol sospita podia significar ladetenció o, fins i tot, l’execució.

A qui va afectar?

Les persones afectades eren principalment jueus, refugiats polítics i membres de la Resistència, perseguides pel règim nazi i pel col·laboracionisme del govern de Vichy. 

També es van salvar famílies senceres que fugien de l’Holocaust i persones que buscaven refugiar-se en altres països, com els Estats Units o l’Amèrica Llatina. L’acció de Marina Vega va tenir un impacte significatiu en la vida de totes aquestes persones, donant-los una oportunitat per escapar de la repressió i l’extermini.

Quan va passar? En quin context polític-social?

Aquesta acció es va desenvolupar durant la Segona Guerra Mundial, especialment entre els anys 1942 i 1944. França estava sota ocupació nazi i el govern col·laboracionista de Vichy participava activament en la persecució de jueus i dissidents. Mentrestant, Espanya, en plena postguerra, vivia sota la dictadura franquista, que mantenia una posició ambivalent respecte a l’Alemanya nazi. En aquest context, les xarxes de resistència van convertir-se en una esperança vital per a moltes persones, malgrat els riscos constants d’arrest o represàlies.

Per què?

L’acció de Marina Vega de la Iglesia i altres membres de la Resistència estava motivada pel compromís amb la justícia. Van actuar impulsats pel desig de salvar vides davant d’una persecució genocida i la inacció o complicitat de molts governs. També hi havia un fort component de resistència política contra l’ocupació nazi, així com un compromís ètic amb la protecció dels drets humans. Aquesta acció demostra la importància del compromís personal i col·lectiu en moments de crisi humanitària.

Què en penseu d’aquesta acció?

L’acció de Marina Vega de la Iglesia és una mostra de valentia i humanitat davant d’un dels episodis més foscos de la història. Si no hagués assumit els riscos per ajudar persones perseguides, moltes probablement haurien acabat en camps d’extermini nazis. La seva acció ens ensenya el valor de la solidaritat i la importància d’actuar en favor de la justícia, fins i tot en situacions adverses. Hem escollit aquesta acció perquè és un exemple de com una persona pot marcar la diferència enmig d’un conflicte global.