Cita
“La llavor d’una idea creativa no mor entre el fang i la brutícia. Brota fins i tot allà i hi floreix com una estrella refulgent enmig de la foscor.”
Petr Ginz, Diari de Praga

|
Narració
Petr Ginz
Soc Petr Ginz, tinc 14 anys i visc a Praga. Des de fa un temps, escric un diari. Cada dia apunto tot el que passa: les coses que veig al carrer, les notícies que escolto, els canvis que proposen fer les noves autoritats nacionalsocialistes. Tot va començar amb petites restriccions: ens van prohibir als jueus anar a escoles públiques, després a parcs, teatres i biblioteques. Cada setmana sembla que hi ha noves normes per separar-nos de la resta. Fa poc ens van obligar a portar una estrella groga cosida a la roba, com si això ens fes sentir diferents de la resta. És humiliant, però no vull que aquesta estrella defineixi qui som. 
No escric com em sento, no és necessari. Simplement vull deixar constància del que està passant. M’imagino que un dia algú llegirà el meu diari i sabrà com era viure en aquest moment tan difícil.
Una de les accions més importants que vaig protagonitzar abans de ser enviat a Terezín va ser quan vaig començar a escriure i dibuixar de manera més seriosa. Mentre els carrers s’omplien de soldats nazis, jo em vaig refugiar en els meus pensaments. A través dels meus dibuixos i escrits, volia seguir connectat amb el món, intentant crear un futur millor.
Quan no escric, dibuixo. Sempre m’ha agradat imaginar llocs llunyans, molt diferents del món que vivim. Fa poc vaig fer un dibuix d’un paisatge lunar. Sempre somio a viatjar a l’espai, allà on no existeixen les guerres. També m’agrada llegir i estudiar. Tot i que ens han prohibit anar a l’escola, faig tot el que puc per aprendre. El que més m’agrada estudiar és la literatura i l’astronomia, ja que aprendre aquests conceptes em fa sentir lliure.
Encara que els nazis ens vulguin invisibles, jo escric cada dia. Escric els fets com són, sense emocions, sense adornar res. No sé si el meu diari sobreviurà, però sé que mentre pugui continuar anotant el que veig, una part de mi resistirà. La paraula i el traç del llapis són el meu refugi i, potser, per a aquest futur millor sense intolerància ni prejudicis.

|
Fitxa
Quina acció?
Ell va escriure un diari personal del 1941 fins al 1942 sobre la seva vida quotidiana i les seves reflexions com a adolescent jueu durant la persecució nazi. Aquest diari va contribuir a preservar la memòria i a conscienciar futures generacions sobre l’horror de l’Holocaust.
On va passar?
El país on va succeir va ser Alemanya, on va escriure el diari a Praga abans de ser deportat al gueto de Terezín.
Qui la va protagonitzar?
Va ser protagonitzada per Petr Ginz i les seves vivències com a part del col·lectiu jueu.
A qui va afectar?
Inicialment, a ell mateix, com una manera de donar sentit i resistir a les seves circumstàncies. Posteriorment, ha afectat les generacions futures, que han pogut aprendre de la seva història i reflexions gràcies al diari.
Quan va passar?
Va passar en el context del genocidi jueu durant la II Guerra Mundial, on es portava la gent a camps de concentració nazi o camps d’extermini.
Per què?
Petr Ginz va escriure el diari per expressar els seus pensaments, documentar la seva vida i donar sentit al caos que l’envoltava. La seva motivació era preservar la seva veu i la seva experiència perquè no es perdessin en l’oblit.
Què en penseu d’aquesta acció?
Pensem que és una acció important, fins i tot necessària, no sols per al mateix Petr Ginz, sinó també per a futures generacions i com una manera de saber el que passava des de la perspectiva d’algú que ho va viure. Petr Ginz va ser molt valent, ja que encara que fos el seu propi diari, no hi va escriure el que sentia, només fets. Si no hagués escrit aquest diari, molts detalls de la seva vida i del que va significar l’Holocaust per a la seva generació s’haurien perdut.