| Cita
En el llibre In My Hands: Memories of a Holocaust Rescuer, Irene Gut va compartir les paraules següents: “Cada dia trobava una oportunitat per sortir i deixar menjar sota la tanca. Sabia que era una gota a l’oceà, però no podia no fer res.”
|
Narració
Irene Gut Updyke
Em dic Irene Gut Opdyke, i aquesta és la meva història. Vaig néixer a Kozienice, Polònia, el 5 de maig de 1918. Sóc una Durant l’ocupació alemanya, vaig ser contractada pel comandant de la Wehrmacht Eduard Rügemer per treballar a la cuina d’un hotel que servia els funcionaris nazis. Encara recordo com em tremolaven les mans el primer dia que vaig entrar en aquell lloc, sabent el mal que representaven aquelles persones. Però també vaig veure-hi una oportunitat: si podia estar tan a prop d’ells, potser podria fer alguna cosa per ajudar aquells que estaven destinats a la mort. Inspirada per la meva fe religiosa i per un profund sentiment de justícia, vaig començar a agafar d’amagat menjar de l’hotel i a portar-lo al gueto de Tarnopol. Al principi em moria de por cada vegada que ho feia. Amb cada pas que feia cap al gueto, sentia que el cor em bategava tan fort que qualsevol podria sentir-lo. Però sabia que no podia quedar-me de braços plegats mentre els jueus eren tractats com a animals. No era una qüestió política per a mi, sinó moral. Treballava també com a infermera quan em van capturar els alemanys i em van obligar a servir-los en un restaurant que també acollia oficials nazis. Escoltava les seves converses plenes de menyspreu i d’odi, i amb cada paraula que pronunciaven, em convencia més que havia d’actuar. És en aquest moment que Un dia, mentre netejava la casa del comandant alemany per a qui treballava, vaig descobrir un soterrani gran i discret. En aquell moment, vaig saber què havia de fer. Vaig decidir amagar-hi dotze jueus que coneixia del gueto. Cada dia els portava menjar i aigua per poder sobreviure. Quan veia l’esperança als seus ulls, sentia que estava fent el correcte, però també em trencava el cor pensar en els riscos que corríem. Sabia que, si em descobrien, seríem tots executats. Després de mesos vivint amb aquesta tensió constant, el final de la guerra ens va alliberar. Les dotze persones que vaig amagar van sobreviure. Quan els vaig veure sortir del soterrani, amb llàgrimes als ulls, vaig entendre que havia fet el correcte. Per a mi, salvar aquelles vides no era una opció, era una obligació. Ho vaig arriscar tot perquè sabia que cada vida valia molt més que qualsevol por que pogués tenir.
|
Fitxa (petita investigació històrica)
Irene Gut Opdyke va ser una dona polonesa que va demostrar una valentia i un coratge extraordinaris durant l’ocupació nazi, a Polònia. La Irene va decidir arriscar la vida per salvar un grup de dotze persones jueves i no quedar-se de braços plegats davant la crueltat que presenciava cada dia. Aquesta acció heroica va tenir lloc entre els anys 1942 i 1944, un període conegut com l’Holocaust, durant el qual milions de jueus i altres grups van ser perseguits, torturats i assassinats a Europa. Els nazis van assassinar quasi sis milions de jueus europeus.
La Irene va néixer a Polònia i era una jove infermera quan va començar la invasió nazi del seu país. Enmig del caos i el patiment causats per l’ocupació, Irene va ser testimoni de les barbaritats que els nazis cometien contra la població jueva. Aquestes accions i aquesta experiència van ser molt impactants per a ella i van fer-la actuar. La seva impotència davant d’aquests actes no la va deixar quedar-se de braços plegats veient el patiment dels altres.
Aquesta història es va desenvolupar en dues ciutats de Polònia: Radom i Tarnopol, on la Irene va viure i va treballar durant l’ocupació nazi. Va ser en aquests llocs on, mentre les forces nazis arrasaven la vida dels jueus, la Irene va trobar el coratge per amagar dotze persones al soterrani de la casa d’un oficial nazi. En aquell moment la Irene sabia que qualsevol acció en contra dels nazis era extremadament perillosa. Era una decisió extremadament arriscada: no només podia perdre la vida si la descobrien, sinó que també posava en perill tots els que ajudava, ja que a ells també els matarien.
La Irene no només va amagar les dotze persones jueves, sinó que durant mesos els va alimentar, els va protegir i els va mantenir perquè poguessin sortir-se’n. Va fer tot el possible per mantenir-los amb vida, alimentant-los amb les poques provisions que ella mateixa aconseguia i evitant qualsevol sospita. Els portava menjar d’amagat, sense que els nazis poguessin veure-ho. Amb la seva valentia, la Irene no només va salvar aquestes dotze persones, sinó que també els va donar una oportunitat de sobreviure a l’Holocaust i de reconstruir les seves vides un cop acabada la guerra.
Les accions d’Irene Gut Opdyke van tenir un valor incalculable. La seva acció va tenir un impacte profund, no només en les vides de les dotze persones que va salvar, sinó també en les seves famílies i en les generacions futures. Gràcies al seu sacrifici, aquestes persones van poder sobreviure a l’Holocaust i reconstruir les seves vides després de la guerra. Van poder emigrar a altres països, formar noves famílies i, d’alguna manera, reconstruir el que l’Holocaust els havia arrabassat. La història de la Irene ha tingut un impacte profund i global. La seva valentia i el seu coratge han inspirat milers de persones a reflexionar sobre la solidaritat i el coratge davant la injustícia.
La seva motivació va ser la fe, els valors morals i la impotència que sentia davant les atrocitats nazis. Això va ser el que la va fer actuar. En un moment en què el règim nazi intentava destruir les vides de milions de persones, la Irene va triar lluitar amb un acte de coratge i generositat que ha quedat gravat a la història.
Irene Gut va arriscar la vida per salvar-ne d’altres, i va demostrar que l’esperança pot sortir fins i tot dels moments més foscos.
En la meva opinió, penso que Irene Gut va ser una persona molt valenta, ja que va arriscar la vida per ajudar aquelles persones innocents. En una situació tan perillosa, on podia haver estat executada en qualsevol moment, va decidir actuar i salvar aquells que estaven condemnats. Aquest acte de solidaritat és admirable i brillant. No tothom hauria pres la mateixa decisió en la seva situació. Molts haurien callat per por, però la Irene va ser un exemple de valentia davant la injustícia.
