Comissió Tardofranquisme

2024-2025

(29 de març) Recorregut per llocs de memòria de Mataró

Activitat conjunta de la comissió de Tardofranquisme i de la comissió de Brigades Internacionals que segueix un itinerari per Mataró de fàbriques destacades de la lluita obrera antifranquista, d’espais de memòria durant la guerra civil i de senyalitzacions de memòria recordant persones víctimes de l’Holocaust i de la guerra civil.

El dissabte 29 de març de 2025 una vuitantena de persones convocades per la Comissió “Tardofranquisme” del grup DEMD (docents del grup DEMD i persones acompanyants) van poder realitzar una ruta històrica per espais memorials de Mataró.

Aquesta visita va ser possible gràcies a la col·laboració de les persones que integren l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme (ACPEPF), del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró i de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya. La ruta va comptar també amb els testimonis directes de persones involucrades en la lluita antifranquista i/o víctimes de la repressió.

Punts de la visita:

1. Inici de la trobada

Presentació de la jornada amb Alfonso López Borgoñoz (ABIC), Isabel Alonso (ACPEPF), Ramon Morales (GRHM), Pablo Morales (GRHM) i Maria Modesta Rodríguez (GRHM).

Refs.:

ACPEPF: Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme
ABIC: Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya
GRMHM: Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró

Jaume Roig, sindicalista tèxtil de CCOO, explica els origens del sindicat a Mataró i les particularitats de diverses accions sindicals a la fàbrica. Va ser un centre tèxtil destacat en la fabricació de productes infantils, com els coneguts “Calcetines Bebé”. L’any 1962 tenia 222 treballadors però va aturar la seva producció a les darreries de la dècada dels setanta.

2. Fàbrica tèxtil Can Torrellas

3. Salesians de Mataró. Antic Hospital de les Brigades Internacionals

Josep Xaubet, historiador de Mataró, explicant al grup les característiques de l’Hospital de les Brigades Internacionals que es va establir a l’edifici del Salesians el 1938.

L’historiador Alfons López Borgoñoz, davant del monument a les Brigades Internacionals, destacant les condicions de l’estada dels brigadistes a Mataró en el context de l’etapa final de la guerra civil.

4. Monument a les Brigades Internacionals

5. Antiga Presó de Mataró

Maria Modesta Rodríguez i Pablo Morales, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, van ser presos polítics en aquesta presó. Situen el context en el que es dona la repressió política del tardofranquisme i les condicions que presentava la presó.

L’historiador Víctor Ligos va presentar la figura del sindicalista Joan Peiró Belis, militant de la CNT i ministre de la República durant la guerra, davant del que va ser el seu domicili a Mataró.

6. Stolpersteine Joan Peiró Belis

7. Stolpersteine Niabel Belis Miralles

Al carrer Enric prat de la Riba, núm. 15, va viure l’exiliat republicà Naibel Belis Miralles, familiar d’en Joan Peiró. L’historiador Víctor Legis el situa durant el període de la guerra civil i la seva posterior deportació als camps francesos i alemanys.

Juan Antonio Molano, antic treballador de la fàbrica, i l’historiador Víctor Ligos recorden la història de la fàbrica, que fou bombardejada durant la guerra civil, les activitats sindicals durant el franquisme i la reurbanització i transformació de l’espai que ocupava en habitatges i altres serveis per a la ciutat.

8. Fàbrica tèxtil Can Gassol

9. Monument Camí del Nord

Pepi Barrena, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, explica “El Camí del Nord”, un sender que uneix la ciutat de Mataró amb Prada de Conflent (Catalunya Nord), al llarg d’una ruta de 213 quilòmetres. Aquesta ruta recupera el camí que van seguir milers d’exiliats republicans al final de la Guerra Civil espanyola, entre el gener i febrer de l’any 1939, fugint cap a França pel coll de Malrem. Va ser una iniciativa dels Marxaires del Canigó i dels Amics i Amigues del Camí del Nord de la Catalunya Nord, amb el suport de l’Ajuntament de Mataró i de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya). L’escultura marca el punt d’inici de la ruta.

Rosa Verdalet davant la casa que havia estat la residència del seu tiet i explica la seva trajectòria durant la guerra, l’exili i la deportació fins als camps de concentració.

10. Stolpersteine Francesc Verdalet Guardiola

11. Fortí núm. 6 de Mataró

Manel Martín, de la Comissió de la Memòria Històrica de la Gent Gran detalla el sistema defensiu que es va establir a la costa davant els atacs per mar i aire de l’exèrcit franquista i els seus aliats. El forti número 6 era un niu d’ametralladores que formava part de la línia defensiva a la platja de Mataró.