MEMORIAL MITTELBAU-DORA (7/7/2018)
Història
Està en actiu del 1943 al 1945, i està en la zona de Zahl, que concentra el major nombre de KL de tota Alemanya. Després dels bombardejos aliats, traslladen la producció des del Bàltic (Peenemünde) a aquest lloc perquè ja hi havia 2 km de túnels construïts (A-B) per guardar querosè per avions (1936). Treballs forçats pel nacionalsocialisme, dedicats a la indústria bèl·lica: fabricació dels míssils V2 (més de 500 en un mes). Von Braun va ser l’enginyer general del projecte (construcció de les bombes V1 i V2), científic i membre SS. No tots els míssils funcionaven i la població ho sabia, però la propaganda per part de Goebbels deia que la realitat era un altre: quan funcioni “la victòria serà nostra”.
Presoners a partir de 14 anys i només homes? El túnel tenía 9 entrades; hi caben 2 trens, d’anada i tornada. El túnels son cilíndrics; els presos han d’igualar el terra equivalent a 14 camps de futbol.
Els 8 primers mesos viuen i treballen dins dels dos túnels. Treballaven en torns de 12 hores; 5.000 persones treballen i 5.000 dormen.
Les condicions de vida son molt dures. La temperatura a l’estiu pot arribar a 40º i a l’hivern a -10º. L’esperança de vida els primers mesos és de 4-6 setmanes.
L’estiu del 1944 construeixen els 40 barracons exteriors que van albergar més de 17 mil presoners. Al principi dependrà de Buchenwald, però a partir del 1944 es farà un camp independent, del qual passaran a dependre uns 30 camps exteriors (comandos) que fabricaran armament (i seguiran excavant túnels per tota la zona). Al principi els morts del camp es duien al crematori de Buchenwald, després els propis presoners van construir el crematori de Dora (darrera del crematori hi ha una fosa amb les de 5000 persones incinerades), on també hi vivien en comandos de 4 a 6 presoners (amb habitacions decorades per ells mateixos).
A l’any 1944 es calcula que hi ha 40 mil presoners que treballen al camp, a les fàbriques i també a la ciutat que hi ha a poc més de 5 km de la ciutat de Nordhausen (una ciutat/zona de 60 mil habitants aproximadament). Per tant, aquesta proximitat (de fet des de Dora es veu perfectament la ciutat!) i els 20 mil morts que va “produir” el camp durant aquests anys era impossible que els habitants de la zona no sabessin de la seva existència. Al 1945 arriben els americans i alliberen el camp i criden a 800 persones de la ciutat per veure Dora. Momentàneament es converteix, com Dachau, en un camp de desplaçats.
Aquest mateix any es desmunta el camp perquè la població de la zona “roba” els materials dels barracons per les seves pròpies construccions; i el 1946 el camp es fa servir com a horts i camps de conreu per a la gent de la zona. A l’Appelplatz s’hi planten patates!! (Per això, durant molt anys ningú sap res del camp). A aquesta mateixa plaça, als anys 60 es començarà a fer un memorial, promogut pel govern regional (no pas per la RDA, que només està interessat en el camp gran de Buchenwald).
Davant del crematori hi ha una escultura (inicialment pensada per Auschwitz), però com que va quedar 2a en el concurs la hi van posar aquí; un grup escultòric de 3 homes i una dona lligats (encara que a Dora no hi havia presoneres). Al 1988 comença a obrir-se el túnel i visitar-se el túnel principal, i després de la caiguda del mur de Berlin es col·loquen dues plaques recordant gitanos i jueus i es comença a conèixer com a paradigma dels “treballs forçats”. Actualment, en un visita el camp hi veiem només un 3%, i l’entrada actual al túnel (que medeix 180 metres) no és l’entrada original.
Exposició a Dora
Primers bombardejos a Londres amb avions carregats de les bombes V1 i V2.
Propostes didàctiques de treball amb l’alumnat
(a càrrec de Sascha Novothy, professor d’institut)
El tema de la memòria en l’educació alemanya es basa en tres principis:
- Els llocs de memòria han d’acollir els alumnes en el punt de coneixement en que es troba. No tots s’acosten amb el mateix nivell de coneixements històrics. Venen al camp a partir dels 14 anys; el tema dels camps es tracta a 9è grau.
- No es pot obligar als alumnes a pensar en una direcció. Cal presentar la història des de diferents punts de vista, no transmetre ideologia. L’objectiu no és fer plorar als alumnes.
- Els continguts històrics no comprovats s’han de presentar així, dient que són discutibles, que no es poden comprovar.
Mantenir aquests tres principis és difícil; les opinions personals s’han d’explicitar com a tals.
Proposta didàctica a treballar amb els alumnes:
- Biografia (història de vida) i una fotografia. Contextualitzar en una “línia del temps”: “abans, durant i després”, marcant en vermell el temps passat al camp que, tot i poder ser curt, marca tota una vida. Els alumnes que treballen amb aquestes biografies tenen la mateixa edat que els presoners que treballaven al camp, per la qual cosa és fàcil empatitzar amb ells.
- Mètode associatiu: fotos diverses i es deixa que l’alumnat especuli sobre què creu que és un camp.
- Demanar l’opinió de l’alumnat abans de saber res del camp: s’han de situar sota un dels 3 cartells següents: els camps són cosa del passat; els camps es poden tornar a repetir; amb educació no tornaran a passar. Hi ha una paret lliure per a poder apuntar la seva posició si no queda reflectida per cap de les anteriors. L’alumnat justifica la seva elecció i el professor/a fa de moderador/a. Hi ha alumnes que canvien d’opinió després de la discussió.
