ERFURT. (2/7/2018)
Memorial de l’Stassi (2013)
Consta de 3 espais: Dictadura, Presó i Revolució (sala didàctica)
DICTADURA (Diktatur)
Els alumnes alemanys, encara que sembla estrany, no tenen massa idea del que era realment la RDA, doncs no l’han viscut. Els pregunten quina imatge tenen d’aquesta època. També cal dir que a Turíngia no són molt conscients del valor de la democràcia. Aquest serìa el primer tema que es tracta quan venen a aquest espai l’alumnat.
Aquest edifici fou fundat l’any 1878 (època de l’emperador Guillem I) com una presó “moderna i confortable”, amb finalitat rehabilitadora. Es troba al costat del jutjat. Ha estat activa fins l’any 1998 (l’han usat 5 règims polítics diferents i ha estat activa fins al 2002). Durant el període de la RDA, en el subterrani hi havia els presoners polítics. Els pisos de dalt estaven ocupats per l’Stassi.
Quan el territori era la RDA, el partit SED (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands: 1949-1990) era l’únic legal, malgrat n’hi havien d’altres creats pel mateix SED per donar una imatge de pluralitat: com el NDPD (Partit Nacional Democràtic Alemany, creat per acollir als antics nazis), la CDU (de la cancellera A. Merkel)… El MfS (Ministerium für Staatssicherheit: Ministeri de la seguretat de l’Estat) de qui dependien els organismes de seguretat (Sicherheitsorgane) ho controlava absolutament tot. Per això, en la primera sala del memorial la imatge que es pot veure és una gran aranya amb la seva teranyina que ocupa un gran espai: representa la RDA, que controla els mitjans de comunicació, premsa, plans econòmics,… La gent que va viure en aquells anys, recorda sobretot l’escassetat econòmica, que de fet, va fomentar la solidaritat envers els altres. Hi havia un control de l’educació i les organitzacions juvenils i una vigilància constant dels ciutadans. Hi va haver una etapa en que l’espionatge es va intensificar: el juny de l’any 1953 a la RDA hi va haver una insurrecció obrera (vagues, manifestacions, protestes) que va ser esclafada pels tancs soviètic (hi va haver molts morts). Per evitar noves revoltes, la maquinària totalitària (terror+delació) de l’Stassi es va intensificar enormement.
Com era l’organització de l’Stassi? Hi havia dos tipus de funcionaris.
- Els oficials: que treballaven dins de l’organització; s’iniciaven als 13-14 anys i que es captaven als instituts o entre els esportistes. S’intentava que fossin afins al partit (de famílies polititzades) i sense parents a la RFA. El ministeri solia visitar les escoles buscant futurs funcionaris per a l’Estat. Posteriorment entraven en una universitat especialitzada a Potsdam. Allà se’ls ensenyava com manipular a la gent per treure’ls-hi informació; també a entrar a les cases amb maletins per treure petjades, fotos,… després, en marxar, ho deixaven tot intacte. Després de recollir “proves” hi tornaven per detenir-los. No hi havia límits econòmics per a la indústria de les eines d’espionatge, que posteriorment foren exportades i venudes a tot el món; tenien tècniques molt avançades: micròfons, minicàmeres,… Hi va arribar a haver 90.000 funcionaris interns (de 17.000.000 d’habitants que hi havia a la RDA).
- A més dels funcionaris, també hi havia 180.000 ciutadans “normals” que col.laboraven fent espionatge fins i tot dins la pròpia família. Per què? Per fer xantatge, per interès material, o fins i tot voluntaris que col·laboraven per pura ideologia (aquests darrers eren els més estimats per l’Estat); tots ells van proporcionar milions de casos i instruccions obertes que encara avui no s’ha pogut investigar. El lema més estès era: “Ho volem saber tot”.
PRESÓ (Haft)
Fronteres: l’any 1961, ja havien fugit 3 milions de persones cap a la RFA. Després de la construcció del mur de Berlin la resta de la frontera s’assegura i es fa més infranquejable, amb mur, reixes, gossos.., però la gent continuava fugint a través dels rius, camins, en globus,….
S’explica el cas d’un home que era enginyer i es va construir un avió (tasca que li va comportar dos anys i mig de feina). Finalment va avortar l’intent i va destruir totes les peces. Va decidir escriure una carta a Helmut Kohl demanant-li per sortir, però l’Stassi va interceptar la carta i el va detenir.
De fet, es pot afirmar que hi havia un “comerç d’esclaus”, perquè la RFA pagava per persones. Es va arribar a pagar per 33.862 presoners i les seves famílies en primer grau, presoners que ja havien complert la meitat de la condemna, i amb l’ajuda d’advocats a la RDA (per a qui va ser una considerable font d’ingressos!).
Aquesta presó va funcionar entre 1952 i 1989. Hi havia 17 presons semblants a la RDA. Està dividit en cel.les, tractant en cadascuna d’elles un tema en un ordre cronològic.
Presó preventiva (Untersuchungschaft). Aquí hi havia presos polítics: deixaven el nom a fora i adquirien un número (el de la seva cel·la i el seu llit: tracte semblant al Lager!).
Entre 1952 i 1989 van passar per per la presó d’Erfurt entre 5.000 i 6.000 persones.
Els presos havien de signar una confessió que permetés condemanar-los després. Un dels interrogadors actuava com a “amic” del presoner. Després ja passaven a presons “normals”. Al principi els “delictes” que se’ls imputava eren l’espionatge, el sabotatge o la pertinença al partit nazi; després la major part era gent que havia intentat fugir de la RDA, fins que al final la majoria (en un 80%) eren condemnats per intent de suïcidi.
Durant el dia, cada 7 minuts passaven els vigilants; durant la nit, cada 20 minuts, i encenien el llum. S’obligava als presoners a dormir cara amunt i amb els braços paral·lels al cos.
Quan hi havia interrogatoris no podien coincidir dos presos al passadís.
Estaven incomunicats de la família i amics. No podien sortir a cap pati exterior. Entre ells es comunicaven treien el WC, amb cops a la pared. Podien escriure una carta al mes. En els anys 70, es va passar de la tortura física a la tortura psicològica: foscor contínua, no anar al WC,… De vegades venen aquí antics presoners que volen superar traumes (solen venir amb el seu psicòleg); altres no han volgut tornar mai.
Hi havia una cel.la blanca, feta amb blocs de vidre, amb l’objectiu de desorientar i aïllar els presos. A cada cel.la hi posava aquesta informació: VR 36IV ………….. cel.la/nº llit…….
D’aquesta manera es treia la individualitat de cadascú. A la porta de les cel.les, hi havia dos forrellats i dos espiells.
Les fonts per saber tot això han estat dels expresoners, historiadors, actes trobades, o la mateixa arquitectura. Els vigilants, en general no han volgut donar testimoni. Però quan treballaven aquí gaudien d’un bon sou i vacances extres. Avui dia, tenen una bona jubilació. Els que van col.laborar amb la RDA, no podien fer de funcionaris, així que van buscar feina en l’empresa privada ( empreses de seguretat, immobiliàries,…)
Els funcionaris que treballaven aquí, quan va caure el mur, van seguir treballant a l’Stassi. El 4 de desembre de 1989, hi va haver una “revolució pacífica”, es va ocupar la seu del Ministeri d’Erfurt (MfS) i el moviment es va anar estenent (al gener del mateix any es produeix l’assalt a l’Stassi de Berlin). La mateixa població requisa les actes de l’Stassi per a protegir-les de la seva destrucció i les diposita a les cel·les de la presó protegides per explosius.
L’església hi va tenir un paper important (moviment per la pau: estava en contra de l’ensenyament militar a les escoles).
Només han estat jutjats 2 funcionaris de l’Stassi!
SALA REVOLUCIÓ (Revolution)
En aquesta sala didàctica hi ha un pòster amb unes imatges en format tipus còmic explicant com va dur-se a terme la revolució pacífica dels ciutadans després de la caiguda del règim de la RDA.
