ZONI WEISZ
Em dic Zoni Weisz. Sóc gitano holandès de l’ètnia roma i tinc 7 anys. Amb la meva mare, el meu pare músic i els meus tres germanets, anàvem voltant pels pobles en la nostra caravana, fins que els nazis van ocupar Holanda el 1940 i van començar les persecucions. El meu pare va pensar que estaríem més segurs en un pis que en una caravana i ens vam instal·lar en una casa que havia quedat buida després de la detenció d’una família jueva. És el maig del 1944. Fa uns dies que hi ha molta violència contra tots els gitanos i la policia ha vingut a detenir tota la meva família. Jo estava a casa de la meva tieta i amb molta por vam córrer al bosc a amagar-nos amb altra gent. Avui, després d’estar tres dies amagats, la policia ens ha trobat i ens ha portat al camp de Westerbork, d’on estan a punt de sortir els trens cap a Auschwitz. Als vagons, ja plens, he vist els meus pares i germans. Estic terroritzat. Un policia s’ha acostat al meu grup i ens ha dit:”Quan agafi el meu barret, podeu fugir”. No he entès res. Com podem fugir amb tants militars i policies? Llavors he vist un tren normal a l’altra andana i, amb el senyal del barret, enmig de la confusió, hem escapat i hem pujat a aquest tren. Sento la veu del meu pare cridant: “ Cuideu del meu nen!”. El tren cap a Auschwitz arrenca i tota la meva família hi va… Sóc un nen petit ,però m’he fet gran de cop.
NARRADOR
Zoni Weisz va salvar la vida gràcies a l’ajut d’un oficial de policia holandès anònim que era un membre de la resistència antinazi i que va fer servir el seu barret com a símbol de llibertat. Zoni va fugir amb un petit grup. Van estar amagats pels boscos i van sobreviure gràcies al menjar que els donaven els pagesos. Uns mesos més tard va aconseguir arribar a casa dels seus avis . La seva mare i els seus germans petits van ser assassinats a les cambres de gas nazis a Auschwitz i el seu pare va morir al camp de Dora. A l’actualitat, Zoni Weisz viu a Holanda i és un destacat horticultor i dissenyador floral.
