ELZEBIETA FICOWSCA
El meu nom és Elzbieta Ficowska, sóc polonesa i he conegut la meva veritable història als 17 anys. Vaig néixer el 1942 al gueto de Varsòvia i quan només tenia cinc mesos la meva mare va prendre una decisió molt dolorosa. Desesperada per les dures condicions i pensant-se que jo no sobreviuria, em va lliurar a Irena Sendler. Em van entaforar en una caixa de fusta amb forats i em van treure adormida del gueto amb un carregament de totxos. La meva mare, plorant, va amagar una cullera de plata amb el meu nom i la data de naixement entre la meva roba. Es va quedar molt trista. Al llarg dels anys he buscat informació dels meus pares: volia trobar alguna foto, perquè jo no els recordo, però no ho he aconseguit. M’han explicat que la mare era una noia molt bonica d’uns 22 anys, rossa i amb ulls verds.
IRINA SENDLER
El meu nom és Irena Sendler, tinc 32 anys i sóc treballadora social a Varsòvia. És el 1942 i des que va començar la guerra he estat ajudant la gent necessitada. Els nazis van tancar el gueto, però he obtingut un permís d’entrada amb l’excusa de control epidemiològic. Així puc portar aliments i medecines i parlar amb les famílies perquè deixin que m’emporti els seus fills; cal salvar els infants, ja que no hi ha possibilitat que sobrevisquin allí sense aliments i sense higiene. No estic sola, hi ha més gent que col·labora i formem part de l’organització clandestina Zegota, d’ajut als jueus. A la nit, quan dormo, sento els plors dels nens i les nenes que no volen deixar la mare i em veig ficant-los en les ambulàncies, en cistelles d’escombraries, en els camions d’eines, en caixes de fusta… És la meva obsessió: salvar-los, salvar-los de la mort segura. Crec que qualsevol persona que ho necessiti mereix ser ajudada de tot cor, sense mirar la seva religió ni la seva nacionalitat. Elzbieta, coneguda com “la nena de la cullera de plata”, va ser cuidada per una col·laboradora d’Irena Sendler, Stanislawa Bussoldowa, una vídua que la va estimar i la va tractar com si fos filla seva. La mare d’Elzbieta va morir al camp de Poniatowa i el seu pare, d’un tret quan es va negar a pujar al vagó del tren de deportació.
NARRADOR
El 20 de octubre de 1943, Sendler va ser arrestada per la Gestapo i torturada. La policia no va aconseguir que donés cap informació ni que expliqués com havia aconseguit salvar 2.500 nens, els noms dels quals estaven escrits en un paper dins d’una ampolla enterrada al jardí. L’organització Zegota va subornar els carcellers i Irena va poder escapar tres mesos després, quan ja l’havien condemnada a mort. Irene Sendler va dedicar tota la seva vida a ajudar els infants i va morir el 2008 a Varsòvia, als 98 anys. El 1965 va ser reconeguda Justa entre las Nacions per Yad Vashem.
