JANINA BAUMAN
Em dic Janina Lewinson. Vaig néixer a Varsòvia el 1926. El meu pare era cirurgià i reservista de l’exèrcit polonès. El 1944 vaig saber que fou un dels oficials assassinats a Katyn. El setge a Varsòvia començà l’1 de setembre de 1939; al cap d’un mes ja vèiem les tropes nazis marxant pels carrers. En el moment que vaig fer els 13 anys vaig haver de portar un braçalet blanc amb l’estrella de David blava. La meva germana encara no, perquè només tenia nou anys. El novembre del 1940 vam entrar al gueto, on vam passar més de dos anys. El 25 de gener de 1943, amb l’ajuda de la nostra estimada Tiotia Maria, la meva mare, la meva germana i jo vam poder sortir del gueto i arribar a la part ària de Varsòvia. Hem estat dos anys amagant-nos, escapant-nos, buscant llocs on estar-nos. Hem estat molt afortunades, molta gent ens ha ajudat, però sempre amb la incansable lluita de la Tiotia Maria.
MARIA BULAT
Em dic Maria Bulat, sóc polonesa, catòlica. He treballat sempre amb la família Lewinson: primer vaig ser la mainadera de la mare de la Janina i més tard, la majordoma dels seus avis. A ella i a la seva germana les estimo com si fossin les meves nétes. Ho donaria tot per elles. Són part de la meva família. Mouré cel i terra per salvar-les a elles i a tots aquells que ho necessitin. Gràcies al meu cunyat, que treballa com electricista al gueto, puc enviar-los menjar, diners i cartes i així preparar la seva escapada. Per obtenir diners, m’he venut el terreny que ells em van regalar. Després de l’alçament, el 1944, la Janina, la seva mare i la seva germana van anar cap al sud i allà s’hi vam quedar fins a l’arribada de l’exèrcit soviètic. Després de l’alliberament, van tornar a Varsòvia. El 1948 la Janina, estudiant de periodisme, va conèixer qui seria el seu marit, Zygmunt Bauman, el mundialment conegut sociòleg. El 1968, sota la persecució antisemita, el matrimoni Bauman amb les seves tres filles decidirien anar a Israel i després a Anglaterra. És allà on la Janina, quaranta anys després, escriuria les seves memòries i on es dedicaria incansablement a lluitar contra tot tipus de discriminació i odi. Va dir això: “El repte més difícil és mantenir-se humà en circumstàncies inhumanes”. El 1993, Maria Bulat rebia el reconeixement de Justa entre les Nacions.
