En el marc de les commemoracions de l’Any Conxita Grangé, que el Govern de la Generalitat i el Memorial Democràtic celebren durant tot el 2025 per commemorar el centenari del naixement de la resistent antifeixista i supervivent dels camps de concentració nazis, els instituts de Tremp, la Pobla de Segur, el Pont de Suert, Sort i el Col·legi Maria Immaculada de Tremp han dut a terme un projecte educatiu sobre les dones deportades dels Pallars i la Ribagorça.
Els alumnes d’aquests centres d’educació secundària del Pirineu han assistit a conferències amb historiadors especialistes en deportació i/o familiars de Conxita Grangé, han participat activament en un acte d’homenatge multitudinari al Museu Hidroelèctric de Capdella i han realitzat treballs audiovisuals i artístics sobre la història de vida i la memòria de la resistent pallaresa.
A continuació podeu visualitzar els vídeos que els alumnes d’aquests centres van enregistrar i que van ser presentats en l’acte d’homenatge del 10 de novembre de 2025. En aquests treballs es mostra el recorregut vital i el compromís de Conxita Grangé en la lluita contra el feixisme, alhora que es reflexiona sobre per què cal recordar-la avui en dia.
Qui era Conxita Grangé?
Institut El Pont de Suert |
Què li va passar?
Col·legi Maria Immaculada de Tremp |
Per què la recordem?
Institut de Tremp |
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquesta iniciativa ha estat dinamitzada per la xarxa de docents adherits als grups DEMD (Grup de treball de Departament d’Educació i Formació Professional i el Memorial Democràtic), amb la voluntat de sensibilitzar l’alumnat sobre la importància de la memòria democràtica i de promoure una educació basada en els valors de la llibertat, la justícia i el respecte als drets humans.
Conxita Grangé, la darrera catalana supervivent dels camps nazis
Conxita Grangé Beleta va néixer a Espui, el 6 d’agost de 1925, en una família de vuit germans. Poc temps després, va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seva cosina Maria Castelló a Tolosa de Llenguadoc. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la família es va traslladar a Catalunya per lluitar al costat de la República.
Acabada la guerra, la família Beleta va tornar a França i va lluitar amb la resistència contra als nazis. Conxita Grangé, Elvira Ibarz i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers que combatien contra els nazis col·laborant amb les xarxes de resistència.
Les tres dones van ser detingudes a Peny, al departament francès de l’Arieja, el 24 de maig de 1944. Lliurades a la Gestapo, foren empresonades i torturades a Foix i a Tolosa de Llenguadoc, des d’on van ser deportades a Alemanya. Van travessar França de sud a nord, a bord d’un tren amb més de 700 detinguts, sota els bombardejos aliats i els atacs dels maquis. Després de dos mesos de recorregut, el 2 de setembre van ser internades al camp de concentració de dones de Ravensbrück (Alemanya).
Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort, fins que aconseguiren trobar les tropes aliades i, més tard, retornar a França. Conxita Grangé es va establir a Tolosa de Llenguadoc i es va casar amb Josep Ramos Bosch, republicà exiliat català i guerriller antifeixista a la resistència contra el nazisme a França.
Va rebre destacades condecoracions de la República francesa, com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. Va dedicar els darrers anys de la seva vida a explicar la seva experiència als escolars, a advertir sobre les monstruositats que van significar el nazisme i el feixisme, i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.
Després de la mort de Neus Català, Grangé es va convertir en la darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Va morir el 27 d’agost de 2019 a l’edat de 94 anys.
