2014

ACTE PER A ESTUDIANTS AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ A LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST, 27/01/2014

Dades de l’acte

Data: 27/01/2014, dilluns, d’11h a 13.30h (els centres educatius haurien d’arribar a les 09.45h)

Lloc: sala 3 de L’Auditori (Carrer Lepant, 150, Barcelona)

Organitza: Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust, Departament d’Ensenyament i Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Amb la col·laboració de l’ESMUC

Dia Internacional de commemoració víctimes Holocaust

L’1 de novembre del 2005, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució 60/7 on condemnava sense excepcions qualsevol manifestació d’intolerància religiosa, incitació, assetjament o violència contra persones o comunitats basada en l’origen ètnic o les creences religioses, a qualsevol lloc del món. Es designava el dia 27 de gener, aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’ Auschwitz (1945), com el dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust i instava, de manera urgent, a tots els Estats membres a desenvolupar programes educatius en memòria de la tragèdia per a la prevenció d’actes de genocidi. Per exemple, aquest any serà el 20è aniversari del genocidi de Rwanda, on un milió de Tutsis i milers d’Hutus van ser assassinats.

Cada any l’acte es dedica a un tema concret. Aquest 2014 el motiu són els Itineraris (Journeys). És un tema comú a totes les víctimes de l’Holocaust els camins forçats que van haver de fer. Molts d’aquests viatges van acabar amb la mort (assassinat, deportació, marxes de la mort…), alguns van acabar amb la supervivència (resistint-se, amagant-se, refugiant-se…). Però també hi ha d’altres camins fets després de l’alliberament: viure a d’altres països o tornar al propi i trobar-se amb els veïns que, molt probablement, van contribuir a la pròpia persecució.

Des del Grup treballem per portar aquest tema als nostres estudiants tot explicant-lo des de la nostra  realitat, la nostra pròpia història. D’aquesta manera, les històries personals escollides per parlar d’aquest tema tenen molt a veure amb Catalunya. Aquests itineraris que es veuran forçades a fer les persones a qui es commemora aquest dia passen per casa nostra i ens permeten endinsar-nos en una realitat més propera i comprendre la implicació del nostre país en la II Guerra Mundial i l’Holocaust.

El Grup de treball Exili, Deportació i Holocaust

El Grup de treball “Exili, Deportació i Holocaust” ha estat impulsat pel Departament d’Ensenyament i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya per promoure la transmissió i l’ensenyament a Catalunya de l’exili, la deportació i l’Holocaust; per desenvolupar materials, eines i activitats formatives orientades a la comunitat educativa, establint nexes de connexió entre diferents matèries; crear vincles entre institucions i, en general, treballar per a suplir la llacuna que existeix en aquests moments sobre aquests episodis de la història europea.

Els seus membres, investigadors de l’àmbit universitari i docents de secundària, tenen el propòsit de formar ciutadans i ciutadanes en la defensa dels valors democràtics, en el respecte pels drets humans i en la preservació de tota llibertat individual i grupal.  Més informació a https://sites.google.com/site/exilideportacioholocaust/  grupdetreballedh@gmail.com

L’acte del 27/01/2014

Aquest acte està pensat com una activitat educativa (prèviament cada centre haurà treballat a l’aula una història de vida que llegirà el dia 27 de gener davant la resta de convidats) i, alhora, vol ser un acte d’homenatge i memòria a totes aquelles persones que han estat víctimes del nacionalsocialisme i/o de tots aquells règims totalitaris i genocides.

La metodologia:

L’objectiu últim de qualsevol genocidi és esborrar de la memòria col·lectiva el record de les víctimes. No n’hi ha hagut prou a prendre’ls els béns i, fins i tot la vida, sinó que es tracta d’oblidar-los definitivament. I, sovint, sense ser-ne conscients tots hi col·laborem, quan només recordem dades i xifres de morts que, finalment perden el seu valor. Amb les històries de vida que es presenten es vol retornar la veu i la dignitat que els botxins els van prendre. Només en són una petita part però volen ser un homenatge a totes aquestes persones, a les seves vivències, il·lusions, emocions. Contra l’oblit, hi posem la memòria.

Organització:

La conferenciant:

Dory Sontheimer. Va néixer a Barcelona quan ja havia acabat la II Guerra Mundial. Va anar a una escola de monges catòliques alemanyes a Barcelona i després, a la Universitat de Barcelona es va llicenciar en Farmàcia. Els seus pares eren alemanys i, a casa, parlaven indiferentment en alemany i en castellà. Sota el franquisme, el català el va aprendre més tard. De petita, quan preguntava per la resta de la família, la resposta que rebia sempre era la mateixa, “van morir a la guerra! Només quedem nosaltres” i, ràpidament canviaven de tema de conversa. Quan tenia divuit anys els pares, en secret i amb cautela, li van explicar els seus orígens jueus. Tot i que, en un primer moment, no va entendre tanta prudència en la comunicació ara que coneix la seva història ho entén. Recorda que va pensar, menys mal que no eren nazis!

Centres participants:

Col·laboradors:

Cor Sant Esteve de Vilaseca. Direcció: Charo Garcia
Violoncel: Nabi Cabestany
Direcció artística: Joan Carles Martínez
Escola Superior de Música de Catalunya
L’Auditori