Cita
“Vaig entendre que el Leandro era el meu primer amor quan vaig preferir passar terror essent capturada, torturada i empresonada abans que l’executessin.”
|
Narració
Carme Casas GodessartEm dic Carme Casas Godessart, coneguda com a Maria Elisa. Vaig néixer el 25 d’abril del 1921 a Alcalá de Gurrea (Osca). També vaig viure a Anyera i a Almacelles. El 1935 vaig iniciar els estudis de batxillerat a Lleida, que es van acabar al tercer curs a causa de l’esclat de la Guerra Civil, dos mesos abans de començar el quart curs. Més endavant vaig començar els estudis d’infermera de guerra, que van ser interromputs per la pressió de la meva mare. Com que no vaig poder exercir d’infermera, em vaig apuntar a un programa de les JSU (programa en què s’acompanyava i es visitava els joves malalts i ferits de l’hospital de Lleida). El meu pare, Jesús, va ser nomenat per la Generalitat responsable d’una colònia de nens a Girona. Per aquest motiu, la meva família va haver de marxar i jo em vaig quedar sola a Vilanova. Com que estava separada d’ells, vaig començar el camí de l’exili, acompanyada només per companys i estudiants des de Manresa cap a Figueres. Vaig agafar un tren per anar cap a França, on vaig ser acollida pels francesos. I gràcies al partit comunista francès, el meu pare em va poder localitzar, i vaig poder retrobar-me amb tota la meva família. Tots vam ser internats al camp de concentració Sench Eli d’Apchièr. Després vam ser traslladats al camp de Langònha. Més tard, vaig travessar els Pirineus i vaig entrar a Espanya amb el nom d’Elisa. Junt amb el grup amb què anava, vam ser detinguts a la presó de Girona. El Leandro, el meu company, va ser empresonat a la presó provincial de Saragossa. Vaig voler traslladar-m’hi i vaig fer tot el possible per impedir la seva execució. Per aquest motiu vaig viatjar a Madrid i vaig buscar gent per poder ajudar-lo. A causa d’anar-lo a visitar a la presó fent-me passar per la seva germana, vaig convertir-me en una dona molt buscada per la Brigada Politicosocial, que finalment em va detenir. Vaig ser torturada i empresonada per alta traïció, maçoneria, espionatge i comunisme. Arran d’aquesta detenció, vaig passar quasi dos anys a la presó. Un cop alliberada, el 1948, vaig viatjar cap a Tarragona, on estava empresonat el Leandro, que havia estat traslladat allí. Ell va sol·licitar contraure matrimoni amb mi, la qual cosa va ser concedida el 29 de maig del 1953. Per aquest motiu, quan el Leandro va sortir en llibertat, el nostre matrimoni estava legalitzat. Vam tenir dos fills. Els meus últims anys de vida els vaig dedicar a divulgar la memòria democràtica als joves i a ser una de les fundadores de l’associació de Les Dones del 1936. Vaig tancar l’etapa de la meva vida el 26 de novembre del 2013, a 92 anys.
Per a més informació: https://webs.uab.cat/wire/wp-content/uploads/sites/319/2024/03/Dossier_WIRE_CAT_web.pdf |
