WEIMAR.
Goethe i Schiller (3/7/2018)
Visita a la ciutat
Som a Weimar, on es troba la seu del govern de la Turingia, i la ciutat dels testimonis de la gran cultura de Johann Christoph Friedrich von Schiller i Johann Wolfgang von Goethe. Schiller troba la definició contemporània de la llibertat: el nen quan juga, que d’adult s’agermana fraternalment amb els seus semblants. Complementàriament, Goethe fa volar el jove Werther per entre roures i faigs de l’Ettersberg, fos d’amor amb la natura.
Podem recórrer els carrers i avingudes de la ciutat de Weimar i contemplar tots els seus racons culturals, la casa de Schiller, de Goethe, el conservatori de música, els palaus que convergeixen en la Theaterplatz. Tots aquests llocs emblemàtics varen quedar coberts, assimilats i empaquetats per les enormes banderes, símbols i pràctiques repressores del totalitarisme nazionalsocialista, atès que a l’any 1932 Turíngia va ser el primer land alemany on els nazis van guanyar les eleccions regionals. Els nazis van instrumentalitzar aquesta “Weimar clàssica”: el cor de la cultura alemanya.
A Weimar es va fundar la Bauhaus de Walter Gropius al 1919, un edifici davant del teatre que era un garatge de carrosses de l’època de Goethe (avui s’ha inaugurat un museu). Era un art lliure, progressista. Hitler la va eliminar. El coneixement racional i el pluralisme representats en les ciències i les arts i la llibertat política en la república respectivament, mostraven la promesa real d’una nova societat.
També a Weimar es va produir la fundació de la República el 1918; el 1919 es proclama la 1a Constitució republicana a Alemanya, signada al teatre Alemany de Weimar (d’aquí el nom de República de Weimar). Davant del teatre hi ha l’estàtua de Schiller i Goethe (Schiller era més alt, però els representen igual!). Aquests dos personatges de la cultura i l’humanisme il·lustrat van ser instrumentalitzats pel nacionalsocialisme per a la creació d’un “Heimat romàntic”. Hi ha una fotografia de l’Ajuntament amb esvàstiques; i el Führer, pels volts de 1924, visitava sovint a la germana de Nietzsche (Elisabeth), que era amiga seva. Hitler va visitar la ciutat 35 vegades i la seva residència entre els anys 1924 i 1943 quan venia a la ciutat era l’Hotel Elephant, a la façana del qual des del 1999 i hi ha una frase de Goethe: “HIER BIN ICH MENSCH, HIER DARF ICH’S SEIN!” (“Aquí sóc un ésser humà, aquí ho puc ser!”).
En aquest mateix hotel es van allotjar els ex-presoners de Buchenwald, que van jurar aquí, el 1945, lluitar per acabar amb el nacionalsocialisme.
SEU DE LA GESTAPO A WEIMAR
L’Institut Geològic de Weimar va ser la seu de la Gestapo de 1938 a 1945. De 1945 a 1950 va ser un refugi per a ex-presoners de guerra.
En l’actualitat és la seu de l’arxiu de la Turingia. Fins l’any 1997 encara hi havia uns barracons administratius de la Gestapo i que també havien allotjat jueus que anaven en direcció al camp de Buchenwald. Avui és “història molta”: hi ha una instal·lació artística d’Andreas Knitz i Horts Hoheisel (1997) que vol ser un memorial, consistent en unes restes d’un dels barracons de fusta expressament mòlts a trossos petits i no es pot trepitjar (“Zermahlene Geschichte”).
Presó: amb cel·les. Eren centres de tortura. Interrogatoris. El preàmbul dels camps.
Hi havien famílies jueves a Weimar. L’alcalde de Weimar va fer desaparèixer els jueus abans de rebre ordres de Hitler. Volien ciutat lliure de jueus, ordre de detenció en una mena de ghetto, amb 8 famílies jueves. Excuses com comprar ous en les mateixes botigues que els aris, foren utilitzades per a la seva expulsió, com li va passar a Suzanna Appel. El 1938, se’ls va oferir la llibertat a canvi de marxar d’Alemanya i donar els seus béns al Tercer Reich. A partir de 1939 els jueus estan obligats a signar amb els noms de Sara i Israel.
Va haver-hi 1.100 víctimes civils de la Gestapo, acusades de resistència i executades al soterrani del crematori de Buchenwald.
Quan s’acostava el final de la guerra, abans de l’arribada dels aliats, són estrangulades les 7 telefonistes que hi treballaven per tal que no rebelessin els secrets que sabien.
CASA DE SCHILLER
- Friedrich Schiller la compra el 1802 i hi mor 3 anys més tard.
- Hitler visita la casa l’any 1934
- Els nazis bategen la universitat de Jena, Universitat Friedrich Schiller (clara instrumentalització de la cultura clàssica alemanya). Schiller hi va anar a fer de professor perquè Goethe el volia “ben lluny” de Weimar!
