ESTEBAN HOENIGSFELD (PARE)
Em dic Stefan –Esteban- Hoenigsfeld. Vaig néixer el 1896 a Pulawy, un poble de Polònia proper a Lublin.La meva família es dedicava al comerç. Els meus pares van esforçar-se molt perquè els meus germans i jo poguéssim estudiar. Gràcies a una beca vaig poder fer enginyeria electrònica primer a Txecoslovàquia després a Àustria. A Viena vaig conèixer una jove estudiant de música i m’hi vaig casar, jo tenia 24 anys i tota l’empenta pròpia de l’edat. Parlava rus, polonès i alemany, i l’empresa AEG em va oferir una feina a la seva delegació espanyola l’any 1927. Vist des de Polònia, Espanya em semblava un país exòtic i llunyà, però el meu esperit inquiet em va empènyer a acceptar l’oferta. Aquesta decisió marcaria la meva vida professional i personal.
ROSALIA OBERSZTERN (MARE)
El meu nom és Rozalin –Rosalia- Obersztern. Vaig néixer el 1898 a Lublin (Polònia). Els meus pares eren jueus però no gaire religiosos i de bona posició. Des de petita m’agradava molt la música i ja als dotze anys vaig començar a fer concerts. Vaig obtenir una beca per al Conservatori de Viena, on vaig ser alumna destacada. Allí vaig conèixer Stefan. Ens hi vam casar i vam tenir la nostra única filla, Ruth. Traslladats a Madrid, sovint feia concerts per a la colònia alemanya afincada a la capital espanyola, però amb l’ascens del nazisme l’any 1933 van deixar de convidar-m’hi i fins i tot van deixar de saludar-me… Durant la guerra espanyola vaig viure a Polònia i després a França amb la meva filla, mentre el meu marit anava i venia a Madrid. Per poder tornar a Espanya el 39, vaig haver de renunciar al judaisme i em vaig batejar a la Capella espanyola de París, igual que la resta de la família.
MERCEDES HOENIGSFELD (FILLA)
Em dic Mercedes Hoenigsfeld -encara que el meu primer nom era Ruth- i sóc la filla de l’Esteban i la Rosalia. Sóc jueva, polonesa, espanyola i catòlica -jueva i polonesa, pels meus orígens; espanyola i catòlica, per matrimoni i perquè amb setze anys em van batejar…- aig néixer el 1924 a Lublin (Polònia). Mentre els meus pares s’instal·laven a Madrid, jo em vaig criar amb els meus avis i voltada de cosins i tiets. Ja a Espanya, vaig ingressar al col·legi alemany però, amb l’adveniment del nazisme, el 1933, s’hi van aplicar les lleis racials i vaig haver d’abandonar l’escola. Matriculada a l’ Instituto-Escuela, el vaig haver de deixar a causa de la guerra. Per allunyar-nos del conflicte, la meva mare i jo vam anar a Polònia, on vaig conviure amb els avis i tota la família. Els meus quatre avis eren jueus no practicants i, encara que coneixien el jiddisch, parlaven habitualment el polonès i se sentien tan polonesos com els seus veïns. Jo ja no era una nena petita, sinó una joveneta que compartia jocs amb els meus cosins i cosines: el meu cosí Jurek, les meves cosines Irka i Mirka, la meva amiga Lola i la seva germana Justina. Any i mig després ens acomiadàvem sense saber que, molts, no els tornaríem a veure…
ESTEBAN HOENIGSFELD (PARE)
La meva germana Regina –Gina- va estudiar medecina a Ginebra i treballava de dentista al nostre poble. Allí es va casar amb el doctor Salomon Dawidson i van tenir una filla, Mirka. Quan els alemanys van ocupar Polònia, tota la família va ser expulsada de casa seva. Van anar d’un lloc a l’altre i finalment van amagar-se a casa d’un amic, a Varsòvia. Però van ser descoberts i van ser enviats a la presó de Pawiak. Des d’aquell horrible lloc, Gina em va enviar cartes, que signava com a Janina Bleistein i escrivia en alemany, però jo sabia que era ella, encara que l’haguessin obligat a canviar-se fins i tot el nom. Dissortadament, no vaig poder fer res per ajudar-la. La meva germana hi va ser assassinada, juntament amb la meva neboda. El seu marit va fugir a Rússia, però hi va ser detingut i mort pels nazis l’any 1941. El meu germà Benjamin va estudiar medecina a Berlín i hi va conèixer una noia jueva alemanya, Elsa
Brotman, amb qui es va casar. Els seus mètodes innovadors li van causar incomprensions entre els altres col·legues, per la qual cosa l’any 1934 va decidir marxar a Palestina amb la seva dona i la seva filla Irka, però no s’hi van adaptar i van tornar a Polònia. Malauradament, hi van trobar la mort.
ROSALIA OBERSZTERN (MARE)
La meva germana Cesia també va estudiar medecina i va exercir la seva professió a Lubin (Polònia) fins que va ser deportada. Estava casada amb el també metge Samuel Stanislaw, que va ser assassinat d’un tret al clatell pels soviètics al bosc de Katyn (juntament amb més de deu mil oficials i alts càrrecs polonesos). Cesia va anar a parar al gueto de Varsòvia, on va treballar com a dentista fins que va ser traslladada i exterminada, probablement a Sobibor. Des del gueto em va escriure: “si podies fer res perquè pogués anar amb tu…” Però ella no sabia que des de l’any 1939 a Espanya s’havien promulgat lleis racials que hi impedien l’entrada als jueus…
MERCEDES HOENIGSFELD (FILLA)
Després d’un temps a París i Baiona, quan va finalitzar la guerra vam retornar definitivament a Madrid. Eren temps de censura i penúries, havia esclatat la guerra europea, les comunicacions estaven censurades i no vam poder mantenir gaires contactes amb la nostra família. No podíem imaginar tot el que estava succeint. Quan tot va acabar, vam anar descobrint la terrible realitat: els meus avis havien mort al principi, envellits prematurament pels disgustos; els meus oncles i les meves cosines van desaparèixer assassinats al gueto o en algun camp… Un cosí meu se’n va salvar, perquè va poder fugir als Estats Units. També la meva millor amiga viu a Nova York, però la seva germana va concloure la seva odissea a Tel-
Aviv. Altres familiars i coneguts van patir sorts diverses: un cosí va ser acollit per una família belga després que el seu pare fos deportat i morís a Auschwitz; altres familiars van emigrar a Bolívia i es van establir a l’Argentina, altres a Israel.
