MARÍA GARCÍA
Em dic Maria Garcia. Som al 1939. He travessat els Pirineus espantada, amb milers de persones, fugint de les tropes de Franco. El Govern francès ens ha internat en el camp de concentració d’Argelers. M’envolta filferro i sorra, fa un fred horrorós, i bufa una tramuntana que no ens deixa caminar. Estic embarassada de 7 mesos. Em veig capaç de suportar fam, set, fred i totes les vexacions que vinguin, però no que mori el meu fill. Una senyora suïssa se m’ha acostat i m’ha dit que em portaria a un lloc perquè pugui tenir el meu fill.
ELISABETH EIDENBENZ
El meu nom és Elisabeth Eidenbenz, sóc suïssa, mestra i tinc 25 anys. Durant la Guerra Civil he anat a Espanya com a voluntària per col·laborar en els menjadors infantils. Amb la victòria de Franco, he marxat a França, on he vist milers d’homes i dones republicans en camps de concentració en condicions penoses. Em preocupen els nadons i he decidit convertir un palauet abandonat d’Elna, prop d’Argelers, en una maternitat. Jo mateixa aniré pels camps a buscar dones embarassades per portar-les aquí. L’únic que faig és complir amb el meu deure: és normal ajudar els oprimits, els perseguits.
NARRADOR
Maria Garcia va tenir el seu fill Felipe el 24 de març de 1940 gràcies a l’ajut d’Elisabeth Eidenbenz i es va quedar amb ella durant dos anys ajudant-la en la seva tasca humanitària. L’Elisabeth Eidenbenz també va acollir posteriorment dones i nens jueus que fugien de la persecució nazi. El 1944, la Gestapo va tancar la Maternitat d’Elna. Gairebé sis-cents nens i nenes hi van néixer entre el 1939 i el 1944 i es van salvar així d’una mort segura en els camps. Elisabeth Eidenbenz va rebre de Yad Vashem el reconeixement de Justa l’any 2001.
