Era veu deth campanar, de Mn. Jusèp Condò e Sambeat
Eth tèxt: “Era veu deth campanar”
Nin-nan! hèn es campanons, ò vila gloriosa
de Salardú, penjades en tot bèth campanau;
tan sa veu fòrta o doça, amarga o amorosa,
conden ath mon ta istòria, cadua en son hiestrau.
E tu, vila dichosa,
escota-la, e de glòria, s’alugarà ta sang:
Nin-nan! Nin-nan!
—Nan-nin! Eth centinela jo sò d’aguesta tèrra,
que hè vist es sues glòries, es penes, e es tristors;
hè ajustat ma veu fòrta tamb es sòs crits de guèrra,
cantaua en sa alegria, ploraua enes sos plors.
Peth plan e pera serra
jamès passèc ua mosca sense cridar ath vesin:
Nan-nin! Nan-nin!
Mès, ma melhor armonia, es melhors cants de glòria,
les saubi tara imatge deth Sant Crist sagrat.
Era a escrit tamb miracles era aranesa istòria,
de Salardú era fama peth mon a passejat.
Mos dèc ua victòria
per cada acte de guèrra, bèth còp sense hè-mos sang:
Nin-nan! Nin-nan!
De pelegrin en forma, mos envièc Nòste-Sénher
un ange tà portar-mos aguest cadeau sagrat.
… Tot eth saber des òmes jamès poderà arténher
eth conde des miracles qu’eth Sant Crist a obrat.
De Diu eth poder ensenhe
as qu’un consòl li amòinen tath mau o tath chegrin
Nan-nin! Nan-nin!
Hè vist jo dera pèsta era fièra malvada,
qu’aciu es vides segaue, com eth blat es pès,
peth poder deth Sant Crist anassen desarmada,
se es Cristians l’ac pregauen tamb lèrmes e oracions.
E glòria e nomenada
a Salardú eth Sant Crist li daue en man, en man
Nin-nan! nin-nan!
Es crits d’aquera fama, a vòls aciu arribauen
deth bisbat de Comenge malauts e desgraciats;
consòl e medecina tostemps aciu trobauen
e deth cèu es miracles ploiguien a ruishats.
Despús quan se’n tornauen
de Salardú era glòria semiauen peth camin:
Nan-nin! Nan-ninI
Enes sues muralhes tostemps se i estrelhèren
des tropes estrangères er odi e era ambicion;
es enemics mès fòrti jamès aciu trobèren
sonque mòrt vergonhosa o dura correccion:
e tot soent s’adaigüèren
aguesti prats e hierres damb enemiga sang:
Nin-nan! Nin-nan!
Es riques flors qu’adornen era aranesa istòria
de Salardú era vila totes les i semièc.
Tostemps gessie en era eth solelh dera glòria
que ara tèrra aranesa ta bèra lum li dèc.
E era mia memòria
tròbe doça alegria deth passat peth camin:
Nan-nin! Nan-nin!
Ò Salardú, b’ei longa era istòria tua e mia!
Ben mo’n cau de memòria tà poder-mo’n brembar!
Se la cantèssa tota, jamès acabaria:
prumèr me gastaria
es cinc lengües de coeire, qu’acabar de cantar…
Hèm-la de dia en dia
Mès longa e bèra encara!… Higem-n’i, en man, en man!
Nin-nan! Nin-nan!
Eth tèxt liejut
Comentari sus eth tèxt
Escrit en occità, el poema és un elogi adreçat a l’església de Salardú, més precisament al seu campanar que el mossèn Josèp Condò i Sambeat haurà sentit ressonar durant la seva missió religiosa en la parròquia de Sant Andreu, en el poble Salardú de la Vall d’Aran.
A nivell lexico-semàntic, Era veu deth campanau és un poema molt selectiu amb els epítets, utilitzant només aquells que poden conferir un lirisme profund a la imatge emblemàtica del campanar de la església (sa veu fòrta o doça, amarga o amorosa) i a la història aranesa (fièra malvada, riques flors).
La repetició de les paraules onomatopeiques nin-nan i nan-nin, i la seva inversió al final de cada estrofa genera un efecte rítmic sonor semblant a un cant sagrat. És un cant sagrat de totes les vicissituds que han format la història de Salardú: glories, victòries, però també plors, odi i ambicions destructives. També és un cant sagrat del lligam metafòric entre Crist i el poble de Salardú, de la manera com l’autor ho canta: E glòria e nomenada / a Salardú eth Sant Crist li daue en man, en man.
I d’una manera encara més simbòlica, és el cant dedicatori del poeta pel poble de Salardú, la seva història i la presència de la església de Sant Andreu dintre de la seva història.
Ms. Jusèp Condò e Sambeat: er autor
Josèp Condò i Sambeat (Montcorbau, Vall d’Aran, 1867 – Bossòst, 1919) fou un sacerdot i poeta occità que escrigué gran part de les seves obres en occità, aranès i, en menor mesura, en català. Fou ordenat capellà el 1891, i destinat a diferents parròquies de l’Alt Urgell i a Aragó, fins que el 1910 fou destinat a Salardú (avui dins Naut Aran).
Just al carrer Major de Montcorbau hi ha la casa de naixement de mossèn Josèp Condò Sambeat. Avui, renovada, és la residència Es de Puic. Una làpida de 1968 en castellà recorda els lligams del poeta amb l’indret. Podem llegir- hi un poema dedicat a les estrelles com a guies per a pastors i ovelles tan terrenals com celestials.
L’any 1988 Llorenç Sànchez i Vlanova va publicar la seva biografia.
Poemes en català
1892 La vida d’una mare
1893 L’sol d’Espanya
1894 Los dolors de Maria
1895 Lleyda a Maria Santíssima
Obres en occità
Sense lum
Victòria des Aranesi
Ua ròsa polida
Era veu deth campanau
Eth pastor as Estrelhes
Era lengua aranesa
Luenh dera Pàtria
Cançon dera Garona
Es aninòs
Cançon dera Noguèra Pallaresa
Era nét de San Joan
Eth darrèr cant der om
Era Caritat
Catecisme cuert
Era Val d’Aran
Vocabulari Aranés
Era cunhèra
Jamès seigut
Es Aranesi
Contra eth solei
Sang nòble e sang deth pòble
Eth ser de miejanet
Era isla des Diamants
Era Maladeta
Era milhor flor
Ath deuant deth Sant Crist de Salardú
Obres en castellà
1914 Escuela de Perfeccion Sacerdotal
1915 La Santísima Virgen en los Evangelios
Col·laboracions
– Col·laborà a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho (en grafia clàssica, Era Votz dera Montanha) i traduí el catecisme diocesà a l’aranès, malgrat que resta inèdit.
