Poesia aranesa deth sègle XXI (1r/2n BTX)

Poesia aranesa deth sègle XXI

Laguens aguesta seccion voi presentar dus poètes dera Val: Xavi Gutiérrez Riu e Sheila Castet Villadangos. Era poesia ei eth sòn estrument entà exprimir damb paraules aquerò qu’auem laguens era nòsta anma. Eth sentiment ei era libertat… En poèsia de Xavi era libertat se trape en cultura d’un pòble e era dera Sheila ei ua libertat que se trape en natura. Eth títol dera poesia de Xavi ei “Oxitònia” e dera Sheila ei “Era Nhèu”. Es dus poètes son dera Val d’Aran deth sègle XXI.

Totun, non solaments auem poesia mès dança. Sara Baró interprete eth poèma “Oxitònia” en ua coreografia en tot fusionar era poesia damb era dança e en tot enquadrar-lo en un prat aranés damb eth Aneto ath hons. Ua explosion artistica a on cada movement e cada mot amassa cerquen ua causa… era libertat.
 

Es tèxti: “Oxitònia” e “Era Nhèu”

“Oxitònia”, de Xavi Gutiérrez Riu

Bastiram un país nau
damb paraules oxitones,
tà que non mos hèsquen mau
ne damb bombes ne damb hones

non credem enes pistòles
ne tanpòc enes gabiòles,
esborrem es epitafis,
desbastim es cenotafis

non volem cap mès monarca
qu’eth nòste rei: Sent Pançard,
mo’n trufaram dera Parca
e viueram ar azard

aboliram es doctrines,
cremaram es guilhotines,
qu’èm un pòble atalentat
de bistèc e libertat

desarmaram as soldats
e lançaram en abisme
toti es ismes impausats,
servituds, colhonialisme

entà tornar començar,
damb pro temps tà romançar
e soniar un nau avier
qu’entre toti haram a vier

“Era Nhèu”, de Sheila Castet Villadangos

Arribaues sense dir arren
sense parlar damb arrés,
sense demaná’c.

E ara te quèishes.

Mos agadauen aqueri bòsqui blanqui
entornejadi de patz e d’amor
que mos aumplien era anima,
ena vida e eth còr.

E ara te quèishes,
dident que non as lòc,
que t’an trèt era tua casa
que son ara mòbles en casa d’un aute.

E as arrason;
malaït calor que cremes,
malaït sigues…
tostemp!

E tu, òme!,
dèisha de violar era patz,
d’esfaçar colors d’amor
que viuen laguens d’un còr
nomentat natura.

Ara cau demanar perdon
ad aquera que mos daue amor,
que mos portaue eth Nadau
e que mos aumplie de jòia eth còr.

Aufrint-li un bòsc imaginari
a on era, pogue repartir
tot aquerò que pòrte laguens
mès, non ei arren mès
qu’un shinhau de patz e d’amor.

Eth tèxte liejut

“Oxitònia”, de Xavi Gutiérrez Riu

Poèma musicat damb dança deth poèma Oxitonia (autor deth poèma: Xavi Gutierrez; lectura deth poèma: Sidney Martin; Dansa: Sara Baró; Música: “Daydream” de Marc Teichert; creacion deth vidèo: Sara Baró). Er Aneto ath hons en un prat aranés d’iuèrn.

“Era Nhèu”, de Sheila Castet Villadangos

Comentari sus es tèxti

Eth poèma “Oxitònia” a coma caracteristica estetica primordiau que eth hinau dera majoria des vèrsi son paraules oxitones, tau e com ditz eth títol. Era semblança entre es paraules Occitania e Oxitonia fan inevitabla qu’eth lector pense en era libertat occitana, reivindicacion de hè temps.

Eth poèma reivindique era libertat mejançant er usatge de mots restacadi damb era luta pera libertat e er usatge d’un ritme rapid e constant, coma se se tractèsse d’un pòble en tot dirigir-se cap ara libertat. Cau ahíger qu’era libertat non se vò arténher damb era violéncia e vò eliminar quina referéncia que sigue a doctrines. Ei ua libertat comprenuda sociauments a on eth pòble participe actiuaments entà cambiar era realitat.

Ara passam dera libertat laguens er encastre social ara libertat laguens er encastre naturau. Passam deth poèma “Oxitonia” a “Era Nhèu”. Ua libertat representada pera nhèu panada pera man der òme. Er aguest darrèr poèma non se mencione era paraula liberada mès mencione tot aquerò qu’ei de besonh per ua autentica libertat: patz e amor. Aguesti dus elements essenciaus entà gaudir d’ua libertat autentica se trapen en natura mès er èsser uman era menada. Era natura mos pòt ensenhar eth camin cap ara libertat en tot basar-se en eth amor e era patz mès era se planh qu’er òme li’n pren eth sòn lòc.

Es dus poèmes reivindiquen ua madeisha causa, eth desir de libertat, e de manèra indirecta mos parle d’aquerò qu’un còp aueren mès qu’an perdut. Eth desir d’un mon nau e eth desir de recuperar eth ròtle qu’era natura (era nhèu) auec. Toti dus desirs arraïtzadi en idea de libertat.

Contextualizacion dera Val d’Aran: natura e cultura

Es Pirinèus: tota zòna geografica mèrque era vida des sòns abitants. Es Pirenèus a mercat claraments era vida des abitants des sues vals, concrètaments la Vau d’Aran. En aguest ligam ac descorbiràs!

Occitània: Occitània non a reconeishença politica…Encara. En aguest link poderàs veir era istòria d’ua gent qu’un còp sigueren un pòble e qu’un dia vederen coma aguesta libertat va desapareishec.
 

Xavi Gutiérrez Riu e Sheila Castet Villadangos: es autors

Xavi Gutiérrez Riu

Encara qu’en passapòrt i figure ua nacionalitat que non ei cap era sua, Xavi Gutiérrez Riu neishec en Ivars d’Urgell (Catalonha), en sègle passat, e bèth temps a que viu en Aran. Professionauments, li paguen un salari tà endreçar libres e cedés e devedés, mès tà poder-se guanhar era vida dignaments tanben arrevire qu’arrevirarà e, de temps en temps, ja que ditz qu’ei istoriador, li dèishen desenterrar cadavres qu’an mès de mil ans. Non escriu en vèrs sonque en occitan e de tant en tant, quan lo prèsse eth temps, quan li arribe era ‘inspiracion celestiau’ e tà non auer de jutjar era òbra des auti, qu’ei eth trabalh de mès mau hèr d’aguest mon. Maugrat era qualitat dobtosa des sòns vèrsi, mès d’un còp les ac an premiat, tant en Aran com ena Occitània grana, en Concors Literari en Gascon d’Anglet, enes Calams de Pau, en Concors Bigordan d’Expression Gascona de Tarba e enes Prèmis Aran de Literatura.

(Biografia escrita peth madeish autòr)
 

Sheila Castet Villadangos

Finalista dera VIIau edicion deth Prèmi literari Mn. Condó Sambeat. Categoria: Nivèu D.
 

Proposta didàctica