Suspens en balneari
El text: “Suspens en balneari”
Era cafeteria deth pòble, pomposament nomentada “ETH BON ACUELH,” se trobaue plea com un ueu en aquera tarde d’un calorós dissabte de seteme. E aquerò qu’eth locau ère de granes dimensions, çò que non deishaue de suspréner tractant-se d’un petit pòble de montanha coma ère Les. S’era afluéncia de clients ère ben nombrosa, un se pòt hèr ben ara idèa deth gran tapatge que i auie, pr’amor qu’eth parlar fòrt dera gent dera montanha ei legendari. Es convèrses, que mès lèu èren discussions, ne tansevolhe deishauen enténer era polida veu dera presentadora dera tèle, per çò que mès d’un se demanaue com ei que demoraue alugada s’arrés ne hège bric de cas. Entre era clientèla n’i auie de venguts der aute costat dera frontèra. Aguesti, en tot préner eth sòn “Ricard”, se dedicauen a comentar es sues crompes qu’acabauen de hèr enes botigues deth pòble.Resultat d’imatges de Les aran restaurant
Adèla ère era crambèra e portaue eth sòn demantau tan blanc que semblaue gessut der anonci televesiu d’un detergent. La calie veir se com anaue de leugèra d’un costat tar aute dera sala, entre es taules de marme autan blanc coma eth sòn demantau. Ath delà, Adèla qu’auie ua plan agradosa preséncia, ère fòrça simpatica e de bon caractèr.
Darrèr deth taulelh, Josèp, eth patron. Damb es sòns gèstes, semblaue un chèf d’orquèstra en tot senhalar a Adèla era taula qu’auie d’ atier: ara per aciu , ara per delà. Era praubeta se les veguie e se les desiraue entà arribar pertot. Hè de bon díder que Josèp ère un òme de tracte facil, a despiet der aire dominador que prenie quan se trobaue darrèr deth sòn taulelh.
Trobareu el text íntegre de l’obra aquí.
 |
 |
El text llegit
Comentari sobre el text
Comentar l’obra de Manuel de Miguel Forcada, Manòlo de Forcada i el seu estil, pot resultar una tasca complexa. D’una banda, estem parlant d’un autor amateur, molt arrelat a Les i la seva cultura. En aquest sentit, la seva obra literària, s’havia enfocat més en la historiografia i la cultura i el folklore local, més que no pas en la narrativa i, ni molt menys en la novel·la. Podem dir per tant, que Suspens en Balneari, és un rara auis. I afirmar que aquesta no és una afirmació gratuïta, ja que la vocació d’escriure no li va arribar fins a la seva jubilació, on va decidir compilar tots els records, dades i anècdotes, que havia anat recopilant, per mitjà de les fonts orals i escrites al llarg dels anys.
Va publicar articles, rondalles de la cultura popular de l’Aran, i més concretament de Les, així com notícies, successos i curiositats en mitjans locals. No va ser fins a la publicació de Uelhada ath passat, que l’autor no fes el salt al gran format. Amb aquest llibre, que podríem qualificar de memòries de joventut, es dibuixa una Vall d’Aran sorprenent amb records i llegendes escoltades als habitants de la Vall que oscil·len en una forquilla històrica molt àmplia: de l’Edat Mitjana fins a la Postguerra civil espanyola, i fins a l’entrada als anys 80 – 90, on el boom del turisme d’hivern va sacsejar el costumari d’un país petit fet al costum pirinenques.
Per aquest motiu, Suspens en Balneari, una història policíaca escrita en aranès normatiu amb el balneari de Les, la frontera amb França i les muntanyes de l’Aran és un intent de normalitzar la llengua i donar-li una funcionalitat lúdica. Amb el paper d’un detectiu de fons, al més pur estil de la novel·la negra barcelonina i amb influències del Pepe Carvalho de Vázquez Montalban. L’obra acaba per esdevenir una reivindicació filològica activa sense gaires pretensions, més enllà d’entretenir amb una història lleugera i treballada en la justa mesura per no avorrir i tenir al lector embadalit al llarg de les seves 85 pàgines. Un assassinat, uns sospitosos, un cos de policia amb serioses dificultats per resoldre’l i un detectiu a l’antiga, fan d’aquesta, una novel·la apta per a lectors joves o bé, que estan aprenent la llengua. I si bé no passarà als annals de la història de la literatura occitana, val la pena prestar-hi atenció: és la primera i única novel·la policíaca en aranès.
Manuèl de Miguel Forcada: l’autor
Situar a l’autor que ens ocupa, Manuèl de Miguel Forcada (Les, 1913 – Salou, 2010), en un espai i un temps concret és una tasca, si més no complexa. D’una banda, la poca informació de la qual disposem, és gràcies al seu fill, Manuèl de Miguel Mornet. Aquest, tot i no pertànyer al món de la paraula escrita, va retre un homenatge pòstum al seu pare, presentant una novel·leta Suspens en Balneari al Servei de publicacions del Conselh d’Aran. L’any 2013, una dècada després de la seva mort, aquesta va ser publicada i difosa a la pàgina web institucional.
L’autor era considerat un condaire que mai va poder viure d’allò que escrivia, un autor amateur, que situava en la Vall d’Aran les seves vivències de jovenesa. Un munt de papers amb anotacions, idees, conceptes a mig desenvolupar, que ens acosten a una terra situada entre la nostàlgia i el realisme pirenenc. La seva producció va esdevenir un crit reivindicatiu a poder escriure en aranès: ell mateix va viure en les seves carns, la disparitat en els criteris ortogràfics que va imperar fins a l’arribada de la normativa oficial.
El dia 17 de desembre de 2003 i d’una manera gairebé privada, regala un exemplar de les seves memòries a la seva família, també en llengua occitana. Una obra colpidora, que encara cerca editorial per ser publicada, sota el títol Uelhada ath passat, i que va servir d’epitafi de l’autor. Aquest exemplar dibuixa les arrels d’una altra Vall d’Aran, prèvia a l’explosió del boom turístic i lligada a les tradicions de muntanya. Una aproximació a la terra, la cultura i la llengua, més que a la vida privada d’un narrador d’excepció.
“Sabes que non existís cap de novella de policies en aranés?”, va plantejar-li al seu fill una tarda allunyat de la Vall. A partir d’aquí, podreu imaginar que la ploma va viatjar sola, i la història, de misteri, va desenvolupar-se pels itineraris de muntanya que més li agradaven. Un cant d’admiració a la natura que ha vista la llum gràcies al Departament de Politica Lingüistica deth Conselh Generau d’Aran.
La situació actual de l’aranès
L’obra “Suspens en Balenari” ens acosta una reflexió més profunda: Quina és la situació de l’aranès en l’actualitat?
Existeixen molts fons i articles al voltantt de la realitat d’aquesta llengua, oficial a Catalunya. El tractament de l’occità – aranès als mitjans, pot abordar-se a partir de la visualització dels següents vídeos:
Convé, a més, realitzar una reflexió acurada sobre el nombre parlants de la llengua i l’ús social d’aquesta. Recomanem la lectura dels següents articles per tal de fonamentar el debat d’una manera més acurada i argumentada.
- Article L’aranès, llengua de la Vall d’Aran
- “Deu anys de l’oficialitat de l’aranès a Catalunya: ‘Ara hi ha orgull de llengua fins i tot en molta gent que no la parla’” (Vilaweb, 14.07.2016)
Escultura homenatge a la llengua occitana (2008)
