Com aprofitem l’entorn per fer escola?

REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Molts dels centres que han afrontat transformacions en les seves línies pedagògiques han hagut de començar a modificar els usos que donaven als espais del centre i, fins i tot, ampliar l’acció educativa més enllà de l’interior dels edificis escolars. Des d’aquesta mirada renovadora s’ha començat a parlar d’espais d’aprenentatge, per substituir o ampliar el concepte tradicional d’aula. El terme espais d’aprenentatge concep l’espai més enllà de la seva condició física i funcional. El considera un ens d’intervenció i relació cultural i, per tant, un mediador i generador de significats i d’aprenentatges. Com diria Loris Malaguzzi, iniciadora de les propostes de les escoles de Reggio Emilia, l’espai és un element educador al costat dels docents i del context social i familiar de l’alumnat.

Les metodologies actives i de caràcter col·laboratiu, que els centres en transformació han implementat, demanen una visió polièdrica de l’espai. Per un costat, es parla d’espais que eliminen els focus d’atenció predominants i la unidireccionalitat del cos i dels sentits. De l’altre, es proposa que siguin versàtils en el seu disseny i que se n’aprofitin totes les superfícies i elements arquitectònics. I, finalment, es considera que siguin espais més connectats a la realitat de l’entorn on es puguin desenvolupar experiències d’aprenentatge reals.

La versatilitat ha de flexibilitzar els usos que es reclamen als espais per poder-hi realitzar tota mena d’activitats, des de pensar o debatre en grup fins a construir o exposar el que es fa. Paral·lelament a aquesta flexibilització, també s’han creat molts espais especialitzats dotats de material i mobiliari per desenvolupar-hi propostes basades en el joc, l’experimentació, la investigació o la manipulació. 

La redefinició dels espais escolars també ha empès canvis d’usos o aprofitament de zones que fins al moment no eren considerades espais adequats per desenvolupar-hi aprenentatges: patis, passadissos, replans, entrades, escales, biblioteques, zones enjardinades. Aquests canvis apunten cap a una visió molt més comunitària de l’espai i han sorgit en paral·lel a preocupacions urbanístiques sobre l’espai públic i la participació ciutadana a l’hora de dissenyar-lo.

La visió comunitària, la necessitat de contextualitzar l’aprenentatge i de treballar amb agents de l’entorn proper han contribuït a desplaçar l’espai educatiu també fora del centre i a fer-ho no de forma puntual, sinó com una pràctica constant ja integrada en el projecte educatiu. Així, jardins públics, boscos, biblioteques de barri o de poble, places, carrers, centres culturals, entre d’altres, són aprofitats com a espais regulars on aprendre i dels quals aprendre. 

Els canvis en els espais educatius, doncs, s’emmarquen en les propostes actuals de renovació pedagògica i en les tendències de concebre les ciutats, els seus agents i el seu urbanisme com a elements culturals i educatius. Els canvis també s’articulen al voltant de conceptualitzacions contemporànies de l’espai i de l’espai públic, entesos com a ens d’intervenció, de relació i com a agents transmissor d’estructures de poder, valors i d’altres significats culturals.

Com actuar

Per repensar l’espai escolar primer de tot cal veure quines són les estructures físiques i temporals que millor s’adapten als objectius pedagògics que s’hagi marcat el centre. Els espais d’aprenentatge han de ser polivalents, accessibles, polisensorials, vivencials, saludables, comunitaris i estèticament agradables. Per respondre  a voluntats de renovació i al desenvolupament de competències del segle XXI es recomana:

– Recollir les noves necessitats d’espai del centre. Mirar si més enllà de mirar, escoltar, seure, llegir i escriure, volem potenciar d’altres usos més inclusius i que incentivin un aprenentatge competencial: col·leccionar, instal·lar, compartir, intercanviar, pensar en grup, recitar, investigar, construir…

– Observar tots els espais del centre per veure-hi noves possibilitats d’ús i fer participar el professorat i l’alumnat per proposar canvis.

– Aprofitar el mobiliari existent però canviar la seva distribució i usos. I adquirir nou mobiliari reciclat, comprat o creat.

– Observar també què passa als patis o espais adjacents, per poder enriquir el seu aprofitament i fer-los més inclusius. 

– Buscar espais fora del centre on desenvolupar activitats d’aprenentatge. 

– Connectar amb entitats de l’entorn proper per potenciar diferents formes de relació i cooperació.

– Tenir sempre en compte aspectes mediambientals i estètics a l’hora d’utilitzar o modificar els espais.

– Adequar els temps i l’organització escolar per poder ampliar els espais d’aprenentatge fora de l’escola.

Recursos per repensar i transformar els espais del centre: Espais escolars (xtec)

Per aprofitar patis, horts i jardins: Espais exteriors (xtec)

Per trobar recursos d’aprofitament de l’espai exterior: El safareig

Per veure com podem començar a analitzar els espais escolars: Habitar l’espai, el centre com a espai expositiu.

Per conèixer propostes de cooperació educativa: Plans educatius d’entorn (xtec)

Orientacions per als espais educatius del segle XXI: Creating 21st Century Learning Environments (OCDE)

Experiències internacionals sobre ciutats educadores: Ciutats educadores

Pros i contres

La tradició pedagògica del segle XX ha evidenciat àmpliament la necessitat de connexió de l’escola amb l’entorn i de fer dels centres educatius espais d’experiència real. Cal pensar, però, que trencar amb l’hegemonia de l’aula com a espai educatiu per excel·lència comporta no només canvis físics i estètics, sinó que implica canvis de valors i d’objectius educatius. Entendre que l’entorn proper i l’espai també són un recurs educatiu a partir del qual articular seqüències d’aprenentatge, significa canviar dinàmiques de treball, organitzar de manera diferent l’alumnat i variar la interacció amb el docent. Això xoca moltes vegades amb les inèrcies organitzatives dels centres. Si no es canvien la gestió horària i els objectius d’aprenentatge, difícilment es podrà canviar l’ús que es dona als espais. Traslladar l’activitat escolar més enllà de l’espai escolar pot afavorir la motivació i l’interès, però cal tenir en compte que per a l’alumnat també suposa incorporar nous hàbits i percebre que aprendre fora de l’aula és tan important com aprendre dins l’aula.

Des d’instàncies internacionals es veu necessari expandir els espais d’aprenentatge cap a l’entorn proper perquè, entendre que l’educació va més enllà de l’aula, potencia l’aprenentatge al llarg de la vida. També, de cara al futur, es farà cada vegada més necessari trobar un equilibri entre l’aprenentatge canalitzat en entorns virtuals i la interacció amb l’espai físic i els contextos socials reals. En aquest sentit, la noció d’aula seguirà transformant-se i, tal vegada, la d’espais d’aprenentatge esdevindrà cada vegada més diversa.