EMISSIÓ DIJOUS 25 DE MARÇ A LES 18:00
Conceptes clau:
COMUNITATS D’APRENENTATGE – ESCOLA I FAMÍLIA – APRENENTATGE DIALOGIC – GRUPS INTERACTIUS
L‘Escola Camí del Clos, de Mataró, i l’Escola Casablanca, de Sant Boi de Llobregat, expliquen quines són les característiques de les seves comunitats d’aprenentatge i com les han adaptat en la situació actual. Detallen la transformació digital que han realitzat i les relacions que han continuat mantenint amb les famílies.
REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS
Les comunitats d’aprenentatge són un model d’organització escolar inclusiu, que treballa per la superació del fracàs escolar i per relacionar l’escola amb les múltiples identitats socials i culturals de l’alumnat. Quan una escola es constitueix com a comunitat d’aprenentatge entén que el seu claustre és un claustre expandit envers l’entorn, que incorpora totes les persones que influeixen de manera directa o indirecta en l’aprenentatge de l’alumnat: famílies, exalumnes, voluntaris o agents de l’entorn proper. Tots ells formen part de les dinàmiques de funcionament diari del centre i també intervenen en els objectius educatius que han de guiar l’escola. Per altra part, la comunitat assumeix que l’aprenentatge és dialògic i que l’alumnat també exerceix un rol actiu, tant en la construcció del seu aprenentatge com en els canvis que es puguin realitzar en el si del centre.
Les comunitats d’aprenentatge treballen per superar les dificultats escolars motivades pels desavantatges socials amb l’objectiu de no traslladar les desigualtats a l’organització escolar. Per això es defuig de mesures especials per compensar els dèficits de l’alumnat com ara les adaptacions o la segregació en grups homogenis. S’entén que les mesures han de transformar el funcionament de base de l’escola i que aquesta ha de millorar l’ensenyament que s’ofereix a l’alumnat treballant de forma activa i sistèmica amb la diversitat que ofereix la comunitat. En el context de la comunitat la diversitat no és un problema sinó un bé molt preuat que cal aprofitar per a l’aprenentatge. La d’inclusió té a veure amb com es dialoga amb la diferència i com se la incorpora per construir dinàmiques d’aprenentatge pròpies. Per això les comunitats construeixen la realitat escolar a partir de les característiques dels grups i busquen i aprofiten els recursos existents a l’entorn per accelerar l’aprenentatge de l’alumnat.
Els referents de les comunitats d’aprenentatge procedeixen de les perspectives crítiques en educació i també de les teories dialògiques de l’aprenentatge. L’obra de tres grans teòrics del segle XX es troba en els fonaments de les comunitats: les idees i pràctiques educatives del pedagog Paulo Freire, l’enfocament sociocultural de la psicologia de Lev Vigotski, i la perspectiva de l’acció comunicativa del sociòleg de l’Escola de Frankfurt Jürgen Habermas. En el context de les comunitats d’aprenentatge s’entén que aprendre és una activitat social mitjançada a través del llenguatge que s’esdevé entre iguals i en contacte amb varietat de persones adultes (Vigotski). També es parteix de la base que el diàleg té un paper decisiu en l’organització social (Habermas) i que l’escola l’ha de convertir en base del seu funcionament. Tot plegat entenent que el sentit de l’educació es dirigeix a la transformació de les persones i del món (Freire).
En el nostre context, el model de comunitats d’aprenentatge compta amb exemples històrics fundats a finals dels anys 80 i inicis dels 90. Des de finals dels 90 ha estat impulsat pel grup CREA de la Universitat de Barcelona, i el Departament d’Educació en promou la seva implantació des del curs 2004-2005 dins dels seus programes d’innovació.
Metodologia
Les comunitats d’aprenentatge incorporen pràctiques educatives avalades per la recerca internacional i que han evidenciat resultats en la millora dels aprenentatges i la convivència escolar. Podem destacar pràctiques com:
- Aprenentatge dialògic.
- Treball en grups interactius.
- Participació de l’alumnat en la presa de decisions a través d’assemblees.
- Converses literàries dialògiques amb l’alumnat i amb les famílies.
- Formació de famílies.
- Presa de decisions de les famílies.
- Intervenció de voluntaris.
- Prolongació del temps d’obertura del centre.
- Biblioteques tutoritzades.
- Aules digitals tutoritzades.
Cal destacar que en un context marcat per la irrupció de la tecnologia digital, les comunitats han d’adaptar moltes d’aquestes accions. Juguen un paper molt important, no tan sols per la digitalització dels centres i el desenvolupament de la competència digital per part d’alumnat i famílies, sinó també per oferir formació i espais on les famílies adquireixin habilitats en aquest àmbit.
Constituir-se com a comunitat d’aprenentatge i formar part de la xarxa de comunitats d’aprenentatge és un procés que dura tres anys, en el qual es desenvolupen una sèrie de fases, que a grans trets serien:
> Fase de sensibilització: Fase inicial, que comprèn la formació del claustre i sessions d’informació i participació de l’alumnat, les famílies i voluntaris o agents educatius de l’entorn. Al final d’aquesta fase s’expressa la voluntat d’esdevenir comunitat d’aprenentatge i se n’inicien els processos.
> Fase de transformació: Inclou el procés de somni, on s’aporten i es recullen les propostes de canvi i les idees per saber quina escola es vol. D’aquí caldrà extreure’n prioritats per definir el pla de transformació.
> Fase de consolidació: Es realitza el pla de transformació i es distribueixen responsabilitats entre els agents de la comunitat per iniciar les accions.
Com qualsevol transformació exigeix rigor, constància i compromís, i també l’acompanyament i la formació que ofereix el Departament d’Educació.
Recursos
Espai de comunitats d’aprenentatge del Departament d’Educació: Comunitats d’aprenentatge (xtec).
Orientacions per esdevenir comunitat: Xarxa de comunitats d’arpenentatge (xtec)
Per saber quines comunitats tenim a Catalunya: Xarxa de comunitats d’aprenentatge (xtec)
Adaptació de les comunitats durant la pandèmia de la covid-19: Cd’A en temps de Covid-19
Per saber com funciona l’aprenentatge dialògic: El aprendizaje dialógico (Cultura y educación 2008)
Per saber com funcionen els grups interactius: Grupos interactivos. (Comunidades de aprendizaje 1, 2008)
Per reconèixer el marc pedagògic de les comunitats d’aprenentatge: Comunidades de Aprendizaje: un proyecto de transformación social y educativa. (Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado 2010).
Per entendre el paper de les Cd’A en la societat de la informació: Puesta en práctica de las comunidades de aprendizaje: una alternativa innovadora para responder a las necesidades de la sociedad actual (Revista de Nuevas Tecnologías y Sociedad 2017)
Per incloure la formació de les famílies a l’escola: La formació de les famílies en el marc de l’escola inclusiva: un repte per a les comunitats (Revista Educar 2005)
Per promoure la participació de les famílies: Formación y participación decisiva de las familias en los centros educativos (Padres y maestros 2016)
Pros i contres
Les comunitats d’aprenentatge han constatat que a través de la inclusió, l’heterogeneïtat i la incorporació de més varietat de persones adultes a l’aula, l’alumnat millora l’aprenentatge i la convivència. Les interaccions amb una més gran varietat de persones adultes es veu com a positiva, perquè amplia les connexions identitàries de l’alumnat i també les seves expectatives, evitant el sentiment de segregació.
Les interaccions dialògiques enriqueixen el domini lingüístic i afavoreixen la capacitat comunicativa i de raonament. Aquestes interaccions sumades a l’aprenentatge entre iguals i la intervenció d’adults de la comunitat són accions que redueixen els problemes de convivència dins i fora de l’escola.
Es destaca el benefici que obtenen les famílies, tant perquè aprofiten les activitats formatives que es fan a l’escola com perquè aquesta actua com a espai de relació i creació de vincles. L’escola, però, ha de dur a terme una tasca constant per ampliar la participació de les famílies.
L’arribada a l’escola de docents nous que no segueixen la línia de treball es presenta com un repte que requereix moltes hores de tutorització i formació. Si els docents no estan compromesos amb les dinàmiques de funcionament de les comunitats és difícil que apliquin determinades metodologies i que desmonopolitzin el coneixement d’expert.
Aquestes dues últimes raons són les que a vegades reclamen la presència d’altres agents adults, més enllà dels voluntaris, que puguin reforçar tasques que acaben recaient exclusivament en el professorat.
Tot i utilitzar unes metodologies fonamentades en la recerca educativa, les comunitats es caracteritzen també per ser uns ens en contínua construcció a causa dels canvis dels seus agents i del seu entorn, per tant, cal que siguin prou flexibles per anar-se transformant i enriquint.
Finalment, cal esmentar que moltes característiques de l’aprenentatge dialògic i comunitari s’adapten a la societat de la informació, on el coneixement es teixeix a partir de xarxes, i no des dels mecanismes unidireccionals que han caracteritzat l’escola tradicional. També expandeix i supera la clàssica interacció entre docent, contingut i alumnat, a favor d’una participació més oberta de l’aprenentatge. Altrament poden participar a enriquir la competència digital de l’entorn, si desenvolupen formació per les famílies i aquestes acompanyen la transformació digital de la mateixa escola.
Per llegir
- Elboj, C., Puigdellívol, I., Soler, M., Valls, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona: Graó.
FES APORTACIONS D’ARTICLES, LLIBRES O D’ALTRES RECURSOS RELACIONATS AMB EL TEMA.
