Educació física en xarxa

EMISSIÓ DIJOUS 10 DE JUNY A LES 18:00 h

Conceptes clau

EDUCACIÓ FÍSICA – XARXA AMB L’ENTORN – ESPORT – JOC TRADICIONAL

En Xavi Batchelli, del Consell esportiu del Pla de l’Estany, exposa com des del seminari de mestres d’educació física han adaptat el Rodajoc a un format digital, per seguir recollint jocs tradicionals des de la diversitat i potenciar l’activitat física a l’espai públic. En Sergi Sáez, director de l’Escola Baldiri i Reixach del barri de La Salut de Badalona, i coordinador del Grup de treball d’Educació física de Badalona, explica com s’ha pogut desenvolupar la iniciativa Badasport també fent ús de la tecnologia digital.

REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Potenciar la pràctica de l’activitat física en el temps de lleure

Més enllà de buscar l’eficiència motriu o la correcció tècnica de la pràctica esportiva, l’àmbit de l’educació física també persegueix associar l’activitat física a emocions plaents i de gaudi, amb la finalitat de contribuir al benestar físic i emocional de l’alumnat.

El gaudi ha de motivar l’alumnat per a la pràctica de l’activitat física en el seu temps de lleure i per fer que aquesta es converteixi també en espai de relació social i de construcció comunitària més enllà de l’escola. Per això les competències d’educació física proposen gaudir amb la pràctica d’activitats físiques recreatives, tant en espais urbans com naturals, i fer que l’alumnat sigui capaç de planificar i organitzar activitats amb finalitat de lleure.

Connectar els agents d’un mateix territori

Experiències com el Rodajoc o el Badasport visibilitzen que, per desenvolupar aquestes competències, és molt important potenciar activitats entre els centres educatius que tinguin incidència en espais de l’entorn proper i que es desenvolupin amb la col·laboració d’agents del municipi. En ambdós casos el joc o l’esport són eines pedagògiques que prioritzen la cooperació, que treballen per recuperar l’espai públic com a espai actiu i que vinculen l’activitat física amb les tradicions culturals i esportives dels habitants d’un mateix municipi.

Fer ús de la tecnologia digital per propiciar la col·laboració

Per desplegar dinàmiques de col·laboració en l’àmbit de l’educació física és important compartir espais físics, però també es pot treure partit dels suports digitals. En l’última dècada ha crescut l’ús que es fa de la tecnologia en l’educació física. Aquest increment s’ha produït en paral·lel al desenvolupament de la tecnologia mòbil i en l’ús d’aplicacions informàtiques en el món de l’esport amateur.

A l’educació física s’hi pot integrar la tecnologia per desenvolupar diferents funcions:

Registre i documentació d’activitats.
Instrucció i modelatge d’exercicis i sessions.
Monitoratge, mesura i control de l’activitat física.
Difusió i intercanvi d’hàbits saludables i d’activitats esportives.
Construcció col·lectiva de reptes o activitats.
Planificació i intercanvi d’activitats físiques.

Algunes de les eines digitals que poden ser útils en l’activitat física col·laborativa són:

Telèfons mòbils.
Vídeo, fotografia i àudio digital.
Sistemes GPS per activitats a l’aire lliure.
APP per realitzar i monitorar l’activitat física.
Codis QR.
Sistemes de compartició per generar xarxes d’intercanvi.

Pros i contres

Les activitats que impliquen els agents educatius d’un mateix context afavoreixen la integració de l’activitat física en la vida dels infants i joves i això reverteix positivament en la seva salut. Sobretot té un impacte important en l’alumnat que, pel seu context familiar, no es vincularia a activitats més enllà de l’escola. Cal, però, una bona gestió des dels plans educatius d’entorn per donar suport al professorat i a les direccions dels centres educatius i, també, recursos econòmics per assegurar l’equitat en l’accés.

Si s’ha de vetllar per l’equitat des del punt de vista de la diferència cultural i social també s’ha de tenir en compte pel que fa a la inclusió. Cal aplicar estratègies d’accessibilitat que facin que els jocs i les activitats esportives siguin per tothom més enllà de la condició física individual. És a dir, construir dinàmiques esportives des del Disseny Universal d’Aprenentatge.

Pel que fa a l’ús de la tecnologia en l’àmbit de l’educació física les investigacions destaquen aspectes positius i negatius de l’ús de la tecnologia en l’educació física. S’ha comprovat que augmenta la motivació i que permet una major integració de l’activitat física i la cura del cos en la vida quotidiana de l’alumnat. També ajuda a variar metodologies molt centrades en el docent i poder donar més responsabilitat a l’alumnat o desenvolupar classes invertides, a part, evidentment, de possibilitar models híbrids i activitats de col·laboració amb l’entorn. Es destaca que cal integrar-la de manera dinàmica, de forma molt adaptada a necessitats puntuals, sense dedicar-li un temps excessiu.

S’ha d’evitar, però, reproduir hàbits que els infants i joves tenen molt adquirits respecte a l’ús de la tecnologia digital i que són contraris als valors d’una vida activa i saludable: isolament, problemes emocionals, obesitat o addicció, entre d’altres. Per tant, integrar-la per mostrar com fer-ne un ús saludable és també un repte de l’educació física. Cal anar molt amb compte a l’hora d’utilitzar continguts digitals que poden mostrar estereotips sobre el cos o models ideals que no encaixen amb la diversitat de l’alumnat i que poden comportar problemàtiques emocionals o la reproducció de rols de gènere. També presenta problemes en la preservació de la identitat i dels drets d’imatge d’infants i joves, temes que han de ser tractats amb cura i regulació prèvia.

Per tenir informació del Badasport: Web de Mestres d’Educació Física de Badalona.