Com aprofitar l’entorn per articular l’aprenentatge?

EMISSIÓ DIJOUS 25 DE FEBRER A LES 18:00

Conceptes clau:


ENTORN – OVIDE DECROLY –  LLENGUATGES I SENTITS – CENTRES D’INTERÈS – APRENENTATGE GLOBALITZAT


L’Escola Decroly de Barcelona treballa amb l’entorn proper i amb elements que provenen de fora de l’escola per articular l’aprenentatge. L’Anna Lafuente, la Romina Fraticelli i la Berta Puente situen els elements clau de la pedagogia Decroly i ens expliquen com els docents van conduint les activitats d’aula a partir dels centres d’interès generats en contacte amb l’entorn. També ens detallen com es porten a terme processos d’observació, d’associació i expressió fent ús de diferents llenguatge i sentits.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Ovide Decroly fa dues aportacions importants en la innovació pedagògica de la primera meitat del segle XX: el mètode global de l’ensenyament de la lectura i l’escriptura i la programació escolar per centres d’interès.

Ara fa un segle, les seves idees van ser molt controvertides, perquè eren crítiques amb les pràctiques educatives del moment, considerades per Decroly contràries a la forma espontània amb què els infants aprenen. Un dels valors de Decroly és que formula una alternativa integral d’organització escolar, i defineix uns principis psicopedagògics sobre l’aprenentatge, estableix uns processos didàctics i proposa un programa alternatiu de continguts educatius. 

La pedagogia activa decrolyana es basa en els principis del moviment de l’Escola Nova (École Nouvelle). A inicis de segle XX apareixen moltes propostes didàctiques fruit de l’ampliació de l’escolarització a les classes populars, dels avenços en el camp de la psicologia i de la formulació de la pedagogia com a disciplina científica. L’obra de Decroly està molt marcada per la seva condició de metge i per l’activitat desenvolupada amb infants amb necessitats educatives especials, que li aporta una concepció científica i biologista de l’aprenentatge i de la societat, i utilitza aquest element per fer les seves observacions i establir les seves metodologies.

Des del 1901, primer a través de l’Institut Decroly, i després des de l’École de l’Ermitage, les seves idees s’estendran internacionalment. A Catalunya penetren ben aviat, i ja en l’època de la Mancomunitat, l’Escola Normal i les Escoles d’estiu ofereixen cursos sobre els centres d’interès i el mètode global de lectura. Després d’un període erm, la pedagogia Decroly fou redescoberta i aplicada pel moviment de renovació pedagògica dels anys seixanta i setanta, moment en què es funda la primera escola Decroly a Barcelona. Més enllà de les escoles Decroly que segueixen de forma més ortodoxa els seus principis pedagògics, les seves idees han estat incorporades o han influenciat altres mètodes didàctics. 

El programa dels centres d’interès
Els centres d’interès permeten elaborar un programa escolar a través de nuclis temàtics significatius per l’alumnat que s’extreuen del seu entorn real. Decroly planteja que l’exploració de l’interès és el motor de l’aprenentatge i que l’interès dels infants recau en l’entorn més proper. La vida natural i social han de ser el nucli de l’educació, i els centres d’interès es concreten en les necessitats humanes fonamentals de base biologista.

El mètode global
A partir dels nuclis temàtics dels centres d’interès s’estructuren els continguts educatius, els quals no s’aprenen separats en matèries. Decroly parteix de la idea que la percepció dels infants no és fragmentada ni especialitzada, sinó que és una síntesi global integrada per elements de diferents coneixements i llenguatges. Per tant, l’aprenentatge ha de partir de la complexitat de la realitat i buscar el camí per analitzar-la progressivament. Així s’estableixen uns processos de treball per conduir l’aprenentatge que es poden utilitzar en qualsevol tema i que estan basats en l’observació, l’associació i l’expressió.


Metodologia

L’aprenentatge organitzat a partir de centres d’interès, doncs, parteix de temàtiques suscitades per l’entorn proper i de l’ús de l’observació, l’associació i l’expressió per aproximar-s’hi i generar aprenentatge:

  • La primera aproximació que es fa al centre d’interès és a través de l’observació directa. Tocar, olorar, mesurar, sospesar o dibuixar són algunes de les activitats d’observació inicial que motiven l’aprenentatge. Es parteix de la base que des de l’experiència immediata es pot arribar a conceptes més allunyats i abstractes. 
  • L’associació serà l’activitat posterior a l’observació. Permet fer relacions entre els aspectes observats i introduir noves idees o realitats per adquirir conceptes més abstractes, determinar causalitats o definir processos, entre d’altres.
  • L’expressió es produeix tant durant com després de l’observació i l’associació. És la que permet comunicar el procés que s’està fent i que permet l’aprenentatge manual, artístic i també de la lectura i l’escriptura. El llenguatge no s’aprèn de forma aïllada, sinó del tot integrada, perquè s’entén que es pot aprendre quan es té una necessitat comunicativa i es vol compartir una experiència. 

És per això que Decroly no situa la lectoescriptura al centre de les tasques escolars, sinó que la integra en altres aprenentatges. El mètode de lectura global no planteja un aprenentatge fraccionat i analític de la llengua, sinó que s’inicia amb l’interès per llegir i escriure una frase extreta d’una activitat que s’hagi realitzat. L’infant entra en contacte amb la complexitat significativa i estructural de la frase, amb els elements de la qual després jugarà per aprendre noves construccions i associacions i poder-se, finalment, expressar. Tornem, doncs, a la idea globalitzadora de l’aprenentatge connectada amb l’interès motivat per l’entorn.


Per conèixer el mètode Decroly: El mètode Decroly (Escola Decroly)

Els centres d’interès: Les centres d’intérêt (École Decroly).

Per aproximar-se a l’obra de Decroly: Ovide Decroly: una escuela por la vida y para la vida.

Per documentar-se sobre Decroly: Centre d’Éstudes Decrolyennes.

Idees de Decroly sobre la globalització: La fonction de globalisation et l’enseignement (O.Decroly)

Per analitzar críticament la recepció de Decroly: Ovide Decroly, a Hero of Education.


Pros i contres

Algunes de les idees de la pedagogia decrolyana han estat incorporades de forma habitual a les escoles. D’altres es presenten encara com a elements de canvi que el sistema educatiu vol integrar per transformar-se. El contacte directe amb la realitat i la incorporació de l’observació i l’experimentació són dinàmiques que s’han vist com a positives per l’aprenentatge i que han estat incorporades progressivament a moltes activitats escolars.

Encara, però, s’està en procés de contextualitzar més l’aprenentatge i de no concebre’l desconnectat del món. Un element que avui dia encara xoca amb el sistema educatiu és la concepció globalitzadora de l’aprenentatge que, tot i figurar en els objectius de renovació pedagògica actuals, es presenta com a conceptualment i organitzativament difícil de portar a terme, sense canvis profunds en l’organització escolar. S’ha criticat a Decroly de cert relativisme, perquè concep l’aprenentatge en contacte directe i dinàmic amb la vida i perquè l’actitud de recerca constant impedeix una definició prèvia. Tanmateix, aquesta concepció és útil per fer front a contextos socials canviants o per adaptar l’escola a reptes de futur.

Un dels valors positius de la pedagogia i de les investigacions de Decroly és que reforça l’atenció a tot l’alumnat i dona eines per a l’escola inclusiva. Finalment, cal esmentar que si bé l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura ha evolucionat molt, alguns dels principis del mètode global de lectura de Decroly han influït i coexisteixen amb mètodes actuals.


Per llegir