EMISSIÓ DIJOUS 11 DE MARÇ A LES 18.00 h
Conceptes clau:
ORIENTACIÓ – TRANSICIÓ EDUCATIVA – ACCIÓ TUTORIAL – EQUIP DOCENT
La Lucrecia Bernaltes, directora de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta, i Angela Pitarch, coordinadora pedagògica del centre, ens expliquen com van començar a aplicar el Model Competencial Orientador per assegurar una bona transició educativa de l’alumnat. Ens exposen quins són els agents que intervenen en l’orientació i també com es pot orientar en les dificultats de la situació actual.
REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS
El model competencial orientador (acrònim SCAP, que fa referència a Significativitat, Comunicació, Acció i Projecció dels aprenentatges de l’alumne) emergeix del corpus teòric de l’orientació educativa, elaborat des del Departament d’Educació el curs 2011-2012, i conté els principis pedagògics i les dinàmiques organitzatives i de relació d’un centre orientades a afavorir l’èxit de l’alumnat pel que fa a la seva autonomia i el desenvolupament del seu projecte de vida. Té com a referents els models pedagògics i teories de l’aprenentatge que entapissen la tradició pedagògica i s’insereix en el plantejament i disseny competencial dels currículums actuals a Catalunya.
El model competencial orientador és una eina que permet als centres i als seus equips aprofundir en el desenvolupament professional i pedagògic en les seves tres dimensions:
- Àmbit/matèria
- Acció tutorial
- Cultura d’equip
Cadascuna d’aquestes dimensions es concreta en uns criteris i uns indicadors de l’orientació educativa que guien l’anàlisi, la reflexió i l’acció pedagògica de centre per a la millora contínua.
Orientació educativa i currículum competencial
L’acció tutorial i orientadora no és res de nou en les prescripcions organitzatives dels centres educatius, però de la mà d’un currículum competencial es realitza des d’una nova mirada, molt més integrada amb els aprenentages escolars i no només com a estratègia autònoma.
En aquest context l’acció orientadora forma part també de l’aprenentatge competencial, de la gestió de la cohesió social i de la inclusió. L’aprenentatge competencial es caracteritza per potenciar la reflexió sobre les capacitats de l’alumnat. Es desenvolupa donant centralitat a l’aprenent, que actua per afrontar problemàtiques contextualitzades. Això fa que l’alumnat es vegi desenvolupant una sèrie d’accions que posen en relleu, de manera manifesta, les seves capacitats, i que ofereixen informació sobre el que ha après, però també sobre les seves habilitats socials i sobre futures capacitats professionals.
L’acció orientadora també es vincula amb la pràctica de l’avaluació reguladora, en la qual s’expliciten clarament els criteris d’avaluació en un procés obert a l’alumnat amb ús de l’autoavaluació i la coavaluació, que potencia les seves capacitats per descriure, analitzar, explicar, valorar, inferir i rectifica les mateixes accions, capacitats i pensaments.
L’orientació enllaça fermament amb el desenvolupament de les competències de l’Àmbit personal i social, que no són exclusives de l’acció tutorial però que s’hi vinculen estretament, perquè fan rellevant la importància de l’autoconeixement, les estratègies d’aprenentatge i la participació responsable i reflexiva.
Per això es destaca que cada aprenentatge competencial que fa l’alumnat contribueix al procés d’orientació, perquè l’alumnat és més conscient de les seves capacitats, tant de les que percep que li són més favorables com de les que encara ha de millorar.
Metodologia
El Model competencial orientador treballa a partir d’una sèrie de criteris i indicadors que serveixen per avaluar l’acció pedagògica de centre i per indicar els aspectes de millora respecte a l’acció orientadora. Alguns dels indicadors a tenir en compte serien:
Respecte als àmbits/matèries:
-Verificar si les activitats didàctiques són competencials.
-Si són contextualitzades i es dirigeixen a l’elaboració d’un producte final.
-Si es poden connectar amb l’entorn proper i el món professional, personal i social.
-Si es treballa més enllà del grup classe o s’articulen com a serveis a la comunitat.
-Si són diverses en estratègies, ús de material i llenguatges.
-Si els criteris d’avaluació són compartits i l’avaluació és formativa.
-Si promouen habilitats complexes, el raonament, el pensament crític i l’argumentació d’idees i valors.
Respecte als equips orientadors:
-Si orienten cap al projecte de vida.
-Si realitzen reunions efectives i planifiquen i avaluen la idoneïtat de la seva acció en el marc competencial.
-Si els membres interactuen i comparteixen informació i propostes.
Respecte a l’acció tutorial:
-Si treballa continguts en sinergia amb les matèries.
-Si les activitats orienten per enfortir les transicions educatives.
-Si les activitats de l’acció tutorial segueixen una didàctica de caràcter competencial.
-Si l’acció tutorial és un treball en equip amb intervenció de l’alumnat i en consonància amb el PEC i les dinàmiques de difusió del centre.
Recursos
Per aplicar el model: Model competencial orientador (xtec)
Per conèixer el document del Model Competencial i Orientador SCARP: Model Competencial i Orientador SCARP (xtec)
Criteris i indicadors del Model competencial orientador: Model competencial orientador
Per aprofundir en el concepte d’Orientació educativa: Concepte d’Orientació educativa (xtec)
Recursos d’orientació: Currículum i orientació educativa (xtec)
Per saber com s’ha orientat en el sistema educatiu: Com és l’orientació educativa a Catalunya? (2016, FBofill)
Per entendre l’impacte dels programes d’orientació educativa: Quin impacte tenen els programes d’orientació i assessorament en els alumnes? (2018, FBofill)
Per analitzar l’impacte de les transicions educatives: Las Transiciones a la Educación Secundaria Post Obligatoria en Cataluña. (UAB)
Pros i contres
És molt difícil poder implementar un model competencial orientador si l’atenció, tant dins de l’aula com en els equips docents, se centra en l’assoliment de continguts descontextualitzats i no connectats a capacitats productives. Si les valoracions de l’aprenentatge no incideixen en les competències és difícil donar sentit a les potencialitats presents i futures de l’alumnat. Per això s’assenyala la necessitat de revisar i regular el contingut i les dinàmiques de les sessions d’equip docent, les juntes d’avaluació i les tutories perquè la cultura de centre es focalitzi cap a l’orientació efectiva. Si l’alumnat no té protagonisme en l’avaluació i en la gestió de les activitats tampoc es col·labora globalment a l’orientació. Un currículum variat dona més possibilitats d’interacció amb àmbits professionals i habilitats socials, però la seva fragmentació i els canvis constants de professorat i de tutors de referència dificulten l’acció d’acompanyament. Atribuir rellevància a les competències de l’àmbit personal i social constitueixen també una aposta que ajuda a integrar l’orientació de forma transversal en tots els àmbits, tot i que és difícil gestionar l’avaluació del progrés d’aquestes competències en el si dels equips docents. La recerca sí que indica que una bona orientació educativa ajuda a no repetir inèrcies que generen desigualtats d’accés a determinats estudis i que perpetuen desigualtats socials motivades pel context de l’alumnat. Per això una bona planificació de l’orientació té un impacte especialment beneficiós en perfils socioeconòmics baixos i pot disminuir la taxa d’abandonament educatiu. També es destaca que aquests programes han de combinar el seguiment individual i les propostes de caràcter grupal.
Per llegir
- Lidia E. Santana Vega (2015) Orientación educativa e intervención psicopedagógica. Ediciones Pirámide.
FES APORTACIONS D’ARTICLES, LLIBRES O D’ALTRES RECURSOS RELACIONATS AMB EL TEMA.
