EMISSIÓ DIJOUS 11 DE FEBRER A LES 18:00
Conceptes clau:
EDUCACIÓ HÍBRIDA – SUPORTS DIGITALS – SEMIPRESENCIALITAT
Tres dels centres que formen part del Projecte pilot d’Educació Híbrida ens expliquen com s’organitzen. El CFA La Garrotxa exposa com funciona la seva aula d’autoformació, l’Institut Vall de Llémena explica com atenen a l’alumnat confinat i quins suports tècnics fan servir, i l’Institut Terra Roja ens detalla la seva organització horària i les eines digitals que han posat a l’abast de l’alumnat.
REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS
Escenaris i varietats de propostes organitzatives
Durant el curs 2020-21 els centres educatius han hagut de fer front a escenaris molt diversos i canviants. A part de modificar dinàmiques, projectes i horaris per les mesures de distanciament social, els instituts, les escoles d’art i els centres de formació d’adults han hagut d’adaptar els estudis postobligatoris a la modalitat semipresencial, i tots els centres han anat ballant de la presencialitat a la virtualitat en els moments de confinament de grups o d’alumnat.
En aquests escenaris s’imposa l’educació híbrida per la necessitat de combinar espais presencials i virtuals, situacions d’aprenentatge en línia asíncrones i síncrones, i materials i tipologies d’activitats variats i flexibles que puguin ser utilitzats a l’aula, amb guiatge del docent, o de forma autònoma des d’un espai virtual. Això obliga a una revisió en la gestió dels horaris i de la infraestructura del centre.
Tipologia de centres
Els centres de formació d’adults com el CFA La Garrotxa tenen com a repte fidelitzar la major quantitat d’alumnat possible per mantenir la continuïtat dels ensenyaments. L’alumnat prové, en molts casos, de situacions de fracàs escolar. En d’altres ha de completar una formació instrumental o lingüística bàsica. La motivació i l’adaptabilitat és part fonamental de l’èxit, en aquest context. L’alumnat adult agraeix la possibilitat de flexibilitzar els horaris i ritme de treball per poder compatibilitzar-ho amb obligacions familiars i laborals. La situació viscuda el curs passat ha accelerat la implantació de la semipresencialitat en els CFA, mesura que alguns centres ja havien començat a assajar. Les fórmules per fer-ho són variades, des de l’oferta en línia d’alguns dels seus estudis a la semipresencialitat en algunes de les hores, però també hi ha qui crea aules d’autoaprenentatge que acompanyen l’alumnat quan necessita ajuda en estudis o en competència digital i li donen suport informàtic en cas de no tenir dispositius o connexions, fet que ajuda a garantir l’accés digital i a reduir-ne la fractura.
Alguns centres, com l’Institut Vall de Llémena, amb una cultura digital molt desenvolupada, han adoptat solucions efectives fent ús dels dispositius, als quals tant alumnat com professorat ja estaven habituats. L’objectiu fonamental ha estat que l’alumnat confinat continuï estant a l’aula, no perdi la connexió amb el grup i pugui desenvolupar les activitats col·laboratives. En aquests casos s’opta per les connexions sincròniques, no només per a rebre sessions de caràcter transmissiu o guiatge per part del docent, sinó sobretot per mantenir el treball en grup. També es realitzen de forma regular activitats en un entorn virtual o amb suports digitals tant dins com fora de l’aula, i s’expandeix el concepte d’aula virtual com a espai de trobada. Tot plegat tenint en compte el suport emocional de l’alumnat confinat i procurant pels drets personals i la seguretat digital a través de l’establiment d’una normativa de funcionament consensuada per tot el claustre i transmesa a la comunitat educativa. Un model doncs, d’educació híbrida que treu partit de les possibilitats tecnològiques en el marc d’un aprenentatge actiu.
D’altres instituts amb més volum d’alumnat han adoptat solucions diverses no unificades en totes les matèries. Alguns, com l’Institut Terra Roja, han optat per desplegar la modalitat híbrida durant tot el curs. En un entorn sociocultural en el qual es valora fer un seguiment més proper de l’alumnat, l’organització horària de cada jornada s’ha dividit en dos blocs alterns per garantir el contacte diari de l’alumnat amb el centre i donar suport a la continuïtat entre la presencialitat i l’educació en línia. En els centres amb gran volum d’alumnat és recomanable desplegar una part de recursos consensuats i conjunts (micròfon i dispositius de transmissió en directe, entorn d’aprenentatge unificat), però també prendre decisions segons les matèries i els equips docents per establir un ús d’eines digitals variades (pissarra digital, tauletes gràfiques, gravació d’experiments, enregistraments orals, aplicacions específiques, tutories d’acompanyament en grups petits, entre d’altres).
Metodologia
Aspectes bàsics que cal tenir en compte en la gestió d’entorns híbrids d’aprenentatge:
– Cal consensuar l’estratègia de centre respecte a l’ús dels EVA i a la gestió de l’horari.
– Cal tenir a punt un entorn virtual de referència on l’alumnat pugui anar a buscar les instruccions del que ha de fer i com s’ha d’organitzar.
– Posar per escrit unes normes bàsiques de funcionament de l’horari, de l’ús dels suports digitals i de la preservació dels drets en un entorn digital. Cal que aquestes siguin compartides per alumnat i professorat.
– Les aules presencials s’han d’adaptar amb les eines digitals de les quals es disposa.
– S’ha de disposar sempre d’un material didàctic per ser utilitzat fora de l’aula, ja sigui físic o en format digital.
– Cada àmbit de coneixement també ha de posar-se d’acord i compartir eines i recursos digitals i metodologia didàctica per a fer-ne ús en les matèries específiques.
– Dividir les sessions de treball en blocs horaris que facilitin la continuïtat entre el treball en línia i el format presencial.
– Dissenyar instruments d’avaluació més competencials que les proves escrites i adaptats a un context .
– Tenir en compte les dificultats d’accés i mesures per pal·liar les mancances en competències digitals de l’alumnat i del professorat.
– És positiu valorar la possibilitat d’adquirir tot tipus de dispositius.
– Cal preveure sempre la gestió i protecció de les dades personals.
Per orientar-se: Orientacions per a la personalització de l’entorn virtual d’aprenentatge en diferents escenaris educatius. Indicacions per a escenaris presencials, híbrids i en línia (xtec)
Per autoformar-se: Entorns virtuals d’aprenentatge: Fòrums, videotutorials i formació
Per reflexionar: Com hauria de ser una educació mixta presencial i en línia a les escoles? (UOC, 2020)
Per tenir en compte: Què sabem sobre l’efectivitat de les tecnologies digitals en l’educació? (Fundació Bofill i Ivàlua, 2020)
Anàlisi de la implementació: Hybrid school schedules: more flexibility, big logistical challenges. (Education Week, juny 2020)
Anàlisi internacional: Education reimagined: the future of learning (remote to hybrid learning) (Microsoft, Unesco, DeepLearning, 2020).
La visió de les corporacions informàtiques: Resilience and transformation for the future of learning (Microsoft, 2020).
Pros i contres
En aquestes situacions s’assenyala que si no hi ha una estratègia de centre unificada i unes directrius clares que han estat compartides amb l’alumnat i les famílies, la gestió és mal percebuda i poden multiplicar-se els problemes per l’ús inadequat de la tecnologia i del temps escolar.
Un altre repte a tenir en compte és la necessitat de pensar mesures que promoguin l’autonomia de l’alumnat a través de suports i d’activitats que requereixin progressivament l’autogestió, perquè sigui capaç d’adaptar-se als entorns virtuals. Altrament es corre el risc que l’alumnat menys autònom o amb menys oportunitats socioeconòmiques pateixi un major risc de perdre el fil i la motivació. Per l’alumnat amb més autonomia, però, un bon context de semipresencialitat i de gestió híbrida és percebut com a beneficiós, perquè es pot adaptar al seu ritme.
Les dificultats adaptació als canvis horaris i les situacions inesperades de confinament es presenten problemàtiques, perquè programar de forma flexible requereix temps de preparació per part del professorat. La formació del professorat en competència digital i en metodologia didàctica són uns dels reptes més importants per facilitar una bona gestió de la situació.
Amb tot plegat, una bona organització de centre pot treure un gran profit de l’educació híbrida, ja que es pot adaptar a moltes circumstància traient partit dels aspectes didàctics positius que ofereixen els aprenentatges presencial i virtual i l’ús de la tecnologia digital.
Per llegir
- Decálogo para la mejora de la docencia online: propuestas para educar en contextos presenciales discontinuos. Universitat Oberta de Catalunya, 2020.
