Personalització dels aprenentatges a la formació d’adults en un centre penitenciari

 

EMISSIÓ DIJOUS 4 DE MARÇ A LES 18.00 h

 

 

Conceptes clau:


PERSONALITZACIÓ DE L’APRENENTATGE – APRENENTATGE COMPETENCIAL –  TREBALL CONJUNT DE MATÈRIES


El CFA Carme Karr es troba situat al Mòdul educatiu i cultural del Centre Penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. La Saray Gómez, la Gemma Casasayas i la Raquel Mayor, integrants de l’equip directiu, ens expliquen el procés de transformació que han iniciat aquest curs per personalitzar l’aprenentatge. Ens detallen els canvis metodològics implementats i com la proposta ha estat rebuda pel seu alumnat. Finalment valoren si creuen que aquest model pot fer-se extensiu a d’altres centres.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

La personalització de l’aprenentatge és un conjunt divers de recursos i actuacions orientades a promoure i reforçar el sentit i el valor personal que l’alumnat dona als aprenentatges escolars*. En els darrers anys, la personalització s’està convertint en una tendència internacional motivada per les evidències de nombrosos estudis, que mostren percentatges molt elevats d’alumnat desinteressat envers els aprenentatges escolars. 

Els canvis socials produïts per la tecnologia digital constitueixen un altre factor clau per entendre aquesta tendència. Fora de l’escola l’alumnat rep impulsos i porta a terme moltes experiències que tenen un gran impacte en el seu desenvolupament i que ell percep com a completament deslligades de l’ensenyament reglat. En aquests entorns, tant digitals com presencials, l’aprenentatge es produeix de forma contextualitzada i l’aprenent està motivat per marcar-se els seus propis objectius dirigits a adquirir coneixements. 

No es pot entendre la personalització de l’aprenentatge com una metodologia d’aula, sinó com un canvi de paradigma en la funció que ha d’exercir l’escola i en els paràmetres sobre els quals es produeix l’aprenentatge. La funció de l’escola ha de ser altament reguladora. Ha d’enriquir les experiències de l’alumnat i connectar-se estretament amb els estímuls que vinguin de l’exterior. Els canvis, per tant, seran lents, perquè com bé diu César Coll (2021), afecten la globalitat de l’organització del sistema educatiu, que ha d’adaptar-se a com aprenem en la societat actual. Això comporta canviar l’organització dels centres i reformular els currículums per fer-los compatibles amb els plantejaments personalitzats.

Alguns centres han anat implementant mesures per fer aquest viratge cap a la personalització de l’aprenentatge i, davant de situacions sobtades com la causada per la pandèmia de la covid-19, d’altres centres, entre els quals els de formació d’adults, han introduït canvis que reforcen la personalització, per tal de fer front a grups diversos en nivell i itineraris formatius.

La personalització, més enllà de l’atenció a la diversitat
L’aprenentatge personalitzat parteix de les eines que ofereixen tant l’aprenentatge actiu i contextualitzat com l’atenció a la diversitat. La personalització, però, va molt més enllà de l’atenció individualitzada. En aquesta última el docent ofereix suports per ajustar el ritme d’aprenentatge de l’alumnat dins d’un marc general preestablert sobre allò que aquest ha d’aprendre. Contràriament, la personalització parteix dels interessos i experiències de l’alumnat per a desenvolupar l’aprenentatge. Com en els aprenentatges actius, l’alumnat és protagonista de l’aprenentatge. Aquest comparteix, escull, proposa, actua i pren compromís.

Podem concloure que personalitzar vol dir:
-Donar veu a l’alumnat perquè l’aprenentatge prengui sentit.
-Tenir en compte els interessos, opcions i objectius dels aprenents.
-Reconèixer i fomentar la seva capacitat de control.
-Connectar l’aprenentatge a situacions quotidianes de l’aprenent i a la seva experiència que prové d’altres contextos.
-Valorar el component experiencial, vivencial i emocional de l’activitat escolar.
-Promoure el procés de reflexió de l’alumnat.
-Promoure que l’alumnat es pugui projectar en el si del grup i cap al seus interessos personals, socials i professionals.
-Promoure la interacció entre l’escola i els agents externs.

Personalitzar també significa renunciar als plantejaments homogeneïtzadors que han caracteritzat tradicionalment les polítiques educatives, i treballar amb les identitats en construcció de l’alumnat en el si del grup, del centre i amb interacció amb l’entorn.


Metodologia

Com s’ha esmentat anteriorment, la personalització de l’aprenentatge no és una metodologia sinó un mitjà, una via de concepció de l’aprenentatge escolar. Altrament, moltes metodologies poden ser utilitzades per propiciar aquesta personalització: 

Centres d’interès, càpsules d’aprenentatge, itineraris personalitzats, treball per projectes, per reptes, tallers, investigacions i indagacions poden ser fórmules organitzatives per flexibilitzar l’organització escolar i fer possible la personalització.

Aquestes metodologies permeten també abordar situacions d’aprenentatge de manera més o menys complexa, emprant unes o altres eines i posant en joc habilitats i continguts variats. 

Per a la personalització és molt important: 

  1. Identificar interessos, coneixements, habilitats, posicionaments respecte a una qüestió educativa que s’estigui tractant. Els interessos no són una finalitat en si mateixa, sinó un punt de partida per construir nous coneixements.
  2. Vincular-los després amb les competències i continguts que ens ocupin. D’aquí pot sortir un repte, una proposta per desenvolupar, un problema a resoldre.
  3. Planificar un bon acompanyament i avaluació dels processos que s’hagin plantejat per guiar i potenciar la reflexió dels aprenents.
  4. Identificar possibilitats educatives de l’entorn per vincular-s’hi i concebre el claustre i la comunitat educativa expandits a l’entorn.
  5. Reconèixer i incorporar les fortaleses de les famílies per articular l’aprenentatge també a partir d’elements de la cultura quotidiana i popular.
  6. Entendre que els docents desenvolupen un paper important per gestionar les experiències educatives que s’esdevinguin a l’aula, regular els processos, connectar aprenentatges, enriquir i revisar experiències passades i presents de l’alumnat i intervenir amb el seu bagatge i coneixement. 

Ens pot servir:

-Fer molt visibles i compartir els processos i resultats d’aprenentatge amb tot el grup i amb altres agents.
-Utilitzar eines per regular processos com plans de treball o instruments d’avaluació.
-Modificar espais i recursos per flexibilitzar-ne l’ús.
-Combinar sessions més estructurades, d’altres més autònomes i d’altres semiautònomes, on el professorat resol dubtes o fa el seguiment del que fan els aprenents.


Per afinar en el concepte d’aprenentatge personalitzat: La personalització dels aprenentatges (Consell escolar de Catalunya)

La personalització en el marc de l’educació de qualitat: Educació de qualitat per a tothom. Una educació personalitzada.

Per conèixer altres experiències: Trobada virtual entre iguals. La personalització de l’aprenentatge. 

Per conèixer estratègies de personalització: Personalitzación del aprendiaje e innovación educativa (EDUforics) 

Per tenir més estratègies: Estratègies per a la personalització de l’aprenentatge (UdG)

Per veure com s’investiga en aquest camp: Projecte d’investigació Aprendre amb sentit (UB)

Orientacions estratègiques per la inclusió de la personalització en els sistemes educatius: Personalising Education (OCDE)

Interaccions entre el sistema educatiu i la personalització de l’aprenentatge: Why has personalised learning not advanced further? (OCDE)

Controvèrsies al vontant de l’aprenentatge personalitzat: What is personalized learning-and-why-is-it-so-controversial-5-questions-answered-118030

Per saber com la personalització afecta el progrés de l’alumnat: How Does Personalized Learning Affect Student Achievement? (RAND)

Per conèixer l’ús i la percepció del professorat de secundària envers la personalització de l’aprenentatge: High School Teachers’ Perceptions and Use of Personalized Learning (RAND)

Per consultar altres articles sobre l’aprenentatge personalitzat: Personalized Learning


Pros i contres

En l’actualitat s’està duent a terme força recerca sobre l’aprenentatge personalitzat, i podem dir que la seva implementació està en una fase de proves. No és un aprenentatge que depengui de la voluntat d’un sol docent, sinó que ha d’implicar la transformació de tot el centre. Cal encara veure totes les possibilitats efectives de desplegament d’aquesta tendència.

La recerca, però, constata que un aprenentatge amb sentit personal i social és molt més exitós. També és exitós en contextos amb gran diversitat on els xocs identitaris entre l’alumnat i l’abstracció i visió dels continguts curriculars és més gran, per la distància que els separa i per la desconnexió amb la seva realitat. És molt difícil personalitzar si es treballa a partir de l’abstracció dels continguts i no es du a terme un aprenentatge actiu i contextualitzat.

No s’ha de confondre personalitzar amb el fet que l’alumnat faci el que vulgui. Les motivacions i interessos de l’alumnat constitueixen l’inici de l’aprenentatge, no una finalitat en si mateixos.

També s’assenyala la gran importància del professorat en la conducció de la personalització. Si aquest no disposa d’un ampli ventall d’habilitats i d’eines que li permetin actuar segons les necessitats puntuals que s’esdevinguin per gestionar el grup, dissenyar i coordinar experiència d’aprenentatge i relacionar-se amb l’entorn, és difícil poder aprofitar amb èxit la personalització. El docent, doncs, ha de desenvolupar una tasca altament creativa i proactiva i no d’una tasca reproductiva.

Es remarca que la personalització no representa un isolament i individualització de l’aprenentatge, sinó que n’ha d’augmentar la interacció social i enfortir les relacions entre l’alumnat, el professorat, les famílies i la comunitat. Altrament, sí que s’assenyala que en la modalitat d’aprenentatge personalitzat anomenada pace-driven, que té lloc en un entorn virtual en el qual l’alumnat tria entre una gran varietat de recursos i lliçons, sí que es pot produir un cert aïllament i un abús del recurs i suport virtual com a eina d’aprenentatge.

Finalment, s’assenyala que, tot i que la pèrdua de vigència del model escolar actual condueix cap a la via de la personalització, serà lent i difícil modificar tot el sistema. És un canvi profund que afecta el currículum, a la gestió i formació del professorat, a la gestió d’aula i a la connexió entre aprenentatges que es fan en diferents llocs i moments, dins i fora l’escola.


Per llegir