La música com a projecte singular de centre

EMISSIÓ DIJOUS 13 DE MAIG A LES 18:00

Conceptes clau


MÚSICA – PROJECTE SINGULAR – METODOLOGIA ACTIVA – COHESIÓ SOCIAL – ENTORN CULTURAL


L’Escola Malagrida d’Olot ens presenta Som música, el projecte singular de centre que des de fa vuit cursos ha transformat la línia pedagògica de l’escola a través dels valors de l’aprenentatge musical. La proposta ha permès treballar des de la diversitat cultural i la cohesió social, vincular aprenentatges de diferents àmbits i relacionar el centre amb altres entitats culturals i educatives.


REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS

Els fenòmens artístics impliquen aspectes que van molt més enllà de la seva funció estètica i que els converteixen en elements d’acció social. La convivència, l’empatia, l’ajut, el coneixement de l’altre, el respecte, però també la crítica i l’activisme són valors i fites prosocials que poden trobar en la pràctica artística una via efectiva de conscienciació i de canvi social.

En el cas de la música, tant l’escolta com la composició i la interpretació musical compartides són experiències que generen objectius comuns en tot el grup. Necessiten de les habilitats de cada alumne, però no poden ser desenvolupades individualment, necessiten el grup i, per tant, generen actituds i conductes favorables a la comunicació, la socialització i la col·laboració. Aquests aspectes i d’altres fan de la música un motor d’aprenentatge cabdal en els centres educatius. 

Així doncs, més enllà de l’aprenentatge personalitzat de la música, la seva dimensió social i cultural ha de ser desenvolupada a escoles i instituts en forma d’experiències col·lectives, d’interacció amb la comunitat educativa i amb l’entorn cultural.


La música com a element vehicular per desenvolupar el currículum

A part de la dimensió col·lectiva de la pràctica musical, l’aprenentatge de la música es relaciona amb una gran diversitat de sentits i capacitats: l’ús del cos, l’oïda, la fonació, el gest, la percepció de la cadència rítmica i temporal, l’adquisició d’un llenguatge, el treball de les emocions, el treball creatiu i d’interpretació, la interacció amb la tradició i amb la contemporaneïtat, el maneig d’instruments i de suports tècnics, entre d’altres. Tots aquests aspectes la fan molt versàtil i permeten que la música sigui un element vehicular per desplegar d’altres aprenentatges curriculars.

MÚSICA I MATEMÀTIQUES

Les dimensions de l’àmbit matemàtic poden ser treballades amb integració de la música. L’aprenentatge tant del llenguatge musical com de la interpretació, la composició i l’escolta van molt lligats a l’adquisició d’eines matemàtiques: ritme, velocitat, fracció del temps, agrupació, repetició de patrons, generació i memorització de sèries. El coneixement d’instruments musicals o la seva construcció també es vinculen amb el treball de les formes geomètriques o amb les relacions entre mida, llargada i so, entre d’altres. Les cançons també conviden a la memorització numèrica, que passa no només pel raonament sinó també per l’ús dels sentits.

MÚSICA I EDUCACIÓ FÍSICA

Amb l’àmbit d’educació física s’hi pot explorar tota la dimensió expressiva i comunicativa del cos i la interacció entre música, gest i moviment, sobretot a través de la pràctica de la dansa, del circ o d’altres tipologies performatives. La música també és un estímul per l’activitat física a l’hora de mantenir hàbits de vida saludables.

MÚSICA I ARTS VISUALS

La música comparteix l’àmbit artístic amb les arts plàstiques i visuals. Les competències poden ser treballades conjuntament o repartint responsabilitats, ja sigui pel que fa a la percepció i escolta reflexiva, a les capacitats per idear, compondre, experimentar i improvisar o a les que corresponen a l’acostament al patrimoni cultural, als processos per desenvolupar projectes artístics o a l’acció prosocial de l’art. 

MÚSICA I LLENGUA I LITERATURA

L’àmbit lingüístic pot canalitzar part de la comprensió i producció oral, sobretot pel que fa a l’adquisició de vocabulari i d’estructures, a través del cant. Aquest també ajuda a desenvolupar l’imaginari narratiu i, a través d’ell, pot acostar l’alumnat a la literatura. El cant també permet l’encontre amb la diversitat lingüística i pot ser suport per a l’aprenentatge de llengües estrangeres. Altrament, l’escolta, l’anàlisi i la valoració de produccions musicals o de les mateixes interpretacions pot ser aprofitat per treballar l’escriptura i l’ampliació de vocabulari i d’expressions de caràcter descriptiu i valoratiu.

MÚSICA I MEDI SOCIAL I NATURAL

La música pot facilitar la reflexió al voltant de preocupacions o temàtiques del món actual, que constitueixen un dels elements a treballar en l’àmbit de coneixement del medi. En aquest àmbit també afavoreix la interacció amb diversitat de referents culturals i amb elements de la tradició històrica. L’exploració de la realitat sonora del medi natural o de l’entorn urbà on es viu és un altre dels elements que poden amplificar el treball de l’escolta reflexiva en el mateix moment en què es treballen aspectes del medi. 

MÚSICA I TECNOLOGIA

Finalment, la tecnologia permet observar les característiques dels objectes (musicals o extramusicals) i les seves capacitats sonores, així com aplicar tècniques que serveixin per construir instruments musicals. 

MÚSICA I MÓN DIGITAL

Molts elements de l’àmbit digital també es poden desenvolupar a partir de la música: el maneig d’aparells i aplicacions per enregistrar, crear i reproduir música; l’ús de plataformes de difusió musical per publicar o per obtenir música; la conscienciació sobre la identitat i els drets digitals. 

MÚSICA I VALORS

Finalment, en l’àmbit d’educació en valors la música desenvolupa un paper cabdal en totes les seves dimensions, personal, interpersonal i social, per fer canalitzar emocions, generar gaudi i, com hem dit a l’inici, enfortir el treball grupal i d’interacció amb l’entorn cultural. També per ser utilitzada com a eina de crítica social i de reflexió i comunicació sobre allò que ens preocupa.


Per conèixer el treball de l’escola Malagrida: Som música

Per consultar el currículum: Currículum de l’àmbit artístic de Primària

Per consultar el currículum: Competències bàsiques de l’àmbit artístic a Secundària

Per propostes de treball musical: Camp d’aprenentatge Pau Casals

Música i globalització de l’aprenentatge: Articles sobre la integració la música i altres àmbits curriculars

Competències bàsiques a través de la música: Trabajar las competencias a través de la música.

Música i educació en valors: ¿Música para aprender, música para integrar? Arte y educación en valores en el currículo escolar.

Música i interculturalitat: La música como herramienta para desarrollar la competencia intercultural en el aula

Bibliografia sobre educació musical i equitat: Equity via relations of equality

Inclusió a través de la música: Inclusión social a través de la música: las comunidades de aprendizaje


Pros i contres

Com s’ha dit les experiències musicals als centres educatius poden tenir un paper cohesionador de la comunitat educativa, però el disseny de les pràctiques educatives musicals ha de ser prou variat i flexible perquè siguin inclusives i tot l’alumnat trobi el seu espai d’aprenentatge dins del grup.

També cal tenir en compte que l’aprenentatge musical en el context extraescolar és força exclusiu i no accessible a tot l’alumnat. Per tant, l’escola té un important paper per assegurar l’equitat i la descoberta de la pràctica musical per part de tot l’alumnat

Un altre repte és el d’intentar no ser restrictiu pel que fa als registres estètics que s’ofereixen a l’alumnat. Cal mirar de fer connexions amb la cultura juvenil al mateix temps que s’ofereixen altres productes musicals menys accessibles a l’alumnat, i també procurar pels lligams identitaris de la diversitat de l’alumnat, que es poden canalitzar a través de diferents tradicions musicals. 

Un dels elements que poden adquirir un caire difús a l’hora de treballar-se integradament amb la música és l’avaluació, ja que en molts casos no s’estableixen objectius clars d’aprenentatge ni criteris i ítems a valorar. A part, no s’implica a l’alumnat en el procés d’avaluació, fet que pot convertir la valoració d’aquestes experiències musicals en altament subjectiva i buida de sentit per part de l’alumnat.

Finalment, cal dir que l’especialització del professorat fa que la responsabilitat de les tasques que es desenvolupen en un centre recaigui en un o dos docents, fet que caldria solucionar per un costat amb formació musical per al professorat d’altres àmbits o per als mestres no especialistes i, per l’altre, amb l’organització del treball en tàndem dels docents i en l’assumpció de cadenes de transmissió d’experiència docent per part de l’especialista cap als altres membres del claustre.


Per llegir i per escoltar